Wilson Kipketer

Wilson Kipketer, elegant i eficaç

Hem d'enclavar la història esportiva de Wilson Kipketer a la distància dels 800 m, encara que també va obtenir bones marques en els 1.000. 7 grans medalles són les que brillen en el seu palmarès entre Jocs Olímpics, Campionats d'Europa i del Món tant en Pista Coberta com a l'aire lliure.

Aquest atleta kenià, nascut a Kapchemoyiwo en el 1970 es va desplaçar a Dinamarca per a estudiar 20 anys després i es va quedar en aquest país on va aconseguir la nacionalitat en el 1994.

De rècord en rècord
El mateix any en el que va aconseguir la nacionalitat danesa va aconseguir la segona marca mundial de l'any amb 1.43.29 a Oslo i un any més tard en el Campionat del Món a l'aire lliure de Goteborg va guanyar l'or i durant aquest mateix any va marcar la millor marca mundial en 800 amb 1.42.87 .

Durant el 1996, l'any en el que no va poder participar a Atlanta ‘96, va demostrar ser el gran especialista mundial en aquesta distància de 800. No va perdre ni una sola cursa durant aquest any i a Rieti va marcar 1.41.83, només 10 centèsimes el van separar de la segona millor marca de tota la història que estava en mans de Sebastian Coe des de 1981.

Però els seus triomfs no van cessar i el 1997 va ser el seu millor any. En el Campionat del Món de Pista Coberta de París va batre dues vegades la plusmarca mundial, en primer lloc a les eliminatòries amb 1.43.96 i ho va repetir de nou a la final amb 1.42.67.

Aquest mateix any li va arrabassar el rècord d'estiu a Coe, primer igualant la marca amb 1.41.73 i un mes més tard la va superar amb 1.41.24 a Zuric. També va tornar a fer-se amb l'or en el Campionat del Món d'Atenes.

Després de la malària en el 1998, que va alterar el seu estat de forma, i d'un mal any, en el 1999 el sud-africà Johan Botha el va superar en el Campionat del Món de Pista Coberta de Maebashi, on 2 centèsimes el van separar de l'or. Encara que a l'estiu va tornar amb el seu gran estat de forma i de nou va aconseguir marca mundial de l'any i va guanyar a Sevilla el seu 3º or mundial a l'aire lliure.

En el 2002 va assolir la seva única medalla d'or en el Campionat d'Europa a l'aire lliure de Munic, superant a l'alemany que li havia tret l'or olímpic a Sydney. I durant aquest mateix any, i per 5º any consecutius, va liderar la marca mundial de l'any en 800, aquesta vegada amb 1.42.32.

Entre lesions va aconseguir encara alguna plata en grans competicions com en el Campionat del Món en Pista Coberta de 2003 de Birmingham.

El seu somni era l'or olímpic
El seu periple olímpic va començar quan en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 partia com a favorit, però no va poder participar perquè la normativa del Comitè Olímpic Internacional exigeix un període de 3 anys amb la nova nacionalitat per a poder competir amb aquest país, tret que el país d'origen no doni la conformitat.

Després d'anys de grans triomfs, només quedava l'or olímpic i arribava a Sydney 2000 amb grans esperances, però a la final del 800, l'alemany Nils Schumann el va superar en una cursa molt lenta i va haver de conformar-se amb la plata olímpica.

En els següents Jocs, a Atenes 2004, encara que ja no partia com a favorit va aconseguir el bronze.

I en el 2005 es va retirar definitivament de l'atletisme, sense la seva medalla d'or olímpica i veient molt clar que ja no podia arribar fins als següent Jocs del 2008, però amb una gran llista de medalles i de rècords i considerat un dels millors atletes de la història.