|
Tomàs Barris, un dels nostres impulsors internacionals
Podem considerar a aquest ex atleta com el precursor de la introducció dels atletes espanyols a les reunions internacionals i a la competició de l'atletisme fora dels murs de la península. Va ser un dels primers atletes espanyols professionals i un dels primers a tenir un mànager.
Tomàs Barris va néixer a Barcelona el 1930 i la seva especialitat van ser les proves de mig fons i el cros, llavors anomenat camp a través. La seva introducció a l'atletisme va ser molt d’hora, en edat escolar a la Jean Bouin de Barcelona i des d'aquell moment no va abandonar la pràctica atlètica.
Va patir algun problema de confiança però gràcies al suport de l'Ajuntament de Barcelona i de Joan Antoni Samaranch va aconseguir treballar i entrenar amb els millors tècnics i especialistes del moment i va tirar endavant. Samaranch, fins i tot, va aconseguir que marxés a Alemanya, on es va sotmetre a un ritme d'entrenament duríssim que no tots els atletes aconseguien suportar, però que Barris va aguantar molt bé i això el va portar a grans triomfs.
Tal com hem dit, va ser un dels primers atletes del país que va sortir a competir a reunions internacionals de la IAAF durant els finals de la dècada dels 50 i la dels 60. Època en la que va guanyar 58 trobades en reunions internacionals i es va convertir en un atleta de renom.
No hi ha dubte que va ser moltes vegades campió d'Espanya en les diferents modalitats de mig fons, com en els 800, en que la seva millor marca va ser 1.48.7 i en 1.500. Va obtenir fins a 34 plusmarques d'Espanya en aire lliure. Va aconseguir or i plata en els Jocs del Mediterrani de Beirut i Nàpols, plata en els Jocs Iberoamericans de Xile i de Madrid i bronze en els World Athletics Games d'Hèlsinki.
A dia d'avui conserva la 13º millor marca en la prova de 1.500, 3.41.7. Cal tenir en compte que en aquella època la pràctica d'aquest esport a Espanya era amateur, amb pistes en molt mal estat i sense llebres per a marcar ritmes i batre rècords.
De Tomàs Barris cal destacar la seva faceta d'entrenador esportiu. Però al contrari del que tots podríem pensar, la seva etapa com entrenador va començar en un camp de futbol. Va estudiar per a ser entrenador a l’INEF de Madrid i es va titular com entrenador nacional de futbol de 1º Divisió, on va estar treballant durant 10 anys.
Evidentment també va exercir com entrenador d'atletisme. També va estar en altres esports com el bàsquet i el rugby.
Cal destacar la interminable llista de premis i reconeixements que va rebre aquest atleta tant durant la seva època esportiva com després.
Fotos: RCD Espanyol
|