Steve Ovett (Anna Comet)

Steve Ovett, l'hegemonia britànica al mig fons

Reprenem el fil, la setmana passada parlàvem de Sebastian Coe i avui era obligatori tractar d’Steve Ovett. No van de la mà, però gairebé. Ovett també va ser un atleta britànic de mig fons i va ser contemporani al protagonista de la setmana passada.

Steve Ovett va néixer l'any 1955 a Brighton. Expliquen que aquest atleta, abans de dedicar-se exclusivament a l'esport, havia començat a estudiar Belles Arts, però va aparcar la carrera per a emprar tots els seus esforços a l'atletisme. Amb 17 anys, en el 1972, es va proclamar campió escolar d'Anglaterra de 3.000 i un any més endavant va guanyar el Campionat d'Europa júnior de 800. En el 1974 va aconseguir el seu primer podi en competició sènior internacional, amb un 2n lloc en els 800 a Roma.

Els seus primers Jocs van ser els de Montreal del 76 en els que va competir en 1.500 i 800. Només va poder arribar a la final dels 800, en la que va ésser 5è. Però seria en els següent Jocs Olímpics, en els de Moscou de l'any 1980 on aconseguiria el seu or olímpic. En principi, com explicàvem la setmana passada, el favorit en 1.500 era Ovett i en 800 era Coe, però la sorpresa va ser per a ambdós ja que es van intercanviar els papers i Ovett es va alçar amb l'or en el 800 i va haver de conformar-se amb el bronze en els 1.500.

4 anys més endavant, als Jocs Olímpics de Los Àngeles 1984, va aconseguir classificar-se per a la final de 800 i va finalitzar en 8a posició, ja sofria una bronquitis greu que li va fer baixar molt el seu rendiment. Després de la prova van haver d’endur-se’l a l'hospital. Li van aconsellar que no competís en 1.500, però va sortir a la pista i va aguantar el ritme dels favorits fins a 500 metres de meta, on amb el canvi de ritme no va aguantar i va haver d'abandonar la prova.
No va aconseguir classificar-se per als seus 4rt Jocs Olímpics, així que com Sebastian Coe va quedar fora dels Jocs Olímpics de Seül 1988 .

Entre aquestes etapes olímpiques, Ovett va demostrar la seva qualitat atlètic, així que tornant enrere en el temps, la seva primera medalla d'or oficial va ésser en el Campionat d'Europa de Praga de 1978 en 1.500 i va ésser 2º en 800 . Després dels Jocs de Moscou va establir un nou rècord mundial en 1.500 amb 3.31.36 i un any més tard va revalidar el seu rècord mundial de la milla amb 3.48.40 .

En el 1982 va passar una temporada repercutit per les lesions i va tornar a competir en el 1983 on va aconseguir una 4º posició en 1.500 en el Mundial d'Hèlsinki, a la prova que va guanyar Steve Cram, un altre britànic mig fondista del que també hem parlat. Però al setembre d'aquell mateix any va batre de nou el rècord del món amb 3.30.77 que li havia arravassat el nord-americà Sydney Maree.

Després dels Jocs de Los Àngeles, a part de l'or en els Jocs de la Commonwealth d'Edimburg de 1986, ja no va aconseguir grans resultats i es va retirar oficialment en el 1991.

Després de retirar-se va ser comentarista esportiu per a la televisió.

Ara que ja hem parlat d'aquests tres britànics: Steve Cram, Sebastian Coe i Steve Ovett, podem concloure que va ser una època amb una hegemonia britànica molt marcada en el mig fons, després d'ells va començar a arribar el gran domini africà.