Rosa Mota (Anna Comet)

La cosa va de portugueses

Fa un parell de setmanes ja us vaig parlar de la Manuela Machado. La Rosa va ésser la predecessora de la Manuela. I em preguntareu, per què no vaig parlar abans de la Rosa? Senzillament ho vaig fer per a aquells que com jo estan descobrint a tots aquests atletes, vaig pensar que potser, si veien un nom conegut, tindrien una mica de curiositat. I no sempre hem de fer les coses pel mateix ordre, no?

Centrem-nos en la Rosa Mota. Aquesta atleta va començar en l'atletisme amb proves de cross i, segons expliquen, va ésser per prescripció mèdica, per a combatre l'asma. Ja en el 80 va conèixer a en Pedro Pedrosa, qui seria el seu entrenador durant tota la seva vida esportiva.

La Rosa va guanyar la primera marató femenina en curses oficials, en el Campionat d'Europa del 82 a Atenes, encara que no partia com a favorita, va marcar 2h36.03 i li va valer l'or. Dos anys més tard, després d'haver guanyat en dues ocasions la marató de Chicago, va finalitzar 3º en la primera marató olímpica de la història, per darrere de Joan Benoit i Grete Waitz (dos atletes de les quals ja hem parlat en altres ocasions).

Les victòries de Mota van anar sumant durant tota la dècada dels 80: de nou Campiona d'Europa en el 86 a Stuttgart, or mundial a Roma en el 87 amb 2h25.17. En aquesta prova va batre un rècord de distància amb la 2º classificada que encara no s'ha rebaixat en la història d'un mundial o d'uns Jocs, li va treure més de 7 minuts a la medalla de plata. I va repetir victòria a Europa l'any 90 a Split. La Rosa va ésser l'única atleta, entre home i dones, a guanyar 3 vegades el Campionat d'Europa de marató. Cap destacar l'or en els Jocs Olímpics de Seül en el 88 .
 

Aquesta maratoniana, nascuda el 29 de juny de 1958 a Porto, també va destacar en les grans maratons: com ja hem dit es va dur dues vegades la de Chicago, tres vegades la de Bòston, Rotterdam, Tòquio, Osaka i, finalment a Londres, en el 91 es va fer amb l'última victòria important.

Després d'uns problemes de ciática que li van forçar a abandonar en dues ocasions va haver de retirar-se, després de la marató de Londres en el 92. Aquesta atleta, en total va córrer 21 maratons i va aconseguir 14 victòries. Probablement hagi estat una de les millors maratonianas de la història.