Mohamed Gammoudi (Anna Comet)

Mohamed Gammoudi, 4 medalles olímpiques

L’any 1938 va néixer el que seria un dels primers corredors de llarga distància procedents del Magreb, Mohammed Tlili ben Abdallah, de Tunísia, atleta que va assolir 4 medalles olímpiques durant la seva carrera esportiva entre els anys 1964 i 1972 .

A part dels Jocs Olímpics, aquest atleta magrebí va iniciar les seves victòries en els Jocs del Mediterrani de Nàpols, quan va aconseguir vèncer en les proves de 5.000 i de 10.000, això va ésser en el 1963. Just un any abans dels Jocs de Tòquio on va aconseguir la seva primera plata olímpica.

A Tòquio no partia com a favorit en el 10.000. El clar aspirant a la victòria era l'australià Ron Clarke, en aquells moments plusmarquista mundial d'aquella distància. Però tant Gammoudi com Clarke es van veure sorpresos per un atleta americà, quasi anònim, Billy Mills que es va fer amb l'or després de quedar sol al capdavant amb el nostre protagonista d'avui.

Pel que sembla, va guanyar la seva sèrie del 5.000 a Tòquio, però no va competir a la final per causes que es desconeixen.

Es va repetir la història uns anys més endavant, quan en el 1967 va guanyar el 5.000 i el 10.000 en els Jocs del Mediterrani de Tunis i a l'any següent en els Jocs Olímpics, aquesta vegada a Mèxic, va repetir medalla olímpica, però va pujar un graó en el podi ja que va conquistar l'or en el 5.000 amb 14:05.0. En la distància de 10.000 va finalitzar tercer per darrere del kenià Naftali Temu i de l'etíop Wolde (de qui ja hem parlat en anteriors ocasions, podeu mirar en els reportages ja publicats).

En els quatre anys d'espera per als següents Jocs, els de Munich 1972, no va aconseguir grans resultats i va arribar a la cita alemanya amb un estat de forma una mica inferior que en les anteriors convocatòries. De totes formes, després d'una caiguda en el 10.000 amb el finlandès Lasse Virén, que el va obligar a abandonar la cursa, va aconseguir la seva última plata en el 5.000 per darrere del mateix finlandès amb qui va topar en l'anterior prova.

Al cap de poc temps l'atleta magrebí va deixar la pràctica de l'atletisme professional als 34 anys i fou anomenat conseller tècnic a la Federació del seu país.