Mary Decker i Zola Budd (Anna Comet)

La polèmica final olímpica

Zola Budd, més endavant Zola Pieterse (nom de casada) va néixer el maig del 66 a Bloemfontein, Estat Lliure d Orange a Sud-àfrica, va ésser una de les grans atletes de mig fons, actualment retirada.
 

Mary Decker, més endavant Mary Slaney va néixer l agost del 58 a Bunnvale, New Jersei, va ésser una gran atleta, també mig fondista i, actualment, també retirada.
 

I per què aquesta vegada presentem a dos atletes en un mateix reportatge? Molt senzill, aquestes dos mig fondistes van protagonitzar, probablement, una de les finals dels Jocs Olímpics, més polèmiques de la història. I no només per una desafortunada ensopegada entre elles que va finalitzar amb Mary en el terra i Zola en 7º posició a la final dels 3.000 l 11 d agost de 1984 a Los Àngeles, sinó que darrere de tot això es va tancar una gran polèmica política i històrica causada pel aparheid en el qual estava submergit el país del que procedia Zola.

Quatre notes de Zola
Zola Budd es va donar a conèixer en el 84 quan, amb 17 anys, va batre el rècord mundial dels 5.000 m amb 15:01,83, però no li va ser reconeguda la marca per la IAAF ja que Sud-àfrica estava fora dels organismes internacionals a causa de la segregació racial de l aparheid.
 

Aquesta atleta sempre corria i entrenava descalça, suposo que tindreu en ment la imatge del reportatge, amb les dues protagonistes, Mary amb sabatilles i Zola amb els peus nus.
 

Zola no podia córrer a Los Àngeles 84, a causa de l exclusió del seu país, però el diari britànic Daily Mail i alguns dels mitjans de dretes britànics van convèncer a Budd que demanés la nacionalitat britànica ja que el seu avi era anglès. Finalment la va aconseguir, no sense grans polèmiques polítiques ni grans protestes de Sud-àfrica. Però finalment va poder competir en els 3.000, on va ensopegar amb Mary.

Quatre notes de Mary
Per la seva banda, Mary Decker, va ésser una gran atleta, amb només 14 anys es va convertir en una de les atletes més famoses de la seva era. En el 74 tenia el rècord dels 1.000 amb 2:26,7 i dels 800 amb 2:01,8. No va competir en els Jocs del 76 a causa d una fractura per estrès i en els del 80 tampoc perquè Estats Units no va participar ja que formava part del boicot que es va realitzar per a aquella competició.
 

En el 82 tenia 6 rècords del món en distàncies des de la milla fins als 10.000 m. Va ser premiada amb el Premio James I. Sullivan com la millor amateur dels Estats Units i la revista Sports Illustrated la va proclamar millor esportista de l any 83 .
 

Mary era una de les grans aspirants a la medalla d or en els Jocs de Los Àngeles en els que va ensopegar amb Zola i es va lesionar en un maluc, cosa que no li va permetre seguir endavant.
 

Es van aixecar grans polèmiques a causa d aquesta ensopegada, encara que mirant els vídeos de la carrera no es va veure cap actuació antiesportiva per part de cap de les dues esportistes.

I després d aquests Jocs olímpics?
Un any més tard es van trobar en el Crystal Palace National Sports Center, a Londres, on Mary va guanyar la carrera i Zola va ser 4º, després de la competició es van saludar i es van donar la mà. Més endavant Mary va afirmar que si aquell dia havia caigut no va ser perquè Zola ho fes de forma intencionada, sinó perquè ella era inexperta en córrer enmig de grups.

Zola va guanyar l or mundial de cross a Lisboa un any més tard i a Neuchâtel, sempre descalça. De nou, un altre rècord mundial en els 5.000, a Londres, amb 14:48.07 i aquesta vegada si que l hi van reconèixer. També va batre el rècord dels 3.000 en pista coberta amb 8:39,79, però després del mundial de Stuttgart, on va ser 4º, va tornar a Sud-àfrica on va abandonar temporalment l atletisme.
 

Però amb el final del aparheid als anys 90, amb la possibilitat de poder competir a Barcelona ‘92 amb el seu país natal, van fer que es posés a córrer de nou. En el 91 va aconseguir la mínima en 3.000 amb la segona millor marca mundial de l any, però a Barcelona, encara que la seva presència va aixecar grans expectatives, no va aconseguir classificar-se per a la final.
 

La gran decepció
En quant a Mary, en el 1996, a l edat de 37 anys es va classificar per als Jocs d Atlanta en la prova de 5.000 m, però en un test de dopping en les prèvies dels Jocs li van trobar testosterona i epitestosterona per sobre del màxim permès.