Martín Fiz (Anna Comet)

Qui no coneix a Martín Fiz?

Qui no conegui a Martín Fiz o, almenys, no li soni el nom, és que és realment jove. L'atleta basc va néixer el març del 63 a Vitòria i entre altres meritòries va rebre el Premi Príncep d'Astúries dels Esports amb l'equip espanyol de marató en el1997, va ser nomenat millor atleta espanyol en el 1995 i a Vitòria, la seva ciutat natal, cada any se celebra una marató amb el seu nom.
 

Martín va començar en l'elit amb Gregorio Rojo com entrenador, abans d'aquest pas, Fiz treballava en una empresa de productes químics. Combinava aquesta feina amb l'atletisme i anava corrent a la feina, una empresa que li quedava als afores de Vitòria. Però després de guanyar el Campionat d'Espanya de cross en 1990, on va batre a Antonio Prieto, el seu gran ídol en aquells moments, va decidir donar el pas i provar amb l'atletisme d'elit almenys un any.
 

Va ésser medalla d'or en 3.000 obstacles en els Jocs Iberoamericans de Mèxic en el 1988 i en dues ocasions va ser Campió d'Espanya de cross, en el 90 i en el 92. Però Martín Fiz va obrir una nova era en l'atletisme de fons a Espanya i va contribuir en la popularització de la marató en aquest país. Darrere d'ell van arribar grans atletes, també maratonians a Espanya com Abel Antón, Diego García, Chema Martínez, entre d’altres.

Les maratons
En el seu palmarès emmagatzema victòries en les maratons d'Hèlsinki, dues vegades en el 93 i en el 94, el de Rotterdam en el 95, el de Seül en el 96 i 97 i a Japó, a Otsu en 1999.

Els metalls
En quant als metalls cal destacar l'or en els europeus d'Hèlsinki en el 94 compartint podi amb Diego García i Alberto Juzdado, amb els que van guanyar la medalla d'or per equips de la Copa d'Europa de Marató i van aconseguir un dels triplets de l'atletisme espanyol més recordats.
També va guanyar l'or en el mundial de Gotemborg, a Suècia 1995. La plata en el mundial d'Atenes, a Grècia 1997 per darrere d'Abel Antón i va ser quart en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996.

Martín Fiz d'avui
Actualment encara que ha deixat l'alta competició segueix molt vinculat al món de l'atletisme. És el director a Espanya de la revista Runner’s World, dedica part del seu temps a la promoció de l'esport base i col·labora en diferents mitjans de comunicació.