Mariano Haro (Anna Comet)

Mariano Haro, l’Antílop de Becerril

Ja anava essent hora de que tornéssim a un atleta de les nostres terres. Mariano Haro va néixer a Palència el 1940 i ha estat una de les nostres referències en cros, mig fons i fons que va estar en actiu durant els 70. Va ser infinites vegades Campió d'Espanya en les diferents modalitats que hem anomenat i és considerat com un dels millors atletes del país i d'Europa.

A en Mariano li deien l’”Antílop de Becerril” per la seva tendència a córrer pels camps aprop del seu poble, Tierra de Campos fins a Palència, la capital que distava 17 km de la seva llar. Alguna cosa així com la idea que tenim tots dels africans que corren per a desplaçar-se a la seva vida quotidiana. El clima en aquesta zona d'Espanya és bastant extrem, d'estius calorosos i secs i hiverns molt freds.

Haro nacional
En el palmarès d'aquest atleta espanyol cal destacar en categoria júnior una plata en els 5.000 m llisos del Campionat d'Espanya i dos or en cros en la mateixa competició nacional.

En quant a categoria absoluta acumula un total de 27 victòries en les diferents modalitats esportives de cros, fons i mig fons en les que competia en campionats nacionals.
De manera que en cros va ser Campió els anys 1962, 63, 68 i 69 i del 71 al 77 ininterrompudament.
També es va endur victòries en cros per equips va començar el 1974 i no va deixar el tro, juntament amb el seu equip, fins a 1977.
A la prova dels 10.000 tampoc es va quedar curt, així que en el seu palmarès brillen els ors dels anys 62, 64, 65, 69, 70, 771, 73, 74 i 75. La seva millor marca en aquesta distància està en 27.48.14 l'any 1972, va ser rècord d'Espanya.
A la prova de 5.000 no va obtenir tantes victòries, tot i així el 62, 64, 65, 69 i 70 també es va fer amb el metall més prestigiós. La seva millor marca és 14.12.0 el 1969.
I finalment també va aconseguir una victòria en els 3.000 m obstacles el 1967 i a la Prova de Gran Fons de 1975.

Haro internacional
El seu currículum no acaba en l'àmbit nacional ja que tant en categoria júnior, on el 1961 va ser 3º en el Campionat del Món de cros de Nantes, com en categoria absoluta va ser infinites vegades internacional.

Cal destacar la 3º posició en els Jocs Iberoamericans de 1962 a la prova del 10.000, la victòria a la Copa d'Europa de la Nacions el 1965, campionat que tornaria a guanyar el 1970. El 1967 va ser 3º en el 3.000 obstacles dels Jocs del Mediterrani de Túnez i 4 anys més endavant, a la mateixa competició va aconseguir la 2º posició en els 10.000.
Tres plates consecutives en el Campionat del Món de Cros des de 1973 fins a 1975.

També va ser olímpic i va aconseguir el diploma olímpic per la seva 4º posició a Munic 1972 i en els Jocs de Montreal 76 va ser 6º, amb altre diploma olímpic.

A la fi de la dècada dels 70 va abandonar la pràctica de l'atletisme i es va dedicar a la política.

Entre alguns dels reconeixements que ha rebut aquest gran atleta podem destacar: la Medalla d'Or de la Real Ordre del Mèrit Esportiu de 2003, per ser un dels grans precursors del cros en el nostre país. També cal destacar que en diferents ciutats espanyoles existeixen carrers amb el seu nom i que el Poliesportiu del seu poble natal també duu el seu nom.