Lasse Viren (Anna Comet)

Lasse Viren, doblet bi-olímpic en 5.000 i 10.000

El 22 de juliol de 1949 naixia a Myrskylä, Finlàndia un bebè que seria un gran atleta no només un dels millors del seu país, seguint el llegat de Paavo Nurmi, sinó un dels millors fondistes del món amb 4 medalles d'or olímpiques entre alguns dels seus grans èxits.

Segons expliquen aquest atleta s'entrenava ja de molt jove pels foscos carrers del seu poble. Va començar a cridar l'atenció en el Campionat de Finlàndia Juvenil del 69 quan va guanyar el 5.000 amb gran avantatge i va establir un nou rècord. En el 1971 en el Campionat d'Europa que es va celebrar a Hèlsinki va aconseguir la 7a posició en el 5.000.

També expliquen que va preparar els Jocs Olímpics de Munic entrenant entre dunes, sigui això veritat o no, el que si és realment cert és que es va endur l'or olímpic tant a la cursa dels 5.000 com a la dels 10.000 d'aquells jocs. A més, per a completar la feta, va batre el rècord del món dels 10.000 amb 27.38.4 en una prova en la que va sofrir algun problema en el que va ensopegar, es va aixecar i es va fer amb aquesta medalla i el rècord.
Unes setmanes després de la cita a Munic va batre el rècord del món de 5.000 a Hèlsinki amb 13.16.4.

Sorprenentment, els anys següents a aquests grans resultats el seu rendiment va baixar considerablement, fins i tot en el Campionat d'Europa de Roma 1974 va haver de conformar-se amb el bronze en el 5.000 i amb una 7a posició en el 10.000.

Però dos anys més endavant, en els Jocs Olímpics de Montreal 1976 va deixar clar que la seva trajectòria esportiva no havia acabat i va tornar ha guanyar dos ors, de nou en el 5.000 i en el 10.000 i un or més en la marató olímpica.
És l'únic atleta de la història, fins a dia d'avui, que ha aconseguit guanyar dues vegades seguides els ors olímpics en el 5.000 i en el 10.000.

A l'atleta finlandès el va perseguir durant molt de temps el monstre del dopatge, però mai va poder demostrar-se i Viren sempre ho va negar.

Va deixar definitivament l'atletisme professional després dels Jocs Olímpics de Moscou 1980 en els que va finalitzar 5a en el 10.00, prova en la que no es va classificar per a la final ja que arrossegava una lesió a la cuixa, però va poder participar-hi gràcies a que l'atleta irlandès John Treacy es va lesionar i va entrar d'aquesta forma a la seva 3a final olímpica de 10.000.

A Finlàndia és un personatge molt popular i és diputat en el Parlament.