Ingrid Kristiansen (Anna Comet)

Senzillament... increïble!

No tinc perquè mentir-vos... aquest nom em sonava, però tampoc tenia molt clar què havia fet aquesta atleta noruega. L’Íngrid Kristiansen és el seu nom, una atleta noruega nascuda en el 56 a Trondheim, el currículum de la qual m'ha deixat glaçada. Aquesta dona va batre rècords mundials en 5.000 i en 10.000, batent-se de nou al cap de poc temps. Així que sense més voltes avui parlarem de la plusmarquista del nord d'Europa, qui també va ser una gran corredora de marató.

Diuen que va destacar de molt jove i en el 74 ja va vèncer en l'Europeu júnior de cross. 7 anys més tard, en el 1981 va batre el seu primer rècord mundial en pista, en els 5.000 m amb una marca de 15’28’’43 .

En el 83 va tenir el seu primer fill dels 3 que tindria.

A l'any següent, en el 84, just abans dels Jocs Olímpics de Los Àngeles, va rebaixar la seva marca mundial dels 5.000, baixant dels 15’ amb un temps de 14’58’’89 .
 

En el 85 va batre un nou rècord en 10.000 i va baixar per primera vegada dels 31’ amb 30’59’’42. I a l'Europeu de Sttutgart va tornar a lluir l'or en els 10.000 i uns dies més tard va batre el seu 3º rècord en 5.000 amb 14’37’’33 .

Però aquí no s'acabava la cosa, en el 87 va ser Campiona del Món en els 10.000 de Roma i en el 88 un altre or mundial, aquesta vegada de cross a Auckland.

I després del seu segon fill, Marte, va competir entre les millors però ja quedant-se fora de les places de medalla.

Totes aquestes marques i medalles en pista, les va anar combinant amb grans rècords en marató. En aquesta disciplina va començar batent el rècord del seu país en el 1977 amb una marca de 2h45’15. Ja en els Europeus del 82 a Atenes es va fer amb el bronze en els 42 km i escaig, per darrere de la portuguesa Rosa Mota i de la italiana Laura Fogli. I poc després del seu primer fill, Gaute, va vèncer en les grans maratons de Houston i Londres.

Una de les seves grans decepcions va arribar en els Jocs Olímpics de Los Àngeles 84, quan va sortir com la gran favorita per a l'or en marató però va haver de conformar-se amb la 4º plaça, després de que la nord-americana Joan Benoit s'escapés i les seves perseguidores reaccionessin massa tard. Però un any més endavant, el 1985 el recordaria amb dolçor, ja que va batre el rècord del món en marató a Londres amb 2h21’06 i l'hi va arrabassar a la pròpia Joan Benoit.

Va seguir vencent en grans maratons, per exemple va guanyar 4 vegades en total la de Londres, la de Nova York, Bòston, etc.

En 1993 va néixer el seu tercer fill, una nena, Sondre.