Hannes Kolehmainen (Anna Comet)

Hannes Kolehmainen, 5 medalles amb dos Jocs

Tornem a les entranyes de l'atletisme, creuem de nou la línia de 1900. Hannes Kolehmainen de nom complet Juho Pietari “Hannes” Kolehmainen va néixer el 1889 i va marxar el 1966 amb un espectacular currículum sota el braç amb 5 medalles en tans només 2 edicions dels Jocs Olímpics.

Aquest atleta finlandès era un autèntic especialista en proves de fons i ho va deixar molt clar al llarg de la seva carrera esportiva. En un reportatge anterior ja vàrem parlar de Paavo Nurmi i dels “Finlandesos Voladors” (Flying Finns). Kolemainen va ésser el precursor d'aquesta saga de mig fondistes i fondistes finlandesos que es va iniciar durant els anys 20 .

Procedent d'una família esportiva amb uns germans que també corrien, els seus grans èxits van arribar el 1912 amb els Jocs Olímpics d'Estocolm on va guanyar tres medalles d'or i una de plata. Els ors van ésser en 5.000, en 10.000 i en cros individual i la plata va ser per al cros per equips.
A la cursa dels 5.000 va mantenir un duel amb el francès Jean Bouin, de qui també hem parlat. El francès va dominar gran part de la cursa, però finalment Kolehmainen el va superar en els metres finals. Després d'aquest duel es va fer amb la medalla d'or i amb un nou rècord del món amb 14.36.6. En aquests Jocs també va batre el rècord dels 10.000.

La I Guerra Mundial va castigar durament la carrera esportiva de tots els atletes de l'època i es van suspendre els Jocs Olímpics de 1916 que havien de celebrar-se a Berlín. Finalment va tornar a competir en esdeveniment oficial amb els Jocs d'Ambers de 1920, on va aconseguir la seva cinquena medalla olímpica i el quart or. Aquesta vegada va ésser en marató, on també va establir un rècord mundial amb 2h32.35.

El 1923 va deixar l'atletisme i darrere d'ell van arribar la resta de la saga dels “Finlandesos Voladors”.

Un moment emotiu després de tots els seus anys competint va ser quan el 1952, en els Jocs Olímpics d'Hèlsinki, Hannes Kolehmainen va ser l'encarregat d'encendre la torxa olímpica que va rebre d'un altre dels grans atletes del país, Paavo Nurmi i d'aquesta manera van poder commemorar la gran època de l'atletisme de fons i mig fons finlandès.