Grete Waitz (Anna Comet)

Grete Waitz, la primera imatge mediàtica de la marató femenina

Aquesta atleta noruega, nascuda a Oslo el 1953 potser va ser la primera dona que va ressaltar en marató. Abans que ella les atletes maratonianes eren gairebé testimonials i els seus grans èxits, juntament amb els seus temps en marató van fer que ressaltés en un món totalment masculí.

Va començar molt jove en l'atletisme en una època en la que no era fàcil que una dona es dediqués professionalment a l'atletisme. Als 18 anys va participar en els Jocs Olímpics de Munich’72 en els 1.500 ml. Però va ésser dos anys més tard quan va guanyar la seva primera medalla de bronze en l'europeu de Roma i en el 75 va batre, a Oslo, el rècord del món dels 3.000 amb 8:46.6 i a l'any següent el va batre de nou, a Oslo, rebaixant 2 dècimes el seu temps.

Però era una atleta que es trobava millor en distàncies llargues i més endavant es va dedicar exclusivament a la marató. A partir de 1978 va guanyar la Marató de Nova York en 9 ocasions i en 3 d'elles fent rècord mundial, va començar amb 2h32:29, per a arribar a el seu últim rècord en 2h25:29, però aquest el va aconseguir a Londres l'any 86. Però a l'endemà a Bòston el rècord va ser rebaixat per la nord-americana Joan Benoit, qui va marcar 2h22:43 .

En el seu palmarès també té la medalla d'or en el mundial d'Hèlsinki en el 1983, on es va proclamar campiona amb 2h28:09 per davant de la nord-americana Marianne Dickerson i de la russa Raisa Smerkhnova.

En els Jocs Olímpics de Los Angeles’84 partia com una de les grans favorites, juntament amb la Joan Benoit i la portuguesa Rosa Mota. Benoit es va escapar en els primers km i les favorites van creure que s'havia precipitat. Lluny d'això, Benoit va agafar 1:50 d'avantatge sobre les seves perseguidores en el km 25. Waitz es va adonar massa tarda que Benoit no afluixaria i va sortir a perseguir-la però no va ser suficient, finalment va aconseguir la plata a menys de mig minut. Benoit 2h25:52- Waitz 2h26:18.

Grete Waitz és una de les grans llegendes en el seu país. A fora de l'Estadi Bislett a Oslo van alçar una estàtua en el seu honor i el seu rostre surt en alguns dels segells del país. Cada any se celebra una carrera al seu nom. A Nova York, on també és una gran estrella per les seves 9 victòries, cada any se celebra una mitja marató: Grete’s Great Gallop en la seva memòria.
I en el 2005 va rebre el premi de la Cambra de Comerç de Nova York, poc després de fer públic que patia un càncer.

Al deixar l'atletisme professional es va dedicar al promoció d'aquest esport i va estar molt vinculada en labors socials com amb Care International o els Special Olympics.