Gregorio Rojo (Anna Comet)

Entrenant estrelles

La setmana passada, parlant de Martín Fiz va sortir el nom de Gregorio Rojo, com aquell qui no vol la cosa, pressuposant que tots el coneixeu, vaig escriure una frase que deia alguna cosa semblant a aquesta: “quan va decidir dedicar-se professionalment a l'atletisme el va entrenar el conegut Gregorio Rojo”.

Avui, per a aquells que com jo el nom els sonés molt, però exactament no sabessin qui és, parlarem d'aquest gran atleta i, sobretot, gran entrenador.

Moltes vegades quan un atleta obté bons resultats, se li atribuïxen els mèrits al corredor i quan hi ha resultats dolents es comença a dubtar de l'entrenador. No és fàcil aquesta figura, ja que poques vegades és reconeguda com a tal, però suposo que no és coincidència que Gregorio Rojo hagués dut fins a l'elit a tants grans mig fondistas i fondistas espanyols. En la seva llista d'atletes trobem a noms com: Francisco Aritmendi, José Manuel Abascal, Teófilo Benito, Jaime López Egea, Angel Fariña, Reyes Estévez, a més de dirigir els inicis de Martín Fiz i a Mariano Haro durant un any.

La seva etapa com entrenador va començar l'any 1969, però sobre la dècada dels 40-50 té un bon palmarès del que parlar.
Segons expliquen, Gregorio Rojo es va iniciar en l'atletisme a la mili, que la va fer a Barcelona. Aviat es van fixar en ell i el van fitxar per a córrer en el RCD Espanyol de Barcelona del 40 al 45. En aquella època, va coincidir amb un altre gran atleta, Constantino Miranda, del FC Barcelona. Sembla ser que se les tenien a cada competició i això va ajudar a fomentar aquest gran “piqui” que existeix entre ambdós clubs. Encara que més endavant Rojo també correria pel FC Barcelona. Aquesta època de gran rivalitat entre aquests dos corredors va ajudar a popularitzar l'atletisme en el nostre país.

Deixant de banda les anècdotes, Gregorio Rojo va néixer a la província de Burgos, a Villalómez, l'any 1920 en una família de pagesos, però va anar a Barcelona en el 39 per a fer el servei militar. Després de guanyar el Campionat d'Espanya militar va entrar al RCD Espanyol. En el 1948 va competir en els Jocs Olímpics de Londres i es va ficar en les finals de 5.000 i de 10.000 on va finalitzar 6º i 12º respectivament. Va guanyar 5 Campionats d'Espanya entre les proves dels 2.000, 5.000 i 10.000 i va ésser dos vegades plusmarquista nacional en les mateixes distàncies. És l'atleta que ha guanyat més vegades la prestigiosa carrera Jean Bouin, amb sis victòries.

Entre el seu currículum podem trobar que va ser responsable nacional de l'equip de cross durant els anys 1959 i 1974, va ser Director Tècnic de la secció d'atletisme del FC Barcelona, entrenador en el CAR de Sant Cugat i la RFEA el va nomenar millor entrenador espanyol en els anys 1995 i 1998. Es va retirar en el 2001 a l'edat de 81 anys.

En Gregorio ens va deixar 5 anys més tard.