Frank Shorter (Anna Comet)

Frank Shorter, el maratonià nordamericà

Tornant a la llarga distància m'he trobat amb aquest atleta nascut a Alemanya el 1947 però de procedència nord-americana, Frank Shorter.

Shorter va néixer a Alemanya per la destinació del seu pare, que era militar, en el moment del seu naixement, però va tornar als Estats Units on va cursar el col·legi i es va llicenciar en psicologia i en dret.

Frank Shorter va ser un gran atleta en les distàncies des de fons fins a marató on va aconseguir les seves grans medalles olímpiques. Però comencem des del principi:
Els seus triomfs van arribar de forma molt equilibrada ja que va començar guanyant el campionat nacional universitari dels 10.000 el 1969. A l'any següent va guanyar el Campionat Nacional dels EUA en la distància de 5.000 i de 10.000. En aquesta última distància va repetir or en moltes altres ocasions, en un total de 6 des de 1970 fins 1977.

Seguint amb les victòries nacionals, va ésser 4 vegades consecutives Campió d'Estats Units en la prova de cros i va guanyar les classificatòries per als Jocs Olímpics de 1972 i 1976 tant en marató com en la prova dels 10.000.

Els seus triomfs en marató i en 10.000 van ser molts, tant en campionats nacionals, com hem vist, com en Jocs Panamericans, com en grans maratons com pot ser la de Fukuoka, marató que va guanyar 4 vegades consecutives des de 1971 fins al 1974.

Però la seva gran medalla, com per a qualsevol esportista, va ésser l'or en els Jocs Olímpics de Munich 1972 en marató. En la prova de 10.000 va finalitzar en 5º posició i uns dies després va aconseguir aquest or tan desitjat.

Encara que era un dels atletes a tenir en compte, ni de bon tros partia com a gran favorit, en aquest lloc estaven el britànic Ron Hill i l'australià Derek Clayton. Aquests van aconseguir agafar avantatge a Shorter, però quan els va pdoer atrapar, els va sobrepassar i finalment va creuar la línia de meta en solitari amb un temps de 2h12.19. El van acompanyar al podi el belga Karel Lismont i l'etíop Mamo Wolde.

4 anys després, va arribar a Montreal 1976 per a competir en el 10.000 i com el gran favorit per a la marató. Però un alemany d'origen oriental, Waldemar Cierpinski li va arravassar el que hagués estat el seu segon or olímpic i va haver de conformar-se amb la plata a 50 segons del vencedor que acabava de marcar un nou rècord olímpic amb 2h09.55.

L'any següent, el 1977 es va retirar oficialment de l'atletisme. Retirat de la pràctica esportiva va estar com a comentarista esportiu, va ser president de l'Agència Antidopatge dels EUA i va fundar una marca de roba d'esport Frank Shorter Sports.

Durant la seva carrera esportiva va rebre diferents premis com el James I. Sullivan Award com a millor atleta de l'any després de la seva medalla d'or i en 1984 va entrar en el Saló de la Fama de l'atletisme nord-americà.