Francesco Panetta (Anna Comet)

Francesco Panetta, medalles italianes

Crec que encara no havíem parlat de cap atleta italià, o almenys que ara recordi. Sense ser una gran especialista en atletisme de pista, ja que la remeno més quan es tracta de muntanya amunt, muntanya avall, tanmateix diria sense equivocar-me molt, espero, que els italians mai han destacat especialment en l'atletisme.

Per aquesta raó m'ha cridat l'atenció la història i el palmarès de Francesco Panetta un mig fondista i fondista italià que ha passat a la història de l'atletisme mundial, entre altres coses, per haver aconseguit la medalla d'or en el Campionat del Món de 1987 en la prova dels 3.000 obstacles.

Panetta va néixer a Siderno, Itàlia a principis de l'any 1963 i actualment està retirat i treballa o ha treballat (no sabem si ja està retirat) com responsable d'atletisme per la marca esportiva Diadora S.p.A i per a Timex Itàlia. De forma esporàdica col·labora amb alguns mitjans de comunicació com Raisport i amb la revista d'atletisme “Corsa”.

La seva carrera esportiva
Ja en el Campionat del Món Júnior de cross en el 82 va aconseguir la 6º posició i en els anys següents va començar a destacar en els 3.000 obstacles, prova que combinava amb les de 5.000 i 10.000.

En el 1986 va arribar la seva primera gran medalla en el Campionat d'Europa a l'aire lliure amb la plata en els 3.000 obstacles, en una final d'infart en la que els 3 primers van arribar a menys de 27 centèsimes.

La següent plata important la va guanyar corrent a casa, en el Campionat del Món de Roma l'any 1987. Aquesta medalla de plata la va aconseguir en els 10.000 ml, per darrere del kenià Kipkoech amb qui va marxar en el km 6 fins al km 8, en aquell moment va perdre una mica de temps però va poder mantenir la plata. Sis dies més tard, en la final dels 3.000 obstacles, es va tornar a escapar amb altre kenià, aquesta vegada amb Kipkemboi, però l'atleta africà va ensopegar amb un obstacle i Panetta es va fer amb l'or en solitari.

Després d'un mal any i d'uns Jocs Olímpics de Seul’88 dolents, on va aconseguir ser 9º a la final dels 3.000 obstacles, en el 89 va tornar amb les piles recarregades i ja en el Meeting d'Hèlsinki va aconseguir 27’24’’16 en els 10.000 ml i en el Campionat d'Europa de 1990 va aconseguir el seu últim or en els 3.000 obstacles amb 8’12’’66.
Finalment es va retirar després del Campionat d'Europa d'Hèlsinki 1994.

Investigant per Itàlia
No he pogut contenir la meva curiositat amb el tema dels atletes italians i he estat buscant sobre els italians olímpics destacats en atletisme i, segons les meves teories poc fonamentades a l'inici, no he trobat una llista molt llarga.

Entre ells m'ha aparegut Abdon Pamich, un marxador nascut l’any 1933. Medalla de bronze i d'or en 50 km marxa en els Jocs de Roma’60 i Tòquio’64 respectivament.

Alberto Cova, un altre fondista amb un or, entre altres medalles i marques, en els Jocs de Los Àngeles’84. Algun dia ens detindrem amb aquest atleta.

Livio Berruti va ser un velocista italià nascut l’any 1939, medalla d'or olímpica en els Jocs de Roma’60 en els 200m.

Un altre velocista va ésser Pietro Mennea, també or olímpic a Moscou’80, però també va aconseguir el bronze a Munic’72 i dues medalles en Campionats del Món i 6 en Campionats d'Europa.

Dorando Petri, potser el més antic dels atletes italians cèlebres dels que es té constància, maratonià i es va fer famós per una arribada molt polèmica amb la posterior desqualificació en els Jocs de Londres 1908 .

I, finalment, Trebisonda Valla, una atleta nascuda l’any 1916 i va ésser la primera en ser campiona olímpica en el seu país en els 80m tanques a Berlín’36 .