Carlos Lopes (Anna Comet)

Carlos Lopes, mai és tard si es porta dintre

Vàrem acomiadar l'any amb un atleta portuguès, Mamede, i l’iniciem amb un compatriota i gran rival seu, Carlos Lopes de qui es diu que va tenir un inici tardà i mediocre a l'atletisme.

Lopes va néixer a Vildemoinhos el 18 de febrer de 1947, fill d'una família humil, va treballar durant una època a la mina i jugava al futbol al seu poble. En el 1966, amb 19 anys va participar al Campionat de cros júnior on va ser 3º i un entrenador, Maniz Pereira va veure en ell bones qualitats i se’l va endur a Lisboa per a entrenar al costat d'altres atletes de fons del país.

En el 71, amb 24 anys, va participar en el seu primer europeu a Hèlsinki on només va aconseguir ser últim a la final de 10.000 i a l'any següent en els Jocs Olímpics de Munic 72 no va arribar ni a la final de 10.000. Van seguir uns anys dolents per lesions, però la seva sort va canviar en el 1975 quan li van donar una beca del govern que li va permetre dedicar-se professionalment a l'atletisme.

La beca i la seva dedicació, juntament amb les seves qualitats, van donar els seus primers fruits l'any següent quan va aconseguir guanyar el Campionat del Món de cros a Chepstow, Escòcia. El mateix any, en els Jocs Olímpics de Montreal es va fer amb la plata en el 10.000, superat pel finlandès Lasse Virén. I en el 77, amb 30 anys, és Subcampió del Món de cros.

Entra de nou en una època dolenta de lesions, no assisteix als Jocs Olímpics de Moscou 1980 per l'absència de Portugal a la cita, però en el 1982 torna un Lopes en una gran forma i aconsegueix a Oslo la plusmarca europea de 10.000 amb 27.24.39.
Aquest mateix any va decidir provar sort amb la marató. En el seu debut a Nova York no va poder acabar a causa de les rampes que va patir a partir del km 30 després d'haver liderat la prova durant tota la cursa. Va tornar a la Marató de Boston on es va trobar amb el nord-americà Alberto Salazar i l'australià Robert de Castella, de qui hem parlat en anteriors ocasions, que partien com a favorits i només se li va resistir el nord-americà  a l’sprint. A Boston ja va aconseguir la millor marca europea en marató amb 2h08.39.

1984: un gran any per al portuguès
En el 1984, quan Carlos tenia 37 anys es va fer amb grans resultats. Va guanyar de nou el Campionat del Món de cros a Nova Jersei i va aconseguir l'or a la marató dels Jocs Olímpics de Los Angeles. D'aquesta manera es va proclamar el Campió Olímpic de marató més veterà de la història i va batre un rècord olímpic amb 2h09.21.

Va ser rebut com un gran heroi a Portugal i el President de la República, Mario Soares el va condecorar amb la Gran Creu de l'Ordre de l'Infant.

I en el 1985 va finalitzar la seva carrera esportiva però abans es va proclamar de nou Campió del Món de cros i va batre el rècord del món de marató amb 2h07.12 a Rotterdam, arravassant-li a l’escocès Steve Jones.