Albin Stenroos (Anna Comet)

Albin Stenroos, el finlandès maratonià

Tornem als nostres amics els finlandesos, avui us presentem un altre atleta de la saga dels “finlandesos voladors” de la dècada dels anys 20. Oskar Albinus Stenroos va néixer l'any 1889 i va morir el 1971 després d'una llarga vida dedicada a l'esport de llarga distància i d'aconseguir els seus grans triomfs en marató.

Encara que la seva medalla més important va ésser en aquesta distància clàssica de l'atletisme i que es va iniciar en competicions oficials amb la marató, aconseguint el bronze en el Campionat de Finlàndia el 1909, després va dedicar bona part de la seva carrera a distàncies una mica més curtes com els 10.000 o el cros.

En aquestes distàncies va aconseguir un bronze als Jocs Olímpics d'Estocolm el 1912, va ésser a la prova dels 10.000 on el seu compatriota, de qui ja hem parlat Hannes Kolehmainen, va regalar un recital en aquesta competició i va treure més d'un minut a Stenroos.

També va contribuir a la segona posició per equips amb cros en els mateixos Jocs amb una 6ª posició, en una cursa que de nou va guanyar Kolehmainen.

Va arribar la I Guerra Mundial i, com la resta dels atletes de l'època, la seva carrera esportiva es va veure afectada per aquest fet desgraciadament històric, així que els Jocs Olímpics de 1916, per als que tenia clares opcions de medalla, no es van disputar. I pels següents, que es van celebrar a Amsterdam 1920, no va aconseguir plaça amb el seu equip nacional.

Aquest fet va causar un distanciament de l'atleta amb l'esport i es va mantenir una mica allunyat de les pistes. Llavors va ser quan va tornar als seus inicis i va reprendre la prova dels 42 km. Va assolir un lloc per a córrer la marató dels Jocs Olímpics de París de 1924 i en un dia molt calorós i molt dur per a córrer, després de sortir amb el grup davanter i d'escapar-se a partir del km 19, va aconseguir l'or Olímpic a París.

Entre altres dels seus bons resultats cal destacar la segona posició a la marató de Boston el 1926 .

A l’any següent, amb 38 anys, va abandonar l’atletisme professional.