|
LA HIPERPRONACIÓ NO NOMÉS AFECTA AL PEU
Per un costat tenim que en els últims anys hi ha hagut un augment important de l'atletisme a nivell popular, i per l’ altre tenim una gran quantitat d’informació al nostre abast. El resultat és que cada cop més em trobo a la consulta, que la gent em fa la pregunta, que gairebé tothom s’ha fet alguna vegada: què sóc? pronador, supinador o neutre...
També observo que moltes vegades, volem saber què som, però no entenem el que significa, i per això és necessari fer una petita introducció a la biomecànica més bàsica, a fi d'intentar, aclarir algunes idees.
 Sense entrar molt en conceptes d’anatomia que són molt complexos, s’ha de saber que, el peu és una estructura tridimensional, això vol dir que té moviment en els 3 plans de l'espai. Per entendre que és la pronació ens centrarem en els moviments que es produeixen en l'articulació, tibio-peronea-astragalina o l’articulació del turmell i la subastragalina que està formada per l’astràgal i el calcani.
L'articulació tibioperoneastragalina realitza el moviment de flexió-extensió del turmell. Aquest moviment no és del tot pur, però per no entrar en confusió ho considerarem així. La subastragalina per la posició de les seves superfícies articulars, direm, que té un moviment cap a dins i cap a baix, o cap a fora i cap a dalt.
 Podríem definir la pronació o també anomenada eversió com el moviment produït per les articulacions tibio-peronea-astragalina i subastragalina en el qual el cap de l'astràgal es desplaça cap a baix i cap a dins del peu i alhora s’acompanya de una flexió de turmell. Aquest efecte, fa que l'arc plantar o pont descendeixi i per tant hi hagi un aplanament de la petjada.. La supinació o inversió, seria el moviment contrari a la pronació el cap de l'astràgal va cap a fora i cap a dalt acompanyada per una extensió del turmell. Recordeu que l’astràgal ens fa de nexe d’unió entre el peu i la cama.
Tant el moviment de la pronació com el de la supinació són necessaris per poder caminar i córrer ja que un, el de la pronació, juntament amb una extensió del turmell ens permet poder esmorteir l’impacta que es genera quan contacta el peu al terra alhora que permet adaptar el peu a les irregularitats del terreny. El de la supinació, en canvi, genera una rigidesa en el peu que junt amb una flexió del turmell ens permet impulsar-nos
Ara bé, els problemes vénen quan el peu prona o supina en excés. És aquí quan parlem de la hiperpronació. Les causes de la hiperpronació són moltes i diverses i crec que, en aquest cas, és més important saber-ne les conseqüències que les pròpies causes en si.
EFECTES DE LA HIPERPRONACIÓ EN EL COS
El peu no l’hem d’entendre com una part aïllada del cos sinó que en forma part i d’una manera molt important, més del que ens pensem. Així doncs qualsevol moviment que tingui lloc al peu repercutirà directament al cos.
Així doncs un dels efectes més importants en el cos de la hiperpronació és una rotació interna de la tíbia i de la extremitat inferior en general, inclús el maluc. No es estrany, doncs, que molts possibles problemes estructurals de la extremitat inferior tinguin el seu origen en el peu o més ben dit en la hiperpronació.
CONSEQÜÈNCIES DE LA HIPERPRONACIÓ AL PEU, TURMELL I GENOLL.
 La principal o si més no la conseqüència més temuda de la hiperpronació a nivell de peu és la fascitis plantar. La fascitis plantar es produeix degut a un aplanament de l’arc plantar que farà que s’allargui la fascia plantar i a la llarga la seva inflamació.
A nivell de turmell el que ens trobem més sovint és amb un impingement o pinçament en la part externa, degut a la compressió que es produeix a la càpsula articular del turmell al pronar en excés, aquesta queda atrapada entre l`astràgal i el mal•lèol peroneal arrel de moviment cap a la part interna del peu. Pel contrari a la part interna del turmell es produeix una distensió que poques vegades arriba a causar patologia dolorosa.
A nivell de la cama el problema que ens trobem freqüentment es el de la periostitis tibial.
Moltes vegades si no donem el repòs que la periostitis tibial requereix ens podem trobar que el problema ens derivi en una fractura per estres del la tíbia. A la part posterior de la cama el problema més freqüent son les sobrecarregues de bessons i tendinopaties del tendó d’Aquiles.
 A nivell del genoll, degut a la rotació interna de la extremitat ens trobarem que l’eix de càrrega ens canvia i tindrem una compressió a la part externa del genoll i una distensió a part interna. Aquest mal alineament serà el culpable de les moltes patologies en aquesta articulació, com la condromalacia rotuliana, entesitis rotuliana o tendinitis del tendó rotulià, genoll del corredor o síndrome de la cintilla iliotibial, síndrome de la “pata de ganso”, síndrome compartimental crònic, ….
Així doncs, aquests podrien ser alguns dels efectes de la hiperpronació, explicat d’una manera senzilla i teòrica, en la realitat l'adaptació que es produeix és mes complicada, però és important comprendre mes o menys el que succeeix sense entrar en termes mèdics i biomecànics.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
Compra 0,00 €
