|
L’ARBRE, SANTUARI VIVENT
En totes les tradicions antigues s’ha donat un valor especial als arbres. Es parla molt de les plantes medicinals, diferents herbes amb propietats curatives. Però els arbres, sobretot aquells que tenen una vida més llarga tenen una energia vital que poden compartir amb nosaltres. Sovint no tenim en compte la gran ajuda que els arbres ens brinden per equilibrar i enfortir el nostre cos i esperit.
Quan caminem entre els arbres, en un bosc o un parc, podem sentir l’energia d’aquests meravellosos éssers.
Per a mi, representen la generositat. Molts ja hi eren abans que jo arribés, i també hi seran quan jo m’en vagi. Ens donen oxigen, ombra, fusta, fruit... i també saviesa serena i una energia espiritual que canvia el nostre estat d’ànim. L’arbre no jutja, no analitza, no alliçona. Només ens posa en contacte amb l’energia de La Terra, ens ajuda a contactar amb el poder de la Natura, a treballar per curar-nos, relaxar-nos i enfortir-nos.
Us pot semblar una bajanada però, us convido a fer una petita experiència:
Exercici 1:
Un dia d’aquests, quan aneu a córrer a alguna zona boscosa, pareu una estona enmig del bosc, sentiu els ocells com canten i juguen entre les branques dels arbres, disfruteu de les aromes de les flors, de l’olor dels arbres. Sentireu diferents olors segons l’espècie d’arbres que os trobeu.
Escolliu un arbre gran que us cridi l’atenció. Mireu-lo i observeu-lo amb intenció de coneixe’l, no d’analitzar-lo. Llavors podeu seure amb l’esquena contra el seu tronc i la ma dreta sobre el plexe solar. Tanqueu els ulls i sentiu l’energia que flueix des de l’arrel a la copa.
Quan hagueu establert contacte amb l’energia de l’arbre intenteu comunicar-vos amb el seu esperit. Presenteu-vos amb el vostre nom i demaneu-li consell sobre qualsevol situació que necessiteu. Escolteu la resposta en els vostres cors. Doneu les gràcies, aixequeu-vos i despediu-vos posant la ma dreta sobre el tronc.
Exercici 2:
Abraça el teu arbre.
Quan sortiu a passejar o a córrer segur que trobareu un arbre que us atrau especialment. Cada cop que us sentiu malalts, cansats o baixos d’energia demaneu-li permís al vostre arbre i abraceu-lo. Mentre abraceu el tronc sentiu com os carregueu d’energia, us sentiu més saludables, més optimistes i com conecteu amb la Mare Terra. Doneu-li les gràcies i despediu-vos posant la ma dreta sobre el seu tronc.
Els celtes donaven molta importància als arbres. Eren santuaris vivents. Van fer un calendari i l’horòscop celta dels arbres. Per a ells cada arbre tenia un esperit savi i unes característiques particulars. Els seus rostres es podien veure en l’escorça i les seves veus sentir-se en el so que fan les fulles bellugant-se amb el vent.
Us explicaré una història certa que no os deixarà indiferents.
Fa un temps, una família tenia un gos (un cadell sa de 8 mesos), de cop, senzillament, va deixar de menjar. El van portar als millors veterinaris, van fer mil consultes, però res funcionava. Era un fred hivern i insistien a entrar-lo dins de casa, doncs cada dia estava més dèbil.
Però el gos insistia en estar a fora, especialment sota un gran xipré del jardí. Algunes persones els deien que el gos anava a sota l’arbre a morir i que l’havien de deixar.
Però , hi va haver algú que els hi va explicar que anava a sota el xipré a demanar-li i a prendre de la seva energia bondadosa com a única forma de no morir. Els hi va dir que l’injectessin aigua salina intra cutània per tal de mantenir-lo hidratat, ja que ni tant sols volia beure. I que si era necessari ho fessin sota l’arbre.
Tant sols dos dies després, el cadell va aparèixer pel matí , com sempre abans, a beure la seva tassa de llet que tant li agradava. No varen saber mai que li havia passat, però no hi ha dubte que el gos havia obtingut de l’arbre el miracle que va anar a buscar. 
I és que és una evidència que existeix el pranna (energia vital) i que els éssers vius el podem intercanviar. Us animo a investigar sobre aquesta antiquíssima saviesa que afirma que estar en contacte amb el nostre jardí, i en especial, amb els nostres arbres és Saludable.
Teresa Clarasó
|