Xevi Vidal Entrevista (Anna Comet)

Xevi Vidal

En Xevi ve del món del futbol, tota una vida jugant al futbol, amb diferents equips dels voltants de Vic, com el Riuprimer, la Guixa o el Malla. Ha jugat des de 1º regional fins a la paxanga amb els amics ja aquests últims anys. Amb els seus 32 anys d'edat decideix posar-se a córrer per la muntanya i, crec que a sorpresa de tots i també seva, està assolint uns resultats més que envejables en la seva primera temporada.
En Xevi és de la Guixa, encara que ara viu a Vic, electricista, una mica tímid i tranquil. Quan acaba de treballar, sobre la set de la tarda, intenta combinar els entrenaments amb la seva vida personal, de la mateixa manera que els caps de setmana.

Xevi, encara jugues al futbol?
No ara ja no, ho vaig deixar després de jugar amb el Malla.

De seguida et vas posar a córrer?
Si, quan jugava amb el Malla que ja jugàvem per a passar l'estona, vaig començar amb la bicicleta tot terreny. Tinc uns amics que van molt amb bici i vaig començar a sortir amb ells i a fer duatlons de muntanya d'hivern que fan per Catalunya, aquest circuit de “Terra Endins”. I després dels duatlons... va venir el córrer per la muntanya.

Així que vas començar amb duatlón abans de les carreres?
Sí, si. Primer la de Bellmunt, després la de Gurb i amb els bons resultats em vaig anar animant i, estirat per algun amic, ja vaig fer tot el circuit.

Però això és molt recent, no?
Si, aquesta temporada passada. Bé en el 2007 vaig fer la meva primera carrera popular per asfalt. Va ser la dels Bombers de Barcelona, vaig anar allí pensant que 10 km seria molt... (riu). I a partir d'aquí... l'any que ve altra vegada i amb la bicicleta, vinga duatlones, després les carreres de muntanya que la primera va ser la de la Policia de Vic de l’any passat.

Quin tipus de carreres són les quals més t'agraden i les quals et van millor?
Encara no ho tinc molt clar, la veritat és que n’he fet poques, però veient els resultats, les més tècniques i les de major desnivell. A part que en aquest tipus de curses realment m'adono que gaudeixo més. Quan es posa pla se'm fa molt llarg.

Què esgota més un partit de futbol jugat al màxim o una cursa de muntanya?
Sens dubte una cursa de muntanya, el futbol és explosiu però fas un sprint i després pots descansar, les curses són constants, no et deixen cap respir.

Aquest any, després de tot el boom que ha tingut la cursa, has corregut l'Olla de Núria, què et va semblar?
Increïble, el fet de poder córrer al costat d’en Kilian i tots aquests... bé que els vèiem des de lluny! Va ésser com un premi poder córrer al costat de corredors com ells. I l'ambient en el Puigmal, la gent que t'anaves trobant en el recorregut i l'arribada... Les senyeres, va estar molt bé. A part entrar en la 13º posició, mai m'ho hagués imaginat en una competició d'aquest nivell.

Quin és la carrera de la temporada de la qual guardes millor record?
Pel resultat el Pedraforca, vaig fer 5º. I també per alguna cosa ja més personal, la meva dona estava al final del descens dur i exigent. Trobar-la allí animant-me em va omplir moltíssim, això fa que li guardi un record especial.

Aquesta temporada s'ha iniciat un equip de muntanya, del que formes part, fruit de la unió entre la Unió Excursionista de Vic i el Club Atlètic de Vic amb el suport d’Esports Muntanyà. Com veus les iniciatives d'aquest tipus?
La veritat és que crec que està molt bé, m'han donat l'oportunitat de fer carreres de muntanya. Ja sé que es poden fer per lliure, però no sé si m'hagués animat a fer-ne tantes. De vegades no t'animes o no t'atreveixes a fer-les tu sol, m'han donat una opció i una bona oportunitat. A part, jo perquè sóc més solitari en aquest aspecte, però hi ha components de l'equip que queden per a entrenar gairebé cada dia i abans ho feien sols.

Un ocellet m’ha dit que esport que proves... esport que et surt més que bé, com ho veus això?
No sé, potser és perquè sóc molt competitiu, les ganes de superar-me, no ho sé...

Com compagines treball, vida personal i entrenaments?
Buf, aquesta sí que és bona... Com puc! Amb el meu treball, per a poder entrenar he de sacrificar molt el meu temps lliure i també està la meva parella. Així que dels 5 dies que té la setmana, provo d'entrenar 2 o 3 dies i la resta amb la parella o familiars. I el cap de setmana, doncs també ho intento combinar, és buscar un equilibri en tot.
 

En Breu:
 

Una cançó: qualsevol dels Stones
 

Un menjar: botifarra amb seques
 

Si haguessis de marxar de viatge ara mateix aniries als Estats Units, tothom parla d'Estats Units.
 

Si no entrenes... mmm, estar amb la família, mirar la tele, suposo que descansar...
 

El quina més odies... ara mateix treballar, tothom està de vacances!
 

Per a tu, quin és el millor moment abans, durant o al final de l'entrenament?

AL final, la sensació d'acabar és molt bona, amb aquella necessitat calmada...

I per a acabar, aquest any t'està anant realment bé, aspires a buscar més enllà?
Em falta un podi, m'he anat acostant i... no acaba d'arribar. Estic molt content, tampoc he de ser massa ambiciós, però aquestes ganes de superar-te et fan pensar: “Ara fa falta un podi”.