|
Víctor Vilalta Entrevista
 En Víctor va néixer a Manlleu l’any 1968, porta més de 32 anys en el món de l’atletisme. Un món, que només de parlar amb ell, un s’adona que és part del seu món. Té una gran passió per aquest esport i acumula un bon palmarès en diferents de les modalitats atlètiques de mig fons que ha fet durant la seva vida esportiva, com 3’48’’ en 1.500 mll, 3.000 mll en Pista Coberta 7’58”, 3.000 m. obstacles 8’49”, 5.000 mll 14’06”, 10.000 mll 29’54” i aquest any amb 41 anys ha fet la Seva primera marató com a atleta “jubilat” amb un temps final de 2h49’10 a Barcelona.
Avui parlem amb en Víctor, el director de corrercorrer.com, aquesta web, i veureu que el que sent per l’atletisme és pura passió.
Víctor, tu portes tota la vida en el món de l’atletisme des de les diferents vessants que podem trobar, explica’ns una mica la teva progressió en aquest esport.
Vaig començar als 9 anys a l’escola, va haver-hi un professor que es va presentar a la classe i va demanar: ¿Quien quiere hacer atletismo? Com a acte reflexa vaig aixecar la mà, sense saber què volia dir la paraula “atletismo”. Vaig començar a fer els primers crossos escolars i em va agradar moltíssim, al segon any ja vaig guanyar tots els crossos de la comarca d’Osona i així cada any, no en vaig perdre ni un fins que vaig deixar l’edat escolar.
Ja més tard, als 14 anys vaig començar a entrenar més seriosament amb en Miquel Pujol, un dels grans mites de l’atletisme Català, varen començar a sortir les primeres marques de qualitat (8:49 en obstacles als 18 anys) i ja més tard vaig començar a entrenar amb en Pep Vilà, en el grup d’entrenaments de Vic, juntament amb grans atletes com Pere Casacuberta, Ignasi Casas, Jordi Miquel etc.
La cursa que més valoro és els 7’58” que vaig aconseguir en el Campionat d’Espanya Absolut de Pista coberta a Sevilla l’any 1991, on vaig quedar en 4º posició, per darrera de grans atletes com Manuel Pancorbo, Anacleto Jiménez i Federico Gallego, i per davant d’atletes que més tard serien il·lustres com Enrique Molina, Fernando Sinovas, Marco Rufo, Juan Ramón Moya, Ricardo Pintado etc. En aquell moment va significar igualar el rècord de Catalunya absolut, que estava en possessió de José Manuel Abascal, i també significava marca mínima per acudir al Campionat del Món absolut de pista coberta d’aquell any.
En altres aspectes, he estat a la junta del Club Atlètic Vic en els últims 11 anys i he exercit com a President durant quatre anys, actualment ocupo la plaça de vicepresident fent un bon equip amb la Montse Solà l’actual Presidenta.També he portat grups d’entrenament i tinc el títol de jutge d’atletisme.
 Quines diferències remarcaries de l’atletisme de competició de la teva època més competitiva amb el d’avui?
Potser la capacitat de lluita que teníem, era una època molt més austera, en la que s’entrenava amb menys mitjans i menys coneixements tècnics que en l’actualitat. S’entrenava molt fort i a part s’havia de complir amb la jornada laboral, que solia ser de 10 hores diàries. Nosaltres entrenàvem dues vegades al dia i eren entrenament força exigents. Avui qui mes o menys té un nivell sol tenir feines menys dures i ajudes per poder dedicar-s’hi. Nosaltres no solíem guanyar diners en les competicions per tant tot era molt més per amor a l’art.
Encara fas alguna cursa, tant de pista com de ruta i, de tant en tant en cau alguna de muntanya. Amb quin objectiu les fas aquestes proves?
Objectiu no en tinc cap, corro perquè m’agrada moltíssim, i tant sols de poder estar amb el grup d’amics i gaudir d’una bona cursa ja m’omple. Sé que no superaré mai les marques que vaig fer, per tant vull seguir corrent fins que el cos m’aguanti, però gaudint cada quilòmetre que faig i tant em fa si quedo el 3º com el 17º com el 11.719º, la qüestió és ser-hi.
Aquest any has promogut una sèrie de moviments per tal de fomentar l’atletisme popular. Què és el que t’ha empès a fer-ho?
Ja fa molts anys que des de la Junta del Club Atlètic Vic intentem acostar-nos a l’atletisme popular, en els últims anys hem fet diferents accions, però ara hem decidit posar-hi energia i ganes i d’aquí hem creat Oson@ corre, corrercorrer.com i hem activat dues noves curses a Osona que son la Cursa de Muntanya i la ECO-MITJA Marató.
El què m’ha empès a fer-ho és veure que en gairebé totes les ciutats, a diari, veiem a gent corrent pels carrers. Sempre n’hi havia hagut, però ara n’hi ha molta més. Crec que l’ésser humà necessita unes vàlvules d’escapament i que en els darrers temps la gent se’n van donant compte que per ser feliç no calen grans esdeveniments, ni tenir molt calers, ni grans viatges. Hem tornat una mica enrere i ara, en la societat, la gent busca coses quotidianes que les omplen i les tenen molt properes com és anar a córrer.
Malauradament tota aquesta gent que surt a córrer, ho fan solitàriament, sempre solen ser grups de com a molt tres persones, no hi ha ningú que els assessori per fer correctament l’activitat, per fer-ho d’una manera equilibrada. Crec que des dels clubs d’atletisme podem fer molt per ajudar a aquests corredors eventuals a fer que aquesta activitat es faci d’una manera coherent, sana i equilibrada.
 Com bé ens expliques, entre aquests moviments dels que parlàvem hi entra oson@corre. Quin és l’objectiu d’aquest grup?
L’Objectiu es crear un grup d’unió, per aglutinar als practicants del córrer en totes les seves especialitats, pista, ruta, muntanya, duatlons, triatlons. Crear un lloc a on es pugui interactuar, a on ens puguem conèixer i practicar juntament aquest bonic esport.
Per això hem creat la pàgina web de corrercorrer.com, a on hi donem consells sobre entrenaments, podologia, fisioteràpia, Quiromassatge, Dietètica i nutrició, higiene i salut, i també fem un recull de notícies de l’àmbit d’interès del practicant del córrer.
Això va complementat amb el blog Osonacorre.cat a on parlem més concretament del córrer a casa nostra, a la comarca d’Osona, i pretén ser un punt d’encontre dels practicants del córrer. Paral·lelament hem iniciat diferents grups d’entrenaments per preparar objectius, tant a nivell de competicions com simplement per qui vulgui córrer per salut o perquè li agrada i no vol competir.
A vegades aquestes coses noves costen una mica d’entrar en les costums dels esportistes, com està responent la gent?
Aquí a Osona, costa ens costa una mica deixar-nos anar, el caràcter de la Plana de Vic és força tancat i ens costa bastant entrar en coses noves. Veig que els índex d’entrades en les pàgines web són molt alts, per tant la gent està al cas del que movem des de Oson@ corre i corrercorrer.com, però a l’hora d’involucrar-se ja és una altre cosa. Sembla que s’ho miren, com en els toros, des de darrera de la barrera.
Com que nosaltres som fondistes, ens ho agafem com a una cursa de llarga distància, per tant seguirem treballant i amb el temps s’anirà veient que el projecte d’Oson@ corre pot ajudar a molta gent. La veritat és que qui ha començat a córrer amb nosaltres s’hi sent molt a gust.
El diumenge 20 de setembre es va fer la Cursa de Muntanya de Vic, organitzada conjuntament entre el CAVic i la UEVic, tu n’eres un dels organitzadors, quin balanç en fas de la prova?
Estic molt feliç d’haver estat un dels impulsors de la unió de les dues entitats vigatanes, el Club Atlètic Vic i la Unió Excursionista de Vic. Ja feia molt temps que en parlàvem però no s’acabava materialitzant mai. Finalment aquest any hem aconseguit fer aquesta unió i hem muntat aquest equip conjunt que es diu U.E.Vic/C.A. Vic, i amés hem impulsat la creació d’aquesta cursa de Muntanya, que aquest any ha tingut considerem que poqueta participació, degut a que ha coincidit amb curses de gran volada com són la Cursa de la Mercè, amb 10.000 participants i la Travessa Matagalls-Montserrat, que aquest any ha aplegat a 3.000 participants.
De totes maneres al final han estat 110 corredors a la cursa, i hi ha hagut un molt bon planter d’atletes de nivell, com es el cas de Just Sociats, Dídac Cuadros, Pep Barrufet, Ferran Sarri, Xevi Vidal, Joan Colomer i Emma Roca entre altres.
Els participants n’han quedat molt contents tant de l’organització com del traçat del circuit, i de cara a l’any que bé, ens plantegem de fer dos recorreguts alternatius, un per als grans amants de la muntanya i els corriols, i l’altre per gent més del món de l’atletisme, amb un recorregut més curt i més assequible a atletes no tant experimentats.
El proper mes de desembre organitzeu la I Eco Mitja Marató de Vic. Com la plantegeu?
Ens fa molta il·lusió aquesta cursa, ja que transcorrerà per els llocs més emblemàtics de la Ciutat, i també per llocs del camp de la Plana de Vic.
Volem que sigui absolutament popular, i que la gent s’hi engresqui a córrer. Tenim idees força innovadores i creiem que serà una molt bona experiència córrer aquesta ECO-MITJA MARATÓ, que tal i com diu el seu nom, tindrà molt en compte els aspectes ecològics i mediambientals.
Estigueu al cas del que anem fent, a través del blog i la web de corrercorrer.com anirem donant detalls, però us asseguro que valdrà la pena córrer aquesta cursa.
 Finalment Víctor, no em queda més que, primer de tot felicitar-te per tot el teu esforç centrat en l’atletisme i, en segon lloc, demanar-te per www.corrercorrer.com, quina és la raó de ser d’aquesta pàgina web?
Corrercorrer.com vol ser un lloc de consulta per a tots els amants de l’activitat del córrer en totes les seves modalitats, està enfocat com a un magazine a on abocar-hi continguts que puguin ser d’interès per al practicant del running.
Només fa 4 mesos que la pàgina està activa, i de moment no mostra encara la plenitud del que arribarà a ser aquesta web. Amb el temps pretenem que sigui un autèntic diccionari i un punt de referència del món atlètic.
Ens centrarem força en els aspectes de salut del corredor, actualment es veuen autèntiques bestieses de gent que acaben realment malament al practicar l’esport d’una manera descompensada i sense criteri. Pot semblar que córrer és el més fàcil del món, i que tothom sense cap consell ho pot fer i no té conseqüències negatives en cap sentit. S’ha d’anar en compte, fer curses llargues d’asfalt o d’ultrafons per muntanyes requereix tenir una mínima preparació i una mesura del que anem a fer.
També hi haurà notícies d’interès sobre qualsevol tema de l’atletisme de fons i les seves variants, entrevistes tant a gent quotidiana com a estrelles de l’atletisme, reportatges, calendaris de curses, i una petita botiga virtual a on proposarem productes encarats al corredor que nosaltres creguem que poden ser útils i que ens mereixen una confiança.
Tot això amb el temps s’anirà veient.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
