|
Entrevista amb en Sergi Rodríguez, guanyador de la I ECO MITJA de Vic
En Sergi és un d’aquells esportistes multidisciplinars de cap a peus. En l’entrevista fa servir aquella dita castellana de “quien mucho abarca poco aprieta”, però diríem que no és el seu cas. Aquest esportista manresenc nascut l’any 1973, bomber de professió, amb parella i una filla de 6 anys, acumula una llista interminable de podis i grans resultats en raids d’aventura, esport amb el que ha competit per tot el món, en curses de muntanya, en duatlons i practica infinitat d’esports sempre relacionats amb la natura. De marca en marató té 2h24.58 i en mitja marató 1h08.52. I actualment és membre de l'Equip Salomon.
El diumenge passat en Sergi es va endur la I ECO MITJA MARATÓ OSON@CORRE CIUTAT DE VIC
En primer lloc moltes felicitats per la teva victòria recent a la I ECO MITJA MARATÓ DE VIC. És una sorpresa guanyar una mitja marató d’asfalt o entrenes aquests tipus de curses?
Ja fa molts any que faig mitges maratons, em serveixen com a preparació per a la marató. Com que no m’agrada fer tirades llargues faig mitges, ja he perdut el compte de les que porto, però la 1ª que vaig fer va ser a Roda de ter, tenia 16 anys. Aquest any ja n’he fet unes quantes: Sitges, Terrassa, Granollers, Berga, Igualada, Roda de Ter, Ripoll, Tarragona, Mataró i Vic, apart de la marató de Sevilla i la de Rótterdam, en la que em vaig retirar en el km 21.
La meva millor marca en mitja es 1h08.52. Avui en dia és molt difícil guanyar qualsevol cursa, i si donen cales encara més, però reconec que a la mitja de Vic, no va haver-hi massa nivell, sinó jo no ha hauria guanyat.
Era una primera edició, què te’n va semblar la prova?
Em va agradar força i espero que és consolidi dintre del circuit català.
Una cosa bona i una de dolenta de la mitja marató de Vic
• Bona: l’organització.
• Dolenta: un recorregut massa exigent per fer marques.
Com et descriuries com a esportista?
Multi-disciplinar, però com diu la dita castellana: “El que mucho abarca poco aprieta”.
Ets una caixa de sorpreses, se’t pot trobar en una cursa de muntanya, en prova d’asfalt, com aquest diumenge 20 de desembre a Vic, en un raid, en una triatló. Com t’ho fas per mantenir aquesta polivalència?
A l’hivern només faig atletisme i quan comença a fer bo, agafo la bici, nedo o qualsevol altre esport, depenen del que estigui preparant.
Per a quina disciplina entrenes realment?
Aquesta pregunta és dificíl de contestar, perquè com t’he dit depèn de l’alçada de la temporada i els compromisos amb l’Equip Salomon.
Ara, fa 4 any que preparo marató a l’hivern i desprès faig els duatlons de carretera. Però aquest any em vaig animar a fer un Ironman. I m’ho vaig passar molt bé!. L’any que ve vull fer el Challenge de Roth, que és distancia Ironman 3’8 km nedant, 180 km amb bici i 42 km corrents.
I, per a tu, quina és la teva disciplina estrella, no em refereixo a la que millor et va sinó amb la que et sents més a gust.
Tinc moltes disciplines amb les que m’hi trobo a gust, depèn de l’època de l’any. A l’hivern m’agrada molt córrer, fer esquí de fons o de muntanya, i no m’agrada gens la bici (fa massa fred). I a l’estiu, el que no m’agrada, és córrer, fa massa xafogor i prefereixo agafar la bici, remar, volar amb parapent, escalar, patinar amb la meva filla.
Però el meu esport preferit es l’orientació és molt divertit, combines el nivell físic amb el mental.
Ho tens bé per a entrenar o has de fer equilibris com la majoria de la gent?
Ho tinc molt bé, per sort la meva feina m’ho permet, aprofito el dia de guàrdia per descansar de l’esport.
Quin creus que és el secret d’un bon esportista?
Motivació, disciplina, alimentació, descans, que et respectin les lesions, però això ja ho sabem, per mi un bon esportista és el que sap treure el seu màxim rendiment fent el mínim, no perquè entrenis el doble que Bekele correràs més que ell, com diu un bon amic meu; “d’un burro mai en faràs un cavall de curses”.
Un dels errors que fem tots és entrenar massa i arribem cansats física i psicològicament als nostres objectius.
Quins són els projectes més propers?
Havíem d’anar al Raid Abu Dhabi amb l’equip Salomom, però la crisi també ens ha afectat, així dons el proper objectiu serà La Marató de Sevilla 14 febrer.
Algun desig pel 2010?
Baixar de 8h 40 min a Challege de Roth, perquè el de baixar de 2h 24 a la marató no es un desig, es un miracle!.
En breu:
Per menjar... un bon entrecot
Una beguda... la Coca-Cola
Quan obro un llibre se’m tanquen els ulls,
Torrente és una bona pel·lícula
El que em fa feliç és veure a la meva filla riure
Si no entreno l’endemà en tinc més ganes
El millor moment de l’entrenament és quan hem acabat les sèries i anem tots els col·legues a dinar.
|