Rosa Morató Entrevista amb Rosa Morató

Entrevista amb Rosa Morató

La Rosa Morató és una de les grans atletes en l àmbit nacional i internacional, però fora d’això segons els seus amics és una persona oberta, riallera i afable. La Rosa va néixer a Navarcles ara fa 30 anys, actualment hi segueix vivint i té una dedicació exclusiva a l atletisme. El seu palmarès és inmens però entre els resultats més destacables trobem que ha estat Campiona d Espanya de cros absolut el 2005-07-08-09 i Campiona d Espanya de 3000 obstacles el 2003-04-05-06-07-08. Medalla de bronze al campionat d’Europa de cross del 2007 i or per equips. Finalista (8ª) al Campionat del Món de 3000 obstacles a Osaka 2007. Olímpica l any passat a Pequín.

Com i quan vas començar amb l atletisme?
Vaig començar a l escola quan feia 4rt de primària. Era una extraescolar que muntava l escola i ens vam apuntar un grup d amics.

Quina ha estat la teva evolució dins del món de l atletisme, vull dir, quines disciplines has anat intercanviant des de que vas començar?
Sempre he fet proves de fons, potser perquè al poble no teníem pistes d atletisme. I ara segueixo fent aquestes mateixes proves i, a més a més, els 3000 metres obstacles. A l hivern sempre faig el cross, primer perquè m agrada, i segon, perquè és una bona preparació per l època de pista (estiu).

L atletisme al teu nivell demana un grau d exigència molt elevat, què és el que t impulsa a entrenar un dia rere de l altre?
Sempre has de buscar nous objectius i noves motivacions per seguir entrenant a aquest nivel. A mi m agrada molt fer esport, però l esport d èlit és molt sacrificat. No té sentit entrenar com ho fem si no tenim objectius a curt i a llarg termini.

Com concilies feina, entrenaments i vida personal?
He estudiat Magisteri d Educació Física però ara mateix no treballo. Bé, sí que treballo. Jo considero el que faig com una feina. I per conciliar la vida professional amb la personal no tinc problemes, ja que la meva parella també ve del món de l atletisme i m ajuda moltíssim.

La teva gran especialitat és el cross o el mig fons de pista?    
Sempre he dit que la meva especialitat és el cross. És el que m apassiona! A la pista faig els obstacles perquè és el que més s assembla al cross per duresa.

Els que som corredors de fora de la pista ens costa entendre que preferiu córrer per pista que fora, amb confiança, tu què prefereixes, unes voltes a la pista o una tirada per camins de carro?
És precisament el qud et deia abans. A mi el que m agrada és córrer, i prefereixo mil vegades una tirada per camins de carro que donar voltes a una pista. Però l atletisme és pista, i ara com ara haig de fer-ho.

Quin és el teu gran somni com a esportista d èlit?
El meu gran somni sempre havia estat ser olímpica. A Pequín vaig tenir mala sort i vaig fer molt mala carrera, però estic molt orgullosa d haver viscut una experiencia així.

Què té més importància per a tu uns Jocs Olímpics o un Mundial?
Uns JJOO. He pogut disputar 2 Mundials i uns JJOO i claríssimament em quedo amb els JJOO. El què es viu en una Villa Olímpica no té preu!

Hi ha algun dia que et llevis i faries qualsevol cosa abans d anar a entrenar?
Sí! També sóc humana i per molt que t agradi sempre hi ha molts dies que no aniries a la feina, sobretot quan et fan un mal les cames que et  morts!

Quin és el resultat que més valores de la teva vida esportiva?
La medalla de bronze de l Europeu de cross del 2007! Es va celebrar a Espanya i, a més a més, vam guanyar per equips! Va ser increíble.

Rosa, tu per què corres?
A vegades jo també em faig aquesta pregunta (somriu). O potser et diria que sé que m agrada córrer, però el que no entenc és perquè a vegades haig d entrenar tan fort! (és broma...)

En breu:

Un llibre: qualsevol que m’enganxi des del principi.

Una pel lícula: La vida és Bella.

Una cançó: qualsevol de l Ismael Serrano.

Un menjar: tinc la mala sort que m agrada tot!!

La nit abans de la cursa... No sóc maniàtica

Just abans de la cursa... penso que a la línea de sortida totes som iguals.

Si no entreno... No tinc l opció de triar, a la feina s hi ha d anar. Però llavors les vacances també es respecten: res de córrer!

El que més odio... el gimnàs.

Quin és el millor moment: abans, durant o al final d un entrenament? Al final, sobretot si ha sortit un entrenament bo.