Pep Bisquert, codirector de l Olla de Núria (Anna Comet)

Entrevista amb en Pep Bisquert, codirector de la Clàssica a l’Olla de Núria

En Pep és una d'aquelles persones que estimen la muntanya i es nota només de creuar unes paraules amb ell. Però té una peculiaritat que no tots els grans muntanyencs comparteixen, també és un “malalt” de la competició en muntanya. En Pep va competir durant molts anys amb esquí de muntanya i, actualment, es deixa caure per alguna cursa de muntanya.
Però avui parlarem amb Pep perquè entre les seves facetes també destaca la de codirector, lloc que comparteix amb en Jordi Godayol, de l'Olla de Núria, una de les curses de muntanya de les nostres terres amb més projecció internacional i la precursora del Circuit internacional que s'estrena aquest 2010, el Mountain Running International Cup.


Pep, tu tens una gran currículum en el món de la competició a la muntanya. Pots fer-nos un resum d'allò més destacat?
A nivell de competició el que més he fet ha estat esquí de muntanya, esport amb el que he estat internacional i amb bons resultats a nivell català i espanyol. Una mica de rebot també he competit amb raids d'aventures, amb carreres de muntanya, tot el relacionat amb la muntanya.

Com van ser els teus inicis a la muntanya?
La meva família no ve del món de la muntanya. A mi sempre m'havia agradat molt la neu i quan tenia 10 anys vaig demanar als meus pares que em duguessin a esquiar. Em van llogar uns esquís, em van deixar allà i em van dir: “Vinga espavila’t!” I així vaig començar a esquiar, vaig ésser totalment autodidacte. A part d'això sobre els 15 anys vaig animar a uns amics, d'aquells de tota la vida, per a començar a fer cims a peu i sobre els 16 o 17 anys em vaig agafar a l'esquí de muntanya i és el que més he practicat.

I ara, quin és la teva pràctica actual?
Després de 10 anys competint amb esquí de muntanya, durant els que no acabes de gaudir de la muntanya perquè els entrenaments no t'ho permeten, ara faig esquí de muntanya per lliure, també estic de formador d'aquest esport i de tant en tant faig alguna cursa de muntanya. Ara em dedico a gaudir de la muntanya, el que m'agrada molt és cada any descobrir alguna zona nova d'Europa on practicar esquí de muntanya i a la tardor amb uns amics, cada any agafem un mapa del continent i busquem un lloc nou. I durant tot l'any no paro ja sigui Pirineus o Alps.

Fa uns mesos vàrem entrevistar a en Jordi Godayol, l'altre codirector de la prova i ens va explicar la seva història, quin és el seu futur?
El futur és seguir en aquesta línia, estem a la quarta edició i ens hem consolidat com una prova en el calendari internacional i dintre d'un circuit internacional. Seguir treballant per a poder seguir aquí.

A principis d'abril s'ha presentat el nou circuit internacional que la Unió Excursionista de Vic juntament amb Plataforma Pro Seleccions Catalanes heu creat. Per quines proves està format?
Està format per 6 proves, la primera al País Basc aquest pròxim 2 de maig, la Ternua Arratzu Urdaibai Mendi Lasterketa. La següent serà a Grècia, el 27 de juny amb l’Olympus Marathon. Al juliol tenim la prova catalana, l'Olla de Núria, a l'agost el circuit viatjarà a França amb la Course des Pérics, el 22 d'agost. Itàlia al setembre amb la Becca di Nona el 5 d'aquell mes i la final serà al Marroc amb la Toubkal Marathon.

Quines característiques té aquest circuit?
Hem intentat buscar un circuit que agafi l'àmbit europeu i mediterrani, perquè sigui més assequible per a aquells corredors que vulguin seguir-lo. Són 6 proves, una cada mes, de maig a octubre. Prou distanciades perquè els corredors puguin competir i seguir altres circuits. És un circuit pensat per als corredors i per als interessos d'aquests. També vull destacar els premis per als guanyadors, hi haurà bons premis en metàl·lic.

De moment està tenint molt bona acceptació. Quines perspectives teniu?
L'objectiu d'aquest circuit és el que hem donat recolzat des de l'inici, que tots els corredors puguin competir per a la nació que desitgin i per a la que es senten identificats i que puguin escollir lliurement.

I l'Olla de Núria. Com es presenta aquest any?
Per a aquest 18 de juliol tenim confirmats en Kilian Jornet, que dintre del seu calendari atapeït ja consta l'Olla i ens ha manifestat la seva aprovació del circuit. També ens ha confirmat les italianes Emmanuela Brizio i Cecilia Mora, Campiones del Món de curses de muntanya i d'ultra trail respectivament, el mexicà Ricardo Mejía, l'anglès Rob Jeb, entre d’altres. El circuit seguirà essent el mateix, perquè ho vam estar preguntant a diferents corredors i tots ens van dir rotundament que no el canviéssim, l'Olla és l'Olla. Ampliarem les inscripcions fins a 500 atletes. I en el que més estem treballant aquest any és a potenciar l'afluència de públic que vingui a animar als corredors.

Quan obriu inscripcions?
Obrim el 17 de maig.

Organitzar una prova duu molta feina, no vull ni imaginar el que ha de ser organitzar aquesta...
Realment hi ha molta feina però tenim dos grans avantatges. En primer lloc l'equip de gent que tenim organitzant el dia de la prova és molt bo, saben perfectament com han de treballar i això ens descarrega de molta pressió a en Gudi i a mi. I per altra banda, els 5 o 6 que estem al dia a dia, som un grup molt bé avingut, un grup d'amics podria dir, que ens reunim i ens animem amb tot el que ens proposem, treballar així és increïble, de fet crec que d'una altra manera seria impossible dedicar tant temps a això per amor a l'art.

Tu que ets corredor, el dia de l'Olla no tindries ganes de calçar-te unes bambes, penjar-te un dorsal i sortir a córrer?
Em moro de ganes per a poder córrer aquell dia, però és inconcebible, ni m'ho plantejo. Per a treure’m el cuquet faig alguna altra cursa de muntanya durant l'estiu, no és el mateix... però serveix.

Amb aquest circuit lluiteu perquè es pugui córrer internacionalment com a Catalunya. Creus que algun dia serà possible oficialment?
M'agrada pensar que si, encara que és molt difícil poder afirmar una cosa així. Crec que la Federació Internacional s'adonarà que les coses no poden seguir com han estat fins al moment. Temps al temps.


En breu:

Un llibre: Tan lluny com els peus em duguin de Josef Martin Bauer

Un menjar: senglar

Una beguda: Cervesa

El millor d'un dia a la muntanya: Estar sol en un cim al capvespre

Un sinònim per a entrenament: sofriment

Un sinònim per a competició: voluntat

Si no pots sortir a entrenar: mal rotllo!