Montse Solà- Entrevista (Anna Comet)

La Montse és l actual Presidenta del Club Atlètic de Vic, com tot atleta, de petita havia fet totes les modalitats, després va començar a combinar el cross a l hivern amb la marxa a l estiu fins que es va dedicar exclusivament a la marxa. A part de Campionats de Catalunya i d Espanya, la Montse va aconseguir la mínima per al Campionat d Europa en categoria júnior i entre altres coses guarda el Premi Josep María Pallàs, molt prestigiós dintre del CAVic.
Actualment, dedica moltes hores a l atletisme, tot i que ara mateix en són més en el despatx que amb les bambes calçades. És parlar-li de córrer i d atletisme i li brillen els ulls. Desprèn passió per aquest esport i passió és el que trobarem en la seva entrevista.

Montse, quan vas entrar com Presidenta del CAVic?
Al maig del 2008, l any passat.

És un càrrec que ja sempre havies volgut o és d aquelles coses que et van empenyent fins que ja no pots dir que no?
La veritat és que jo no volia ser Presidenta, creia que era una càrrec molt important i que estant a la Junta ja havia fet molt. Fins i tot quan es va començar a parlar que tocaven eleccions jo em plantejava deixar-ho per diferents motius professionals i personals.  En Víctor Vilalta, el President en aquell moment, va insistir, em va dir que era la persona adequada i que ho mereixia i que em tocava fer el pas, que era l últim que em quedava dins del club. I els membres de la Junta van recolçar a en Víctor i finalment vaig cedir. És com tancar un cicle, vinc de l escola d atletisme fins a aquí.

Després d aquest any i poc, fent memòria, et penedeixes d haver cedit?
Per res del món, estic molt contenta, m agrada, m ocupa moltes hores, que en aquests moments professionalment m ho puc permetre. Però el més important és que ho estic gaudint, a part jo diria a la gent que s involucri amb les entitats del tipus que sigui, s aprèn molt i val la pena.

Com està el club actualment?
Està bé, però ha de millorar molt. Durant els 90, en la meva època, anàvem al Campionat d Espanya 9 o 10 esportistes, actualment estem duent 2 o 3. I això s aconsegueix tenint molta gent i ens trobem amb un problema social, no només amb l atletisme sinó amb tots els esports, quan arriba l edat dels 17-20 és molt difícil que segueixin. Però és perquè la societat està canviant, no és un problema del CAVic, crec que va més enllà. La capacitat de lluitar, de constància, de treballar... s ha perdut.

Cap on esteu enfocant el club o us agradaria que anés?
Volem intentar arribar més a la canalla, estem amb diferents accions per aquest objectiu i perquè gaudeixin i aprenguin de l atletisme. I en quant a organització crec que estem en un dels millors moments de l Entitat, a part de muntar el de sempre com és el cross de Vic, el Trofeu Pere Casacuberta, el Memorial Josep Maria Vilà i campionats comarcals per als nens. Col laborem en diferents competicions que ens demanen que col laborem i aquest any muntem, juntament amb la Unió Excursionista de Vic, una Cursa de Muntanya al setembre i al desembre, nosaltres, una Eco-Mitja Marató.

Abans has dit que per a pujar el nivell necessiteu molta gent, et refereixes a atletes o a tots els nivells?
De tots els nivells: atletes, escola d atletisme, gent que vingui a gaudir de l esport i de l atletisme, però no tant a nivell competitiu, més de salut. A tota aquesta gent em refereixo, però esperem que amb les propostes que tenim sobre la taula per a aquests pròxims anys puguem fer créixer tots aquests aspectes. Per exemple aquest any hem començat amb “oson@corre”, una iniciativa dintre del CAVic però per a aglutinar a tots els atletes de fons de la zona que no tenen o no s atreveixen a entrar en el club, volem fer-lo més accessible i que hi hagi moviment i activitat.

La gent està responent?
Cal anar a poc a poc, anar treballant. Primer cal sembrar i després recollir els fruits. És treball de hormiguita, però tenim la convicció que funcionarà i que creixerà.

Com veus l atletisme actual?
L atletisme a tots els nivells ha canviat molt. L Europeu sobretot pel benestar de la societat, com més benestar menys ganes de sacrifici i de compromís i de lluita, això és una opinió personal. El que no pot ésser és que un Campionat de Catalunya en alguna prova només hi hagi 5 atletes o que, en algunes proves, el nivell estigui igual que fa 10 anys, tot i que hi ha proves en les que el nivell està altíssim. Ara tindrem un Campionat del Món de pista a Berlín i veurem la realitat, però hi ha un gran salt entre els molt bons, els quals estan veritablement endavant, amb la resta. Abans hi havia gent enmig d aquests dos nivells.

Per què aconsellaries practicar l atletisme?
Per a un mateix, perquè és conèixer-te, lluitar, sofrir, però sobretot gaudir. Per salut, per l ambient, la gent, pel paisatge.


I a tu què t ha donat l atletisme?
Moltes coses. Quan era atleta conèixer a molta gent, viatjar per tot Espanya i molta satisfacció personal, quan un dia fas marca, medalla o podi, és una satisfacció brutal a nivell personal el fet de veure recompensat tot l esforç i t adónes que val la pena entrenar i ser constant. I he après molt ja no només a nivell esportiu, sinó també com persona.
I més endavant, a tractar a la gent, a buscar solucions, a tirar endavant projectes, s aprèn molt. L atletisme m'ha donat moltes coses, suposo que per això després de més de 30 anys en el club, segueixo aquí.
 

Hi ha algun resultat o competició de la qual guardis un record especial?
N hi ha molts, però en general no existeix res com una bona carrera o un bon entrenament, la sensació és brutal. Però amb bona carrera no em refereixo a guanyar o fer marca, sinó aquelles en les que et sents bé, amb bones sensacions.

En breu:
 

Un llibre: La trilogia de Steve Larson
 

Una cançó: El Cant dels Ocells de Pau Casals
 

Una pel lícula: El Silenci dels Anyells
 

Un menjar: Buff, que difícil... Una bona paella
 

On aniries ara mateix de viatge: A Argentina o algun país africà
 

Un esport que no sigui l atletisme: el golf, l he practicat poc però m ha agradat. O la bicicleta de muntanya... aire lliure.
 

Quan entrenaves quin era el millor moment, abans, durant o a l acabar l entrenament?
Abans de començar, mai... Sense dubtar-ho, al final, la sensació d un bon entrenament és increïble.