|
Entrevista amb la Mireia Miró
 En contra del que sempre s'ha dit que els grans esportistes de resistència arriben a d'alt de tot amb l'edat, la Mireia és molt jove, va néixer un final de juliol de l'any 1988 per tant, si no em fallen els càlculs, té 21 anys. Amb aquests 21 anys ja és subcampiona del món amb curses de muntanya i amb esquí de muntanya, un repte i un somni per a molts dels esportistes que comparteixen somriures i moments amb la Mireia.
És una apasionada de la muntanya, això per sobre de tot, segura d'ella mateixa i amb un potencial que està descobrint, però que de ben segur encara li queda molt per descobrir i seguir progressant. Ho fa perquè li agrada, perquè dins seu alguna cosa l'empeny, a vegades la muntanya i la competició enganxen tan fort que un no se’n pot escapar.
En primer lloc moltes felicitats pel teu subcampionat del món d'skyrunning. T'esperaves un resultat com aquest?
És el primer any que corro curses a peu. Em vaig decidir llançar-me en aquest circuit perquè un bon amic meu m'ho va recomenar (En Kilian Jornet).
Hi ha noies molt fortes i tot i que vaig fer un bon hivern no és la meva especialitat. Em volia prendre les curses d'estiu com una distracció i per no perdre la motivació d'entrenar de cara a l'hivern.
No m'esperava poder estar tan endavant. Vaig començar la temporada que tot just sortia d'una lesió i a més no tenia experiència en curses de muntanya, a les primeres curses vaig aprendre moltíssim.
Vas començar la temporada a la Copa del Món a força distància de la campiona, l'italiana Emanuela Brizio, però has retallat les distàncies al mínim, fins i tot l'has guanyat en alguna ocasió. On creus que li has anat retallant aquestes distàncies?
Sobretot en l'experiència, en la manera de córrer i conèixer-me a mi i a les meves rivals, on van i on vaig bé i on fallen i aprofitar aquests punts febles.
També vaig començar la temporada que sortia d'una lesió, vaig estar ben bé un mes i mig parada i volia ser molt cautelosa per no tornar a recau-re, a part del temps necessari per tornar a "desempolsinar" la màquina!
Quines han estat les dificultats més grans durant aquesta temporada d'estiu?
Tenir un calendari establert. Per un cantó hi ha curses que m'ha anat molt bé per motivar-me, però per l'altre, la temporada se m'ha fet molt llarga. Ben bé podria dir que he encadenat les dues temporades i ara una altra vegada canya a l'hivern.
No m'ha agradat tenir tantes curses al calendari durant tant de temps seguit.
Em podries dir un punt feble i un de fort en cursa de muntanya a peu?
Un punt fort són els llocs tècnics i punt feble els físics o els llocs que són de córrer molt ( de posar-se a rodar). No faig suficients quilòmetres en pla ni tampoc tinc tècnica de cursa.
 Mireia sabem que el teu esport principal és l'esquí de muntanya, però estàs demostrant tenir moltes qualitats per les curses de muntanya, creus que existeix una bona compatibilitat entre l'esquí i les curses de muntanya?
Crec que prou bona. Tots dos són esports de resistència i amb una sol·licitació muscular molt completa: a l'hivern perquè utilitzem també els braços i a l'estiu s'ha d'estar ben "tonificat" per poder aguantar les baixades i els rebots. Les curses a peu són molt dures físicament.
Al cap i a la fi la "caixa" és el que compta. El més dur potser és el temps que estàs per fer el canvi de musculatura i el rodatge per trobar-te còmode.
Com et descriuries com a corredora, una persona ràpida en pla o una persona potent i amb força per a pujades i baixades?
Un corredora amb caràcter. Crec en les meves possibilitats. Al contrari d'altra gent normalment "creixo" amb la pressió. No destaco per ser bona en cap lloc en especial (només en llocs tècnics), però si em trobo bé i veig una oportunitat no m'ho penso dues vegades i ataco, ho provo. Si va bé doncs millor, i si no de tot se n'aprén, ja coneixem tots el refrany de : "qui no arrisca no pisca", així que si es vol arribar a algun lloc s'ha d'arriscar, no es pot estar sempre a l'espera.
On creus que es guanya una cursa d'alta muntanya?
En la regularitat.
Com és un dia a la vida de la Mireia Miró?
Estic estudiant STAPS (un equivalent a INEF) a Font Romeu. Els horaris canvien cada dia, a vegades tenim classe al matí, altres dies a la tarda, altres dies repartit... Les estones lliures que tinc entre classes vaig a entrenar.
Ara acabes la carrera que estàs estudiant a Font Romeu al Centre d'Alt Rendiment d'alçada, cap a on seguirà la teva vida?
Ja ho veurem, estic fent la especialitat d'esport adaptat i m'agrada molt. Potser un màster?
 Et veurem el proper estiu a la Copa del Món d'Skirunning?
No crec...
Algun desig pel 2010?
Dos: Poder continuar gaudint de la muntanya i de la competició com ho faig fins ara, i treure'm la carrera
En breu:
Un llibre: No llegeixo massa... per no dir gens!
Una pel·lícula: "Jeux d'enfants"
Un menjar: ravioli d' espinacs amb formatge ricotta
Una beguda: Clara amb gasosa
El que et fa més feliç: poder fer el que m'agrada!
Si no entrenes: sempre hi ha coses a fer
Durant l'entrenament cada moment és especial. Quan et trobes bé ho gaudeixes moltíssim.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
