Mia Carol L Entrevista (Anna Comet)

Entrevista amb Mia Carol

En Mia és una d'aquelles persones que es van posar a córrer després de tota una vida sense quasi conèixer què és l'esport, en canvi n’està gaudint com el qual més. En cap moment es planteja haver començat abans a córrer, ara li agrada i no pensa en haver-ho fet abans o després. Als seus quaranta i pocs segueix el seu pla d'entrenament, cuida dels seus fills, comparteix tant temps com pot amb la seva dona, treballa i, ara mateix, corre per a gaudir, corre per a entrenar i corre per a competir. En uns anys? Ja es veurà!

Quins esports has practicat al llarg de la teva vida?
Ui... una mica de discoteca, això no conta com esport, veritat? A la mili alguna cosa vaig fer...

Llavors, quan vas començar a córrer?
Fa uns 4 anys vam fer una sortida amb raquetes a la muntanya amb uns amics. Va ser un desastre, ens va agafar el torb i no anàvem preparats... Després d'aquella experiència els vaig dir que volia tornar a la muntanya però ben preparat i seguim fent sortides. Amb aquests hem fet diverses vegades el Mont Blanc, per exemple. I amb altres amistats vaig començar a córrer també per la muntanya, però de forma molt lúdica.

Quin ha estat la teva evolució fins a avui?
Com et dic corria de forma lúdica amb algun amic. Uns s'han plantejat fer tots els 3.000 dels Pirineus i de tant en tant els acompanyo, com un altre que vol fer tots els 2.000 de Catalunya corrent i també l’acompanyo. Però amb les curses vaig començar l'any passat amb la Cursa dels Bombers que es va fer aquí a Vic, en David Ferrández em va apuntar i vaig veure que m'agradava. A partir d'aquí també ens vàrem apuntar a l’equip de Diedre i vam començar a fer la Lliga Catalana de Curses de Muntanya.

Creus que és important poder córrer amb un equip com ho fas amb Diedre?
Com tot té coses bones i dolentes. El que té de bo és que no vas sol als llocs, es fa ambient i et pots picar, de forma sana, amb els companys d'equip. Sempre és bonic poder fer equip i sentir-te que formes part d'alguna cosa. L'inconvenient, que tampoc m'incumbeix molt, els rotllos polítics que existeixen entre els uns i els altres, encara que crec que tampoc han de ser tants.

Com ha anat la temporada de muntanya?
Bé, crec que dintre del meu nivell ha anat molt bé, la veritat és que he millorat molt gràcies a uns entrenaments que estic seguint. He fet una evolució molt gran. Les coses canvien quan passes de sortir a córrer perquè si o quan segueixes un pla d'entrenament. He après moltes coses i he millorat.

Aquest cap de setmana passat has competit en la marató de Florència, la teva primera marató, què tal l'experiència?
Curiosa. He vist moltes coses que no imaginava, com estar 10.000 persones en la sortida com en una llanda de sardines, que el del costat es posi a fer pipi i hagis d'apartar els peus... Passar-te més de 5 km avançant gent sense parar. A part d'aquestes coses a les que no estic acostumat amb muntanya, l'experiència ha estat bona. Vam poder fer turisme amb la família, menjar bé i córrer.

Repetiràs?
No crec! Si és per a anar a passar el cap de setmana com aquesta vegada sí, però per a anar expressament a córrer, no crec. A la muntanya hi ha més companyerisme, m'agrada més l'ambient. De totes maneres repeteixo que l'experiència m'ha agradat, suposo que el fet de no haver sofert massa ha ajudat, he de reconèixer que els últims 5-7 km no s'acabaven mai, però el mur aquell dels 30, almenys no el vaig veure.

Llavors, asfalt o muntanya?
Sense cap dubte muntanya. L'asfalt em feia molta por, però m'he adonat que més que l'asfalt, són els ritmes als que s'ha de córrer, i m'ha ajudat molt a millorar en muntanya, en trams plans sóc molt més ràpid que anteriorment. Però l'encant de la muntanya no té preu, corres i et distreus amb el paisatge i el que t'envolta.

Aquest any has corregut curses de totes classes, si has d'escollir, carreres curtes o llargues?
Crec que em van millor les llargues i m'agraden. Però quan estic entrenant per a curses llargues les curtes també m'han anat bé. Com a llarga anar aquest any vaig fer Cavalls del Vent de vuitanta i escaig km, una gran experiència.

Com portes l'esperit competitiu?
Aquest aspecte crec que falla una mica. Em distrec amb les coses, de cop m'adono que hauria d'estar corrent més ràpid... Per exemple a Cavalls del Vent, vaig estar corrent molta estona amb la noia que va guanyar, quan arribàvem als avituallaments jo encara estava agafant el got d'aigua que ella ja estava marxant. O a la cursa de La Guilla, anava amb uns companys i en els avituallaments encara que no jo no prengués res els esperava, fins que un company d'equip em va agafar del braç i em va dir: “però què fas? Que estàs en cursa”... Així estem!

Creus que has començat massa tarda a córrer?
No per res. Tots tenim un passat i un present. És cert que hi ha coses que canviaria, però tot el que he anat fent al llarg de la vida m'ha ensenyat, ho he gaudit i ara gaudeixo corrent i competint. En uns anys... ja es veurà!

En breu:
Un llibre que m'ha agradat especialment ha estat un que es diu alguna cosa així com “Tot cap de setmana” em va ajudar a organitzar-me.

Una pel·lícula molt bona és La Vida és Bella.

De menjar m'agrada tot i en quantitat.

El que més odi és arribar tard, però arribo tard...

El dia abans de la cursa passegem o anem d'excursió amb la família.

Just abans de la cursa he de fer pipi.

Si no entreno estic de mal humor.

El millor moment de l'entrenament és la dutxa a l'acabar.