|
Entrevista amb la Mariona de Planell
La Mariona és una persona tranquil·la de caràcter però molt activa. No es deixa perdre cap activitat ni cap experiència que ella cregui que li podrà agradar. No té recança en fer o desfer les coses, ni en provar aquelles que no sap si li sortiran del tot bé. És un exemple de superació i de ganes per tirar endavant amb tot el que fa. La Mariona va néixer a Vic però viu a Gurb, ara mateix té 29 anys i treballa a Barcelona com a enginyera tècnica Agrícola. Com a esportista destaca la seva gran il·lusió i persistència admirables.
 Explica’ns com et vas introduir en el món de l’esport?
Em vaig iniciar des de ben petita a la gimnàstica rítmica. Als 12 anys el centre on anava van tancar i em vaig apuntar a un gimnàs on hi feia tot tipus d’activitats dirigides. Després de passar un parell d’anys allunyada de l’esport, als 25 anys, i a través de les classes d’spinning, vaig “descobrir” el ciclisme, i a partir d’aquí, les curses a peu, les triatlons, les duatlons, les marxes, l’esquí, la natació, la muntanya, etc.
Com et descriuries com a esportista?
Polifacètica i amb disposició de provar noves disciplines. En aquests moments m’estic iniciant en el món de l’esquí de muntanya. Crec que em pot agradar perquè és una combinació d’alpinisme i esquí alpí.
Distàncies curtes o llargues?
Després d’haver provat totes les modalitats he vist que m’agrada més la llarga distància. La satisfacció quan acabo una prova és directament proporcional a la durada que aquesta hagi tingut.
Com és que no correràs la mitja marató de Vic?
He participat en alguna mitja marató d’asfalt però m’atrau més córrer per la muntanya, les articulacions no pateixen tant. A la mitja de Vic hi participaré com a voluntària, segur que serà una bona experiència.
Com és el teu entrenament d’una setmana?
Afortunadament la feina que tinc em permet tenir unes hores lliures cada tarda per dedicar-les a l’esport. En cada sessió faig allò que em ve més de gust o que crec que més em convé. Per exemple aquest estiu l’he dedicat molt a pujar i baixar muntanyes perquè és un dels meus punts més febles i on més puc millorar.
 Tu ja has fet un Ironman, explican’s la teva experiència.
Va ser l’any passat (2008) a Niça. No m’hauria imaginat mai participar en un Ironman i molt menys poder-lo acabar. Tot i que van ser més de 15h sense interrupció, va ser una experiència extraordinària. M’ho vaig passar molt bé en els entrenaments tot i que a vegades es fan força durs. És ben certa la frase que diu que per acabar un Ironman fan falta tres C’s: S’ha de nedar amb cap, pedalar els 180 Km amb el cor i córrer la marató amb un parell de... jajajja...
Què creus que és més dur la resistència física o psíquica a l’ironman?
La resistència psíquica és tan o més important que la física. Fan falta moltes ganes i motivació per acabar-lo. Els ironman estan plens d’històries personals increïbles; però en el fons tots busquem alguna cosa semblant a la superació d’un repte, que ens apropi als límits de la resistència i ens posi en una situació que ens obligarà a utilitzar tots els nostres recursos físics i, sobretot psicològics per arribar a la meta.
Te’n planteges algun altre?
No descarto repetir un ironman però s’ha de buscar el moment adequat perquè es necessiten moltes hores de dedicació en els entrenaments.
També has fet alguna cosa de muntanya com la duatló de Núria, amb què et quedes amb les duatlons de carretera o de muntanya?
En aquest tema sóc una mica contradictòria perquè en el tram de cursa a peu prefereixo córrer sobre terra, en canvi en la bici prefereixo la carretera, bàsicament perquè tinc poca traça baixant trialeres amb la btt.
 Acostumes a entrenar a Matagalls i a anar a muntanya, no et planteges fer curses de muntanya?
En termes generals no m’agrada massa competir, és a dir, prefereixo anar per lliure, sense dorsal i sense pressions. M’encanta córrer o caminar per la muntanya perquè és una activitat a l’exterior molt exigent, allà et sents lliure i pots gaudir del paisatge. Em quedo amb una frase del gran Kilian Jornet que diu “córrer entre muntanyes forma part de la natura, busca la llibertat corrent per entre les arestes, volant entre els núvols... no competeixis contra elles, les muntanyes sempre et guanyaran”.
Quins projectes tens en ment pels propers mesos?
Continuar fent una mica de tot i allò que em vingui de gust, sobre la marxa. A curt termini, intentaré gaudir al màxim de la neu.
Algun desig per al 2010?
Molta salut per tothom!
En breu:
El meu llibre preferit és ... m’estic aficionant a la literatura de muntanya
La meva pel·lícula favorita és ... cada vegada miro menys la tv
El que més m'agrada menjar és de manera variada
El que més odio és la paraula odi
El dia abans de la cursa s’ha de descansar
Just abans de la cursa penso que no he entrenat prou
Si no entreno no em sento bé
El millor moment de l'entrenament és veure que vaig millorant dia a dia
|
Usuari - - Acces de Usuaris
