Marc Culí (Anna Comet)

Entrevista amb Marc Culí

En Marc Culí és un altre corredor apassionat com molts dels que hem entrevistat. Juntament amb en Mane Nogué, Santi Paré, l’Albert Riubrugent o l’Ernest Dam entre d’altres formen un grup molt unit d'atletes que, encara que ells es defineixen com aficionats, són molt bons corredors.
Amb aquest grup, en Marc ha pres la direcció d'entrenar amb freqüència, amb certa intensitat i compromís i competir amb il·lusió amb l'objectiu clar de gaudir i millorar dia a dia. Però aquest any serà una mica diferent per a aquest corredor de Vic, han tingut un fill amb la seva dona, l’Arnau i li treu alguna que altra hora de l'entrenament, tot i així no perd ni la il·lusió ni les ganes, simplement li dóna un enfocament diferent.

Fem aquesta entrevista a 3 setmanes de la marató de Barcelona, encara que la publicarem quan faltin 10 dies per la marató, com es presenta aquest any?
Aquest any els objectius són diferents ja que fa poc que hem tingut un fill, l’Arnau, i tinc menys temps per a entrenar. La idea és gaudir-la i intentar acabar-la. Hem acordat amb uns companys que la farem junts i em ve molt de gust fer-la, sabent que no puc arribar al nivell de l'any anterior, però gaudeixo igual de la competició, sempre al meu nivell.

La de l'edició anterior la valores de forma positiva? Què has canviat per a preparar la d'aquesta edició 2010?
L'any passat volia fer 3 hores, finalment van ser 3 hores 10, però la veritat és que vaig quedar content i la valoro positivament. Però per a aquest any el que he canviat és per a bé a la nostra vida personal, amb l’Arnau, però per a una mica pitjor en els entrenaments i les marques. No es pot tenir tot!

Com és l'ambient als carrers de Barcelona durant la marató? Es podria comparar amb alguna altra marató d'aquestes conegudes que hagis corregut?
Brutal! La gent de la ciutat es bolca totalment a la cursa, hi ha alguns punts que són espectaculars, la gent et porta, sobretot a la part final. Per a la mi, només la supera la Behovia a Sant Sebastià. No sabria dir-te si l'ambient és equivalent al de les grans maratons, però hi ha molt ambient i m'atreviria a dir que és una de les més boniques, encara que també és dura.

A tots els del grup que ja he anat entrevistant us faig la mateixa pregunta, com teniu el tema de la marató de Nova York?
Ara mateix està bastant lligat. Estem tots acceptats, només falta la confirmació d'un de nosaltres i buscar els vols. Amb la meva dona hem d'acabar de veure com ho fem amb l’Arnau, si marxem els 3 junts o no. La veritat és que l’esperarem amb molta il·lusió, tot corredor, per aficionat que sigui, vol córrer a Nova York.

Per a tu, per què seria especial poder córrer a la ciutat nord-americana?
Des del meu punt de vista la marató de Nova York és la més important del món, encara que no sigui la millor per a fer marca. Però tampoc és el nostre cas, si hi anem sortirem amb les càmeres de fotos i a gaudir cada moment de la cursa. Com ja t'he dit, crec que per a qualsevol corredor, per aficionat que sigui, córrer a Nova York és el màxim.

Encara que aquesta pregunta ja és una mica repetida crec que en aquest context és gairebé obligatòria, per què corres?
Bàsicament per salut tant mental com física, he fet esport tota la vida i per a mi és essencial. Abans no corria tant, feia altre tipus d'esport, però el córrer és el que m'aporta més tant a nivell físic com mental.

Què es el més difícil de gestionar en una marató, la part física o mental?
A nivell mental una marató és duríssima, passes moments molt crítics que són psicològics. Però a mi personalment la marató se'm fa molt llarga a nivell muscular i tinc molts problemes en la recuperació, em costa molt més que a la resta dels meus companys.

Si et deixen escollir entre un 10.000, una mitja o una marató, amb quina et quedes?
Encara que tinc una millor adaptació en distàncies curtes, per exemple en un 10.000 o en una mitja, per a mi la cursa per excel·lència és la marató. I em quedo amb una marató sense cap mena de dubte, és la cursa que has de preparar millor i si l'acabes, la sensació és brutal i et sents orgullós, saps que hi ha una llarga preparació darrere. Un 10.000 o una mitja pots acabar-les sense dur gran preparació.

Et consideres dels “malalts” del rellotge, dels temps i de les marques o en aquest aspecte ets més relaxat?
Quan estic bé la veritat és que miro el rellotge i estic pendent dels temps de cada km, si vols fer marca o algun temps determinat, has de mirar el rellotge.

Llavors, no cap en el teu calendari tant d'entrenaments com de curses alguna cosa de muntanya?
Sí, si que entren aquest tipus de curses. Són proves diferents, en les que descanses d'aquesta “pressió” que et dóna el rellotge, per a desconnectar, per a gaudir de l'entorn i per a sofrir-les també. La veritat és que amb els companys en fem alguna de tant en tant, però dur bé asfalt i muntanya és complicat

Què n’esperes d'aquesta temporada 2010?
Aquesta temporada sé que no estic al mateix nivell que l'any anterior, que no puc entrenar amb la mateixa regularitat, així que el que vull és gaudir de les curses, dels entrenaments que puc fer i de la companyia del grup d'amics amb els que correm normalment.


En breu:

Un llibre: El Perfum de Patrick Süskind

Una pel·lícula: Te’n diria moltes és una de les meves aficions, però et diré Blade Runner de Ridley Scott.

Un menjar: Pasta

Una beguda: una cervesa de tant en quant

Què és el que més odies? La hipocresia

I el que et fa més feliç? Estar bé amb els meus

Si no corres... malament!

Per a tu quin és el millor moment de l'entrenament, al principi, durant o al final?
Al principi no, durant quan ja porto algun km i al final, si has fet un bon entrenament, no té preu.