|
Entrevista amb Manel Nogué, “Mane”
En Manel Nogué, conegut per tots com en “Mane” va néixer a Manlleu el 9 de maig del 70, on segueix establert amb la seva família, actualment formada per la seva dona, la Meritxell i dos fills.
 En Mane ve del món del bàsquet, esport al que va jugar fins als 20 anys, primer amb la Salle Manlleu i més endavant amb el CB Manlleu. Però ara deu fer uns 6 o 7 anys que només pensa en córrer, esport que combina fent equilibris entre la feina i la família.
Mane tu no vens del món de l’atletisme, com t’hi vas introduir?
Mira és prou interessant, jo vinc d’una operació, ara fa 10 anys, d’una hèrnia discal amb fixació de 3 vertebres la L4, L4 i S1, amb pròtesis que encara porto. Després de la intervenció em vaig deixar molt i em vaig engreixar. Vaig començar fent esport-salut al Fitness vell, després al nou em vaig aficionar a l’spinning, però ja fart de sempre fer el mateix i amb els ànims d’uns companys em vaig posar a córrer. Vaig aguantar 1 hora en una cinta... inhumà! A partir d’aquí, l’any 2003 vaig fer la meva primera cursa la dels Bombers i ja fa 7 anys que la faig.
Des de que et vas posar a córrer has fet una bona progressió, com ha estat?
Un mateix es va marcant els objectius. Em vaig adonar que necessitava assessorament pels entrenaments, pels massatges, per la dieta, etc. M’he anat marcant petits objectius i cada vegada vols més i més. He anat fent la formigueta fina a aconseguir les marques que volia tant en 10.000, com en mitja marató, com en marató.
Aquest any el teu principal objectiu era baixar de les 3 hores en marató i ho has aconseguit, què vas sentir quan creuaves la línia de meta de la marató de Barcelona i paraves el crono amb 2:57?
Si t’ho explico encara ploro! Vaig córrer amb dos amics, l’Albert Ruibrugent i en Martí Quer i al km 30 se’ns va afegir en Xevi Ibáñez que per una lesió no la va poder fer tota i ens va fer de llebre. Al km 38 ja era conscient de que ho podia fer, els 3 companys em van esperar en tot moment, quan ells podien anar més ràpid. A l’últim km recordo tenir la gola seca, sentia molta emoció i notava les llàgrimes als ulls, molta gent animant i encara recordo els meus companys que em deien: “Mira el que t’envolta i gaudeix del moment!”
Ja et dónes per satisfet o encara vols més?
Quan vaig acabar creia que amb les marques que ja tenia ja estava satisfet, però ara ja m’estic plantejant baixar de 2h55’ en marató, amb la resta crec que és molt difícil que baixi ja que em sento molt millor amb coses més llargues.
Et fas tu els entrenaments o tens una persona que te’ls porta?
Mira tinc molt clar que si he aconseguit aquests 2h57 en marató és gràcies a en Jon Arraiza, un dels entrenadors de fons del CAVic. Jo anava molt perdut després d’haver fet 3h05 en marató, no sabia com podia rebaixar el temps. I li vaig plantejar a en Jon. Realment estic convençut que sense ell no ho hauria aconseguit i li estic realment agraït.
Explica’ns per sobre una setmana teva d’entrenaments...
Doncs mira quan preparava la marató em sortien entre 70 i 90 km setmanals a una mitja d’una hora al dia com a mínim. Un exemple de setmana seria: dilluns 20 km, dimarts 12 km, dimecres sèries (2000x5), dijous descans, divendres 15 km, dissabte descans i diumenge 20 km.
Com concilies entrenaments, família i feina?
Buf, això és el més complicat. Amb la meva feina viatjo molt durant uns mesos, així que ja sé que si vull fer marca ha de ser durant els mesos de febrer o març ja que d’octubre a gener quasi no viatjo. Per poder estar amb la família entreno de 6 a 7 del matí i al migdia vaig al gimnàs a fer peses, estirar o recuperar o sèries el dia que toquen. D’aquesta forma a les 6 de la tarda ja puc estar per la família.
I tu, per què corres?
Per l’autoestima, per trobar-me bé, per veure que amb quasi 40 anys tenim un esperit jove. Pel bon ambient que hem fet amb la colla, les famílies dels que correm, per les maratons que hem anat fent a Barcelona, Sant Sebastián i si l’economia ens deixa... volem anar a celebrar els 40 a la de Nova York.
En breu:
Un llibre:.... molt pocs, però Criatures d’una altre planeta
Una pel•lícula:.... Durmiendo con su enemigo
Una cançó: ..... La que ara sona de l’anunci de Formentera “To Night” es diu?
Un menjar: ..... Pasta, sigui com sigui
La nit abans de la cursa.... Intentar descansar
Just abans de la cursa... Pensar que puc aconseguir la fita
Si no entreno... mal aire, mala lluna
El que més odio... la traïció
Quin és el millor moment: abans, durant o al final d’un entrenament? ... Diuen que “cal patir l’entrenament per gaudir la cursa”.
Anna Comet
|
Usuari - - Acces de Usuaris
