Lídia Barri L entrevista (Anna Comet)

Entrevista amb la Lídia Barri

La Lídia, encara que va néixer a Lleida, actualment viu a Vic i és una orientadora de l'equip de la Unió Excursionista de Vic. És la clara imatge d'aquells esportistes que no van començar amb el seu esport en l'edat infantil o en l'adolescència, però que, als seus 30 anys, gaudeix com qualsevol altre d'aquesta activitat. Amb la Lídia farem les nostres primeres incursions en aquest esport de l'orientació.

Quants anys fa que estàs amb l'orientació?
Fa dos anys que vaig començar. Jo corria de forma molt lúdica, ni de bon tros amb fins competitius. Però vaig començar amb tot el tema de l'orientació amb un grup d'amics i, amb aquesta disciplina, si que vaig començar a competir de forma molt progressiva.

Què és el que va fer que ho provessis?
Com et dic anava a acompanyar a un grup d'amics. El primer dia em vaig esperar que fessin la cursa, el segon dia vaig provar i a partir d'aquí em vaig anar enganxant fins a arribar a competir gairebé cada cap de setmana.

Què has corregut aquest anys?
He fet gairebé tota la Copa Catalana, alguna prova de la Lliga Espanyola i fora d'aquí he corregut a Portugal i ara acabem d'arribar de Venècia.

I, com ha anat en general?
En general estic contenta, partint de la base que fa poc que practico i que físicament no vaig molt fina, m'adono que estic progressant competició rere competició. Les que tinc per davant són molt bones i sempre les tinc per davant però l'important és que les que van entrant no m'avancin.

Quins tipus de curses hi ha en orientació?
Hi ha distàncies mitges, llargues i modalitats de relleus, per equips. I després hi ha les que es diuen “lineals” en les que s'ha d'anar de control a control en un ordre que t'establix l'organització i les “score” en les que et donen el mapa amb totes les fites i has de ser tu qui esculli l'ordre, aquí també juga un gran paper l'estratègia d'escollir el camí més curt.

El mapa, te’l donen abans de començar la prova o tens temps d'estudiar-lo?
Te’l donen just en el moment de sortir, no tens gens de temps per a estudiar-lo. Quan el cronòmetre comença a comptar és quan et lliuren el mapa i dintre del temps de la cursa has d'organitzar-te.

Quines qualitats creus que ha de tenir un orientador?
Com qualsevol corredor una base física, però no és una imprescindible, ja que en les competicions hi ha tots els nivells i pots començar caminant i a llegir el mapa. Però si parlem dels nivells més alts la condició física és important. També és bàsic tenir un bon nivell tècnic, és a dir, saber llegir bé els mapes: saber-se moure per corbes de nivell, saber distingir els terrenys, els colors, els contrasts. Com t’he dit, el tema estratègic també juga un paper molt important.

A què et refereixes amb això dels contrasts?
Per exemple, el color verd té molts matisos en els mapes, el verd més clar simbolitza un camp obert i sense problemes, en el que no m'enganxaré, mentre que com més fosc, més impracticable és el terreny. La primera vegada que et fiques en algun lloc de verd molt fosc, t'asseguro que la pròxima vegada no t’hi tornes a ficar.

I això només s'aprèn a base de pràctica?
Si la pràctica és el més important però també s'aprèn molt comparant amb altres companys de major nivell i analitzant el recorregut que has fet i mirant el que hauries d'haver fet.

Com s'entrenen les curses d'orientació?
A nivell físic no hi ha secret... posar-se fort com qualsevol atleta. El nivell tècnic és un tema de pràctica, fer curses i anar millorant. Però entre nosaltres, amb els del club, també organitzem entrenaments. Per exemple, un dia algú de nosaltres munta un entrenament per a treballar sobre les corbes de nivell, doncs tenim mapes només amb corbes de nivell i hem de moure'ns a partir d'aquí o només distingir per una foto i fixar-nos amb els elements més visuals. De forma individual és complicat entrenar la tècnica, encara que també existeixen programes informàtics per a fer comparances.

Es corre de forma individual o per equips?
En la Lliga Espanyola cada corredor puntua per la cursa que fa, però a part es puntua com a equip. Nosaltres per exemple, ara mateix anem tercers de la 2º divisió espanyola, en fase d'ascens, però a part cada orientador fa la seva cursa a títol individual i, evidentment, es pot córrer sense puntuar per a ningú. En canvi en la Copa Catalana no es corre per equips.

Una persona que mai ha fet curses d'orientació, com hauria de començar?
En totes les competicions hi ha recorreguts i categories per a iniciar-se, amb mapes molt senzills, per a poder anar-se introduint a poc a poc i no atabalar-se. I progressivament, quan els mapes van semblant fàcils cal anar canviant de categoria. Fins i tot hi ha curses adaptades per als més petits de 4 o 5 anys amb recorreguts totalment encintats perquè no es puguin perdre.

Com es planteja la pròxima temporada?
Amb moltes ganes, seguir fent la Lliga Espanyola, marxar cada cap de setmana a competir d'un costat a l’altre. Els recorreguts de la Lliga Espanyola són molt bonics, no hi ha tant desnivell com aquí i es pot córrer molt més en pla, això et permet poder donar una mica més.