|
 Entrevista amb la Laia Andreu
Com molts dels grans atletes de muntanya la Laia té un molt bon passat en el cross i en la pista, amb un títol de Campiona d Espanya Júnior en 3.000 m llisos, un molt bon present en les curses de muntanya, però sobretot li queda un gran futur en aquest esport.
Aquesta temporada ja ha corregut dues proves de la Copa del Món, en el seu debut a Zegama va entrar 5a i a la segona, a Andorra, 4a.
Laia tu ets vigatana, però has estat molts anys a Barcelona, com és que has tornat a Vic?
Vaig anar a Barcelona a estudiar i m hi vaig quedar a treballar, sóc una persona molt cosmopolita, m agraden molt els museus, l art, el teatre... però ja no podia més d entrenar per la diagonal, al mig dels cotxes o fer molta estona abans no trepitjar la muntanya de Collserola. He tingut la oportunitat de canviar de feina, trobar-ne a la Plana i he pogut tornar. De la gran ciutat a una masia perduda de Vilalleons, com és la vida, no?
Vens de l atletisme, per què aquest canvi a les curses de muntanya?
Necessitava noves motivacions a la meva vida i noves motivacions per córrer.
Actualment encara segueixes fent cross a l hivern, algunes competicions de pista i, últimament estàs fent 3.000 obstàcles. Ho fas per què t agrada o com a complement de les curses de muntanya?
Ho faig perquè m agrada, però sobretot perquè és un gran complement. Segurament si no fos així, no ho faria tan motivada.
Quan feies atletisme pur i dur, quines eren les teves especialitats?
El que millor se m donava eren les proves de mig fons, 3.000 i 5.000 m llisos, el cross. En la categoria júnior, quan estava considerada com a jove promesa, vaig guanyar un Campionat d Espanya de 3.000.
I, per què curses de muntanya?
El paisatge és el que més em va agradar, realment motiva córrer en alta muntanya. També la motivació de superar reptes, si seré o no seré capaç de pujar “aquella” muntanya. L ambient que s hi respira i la gent.
Com t hi as introduir?
Una amiga em va dir que ho provés. Em va agradar i per tossudoria meva de fer-ne una altra però sense acabar tan perjudicada... doncs m hi vaig anar posant. Fins que t hi vas enganxant i cada vegada vols més, fins que t acabes convertint en una “boja” per aquest esport.
Quina ha estat la teva evolució en aquestes curses?
Pim-pam! La temporada passada vaig entrar a la Selecció Catalana, em va anar bé a la Copa d Espanya i aquest any ja estic fent Copa del Món, la veritat és que no m han deixat gaire temps de pensar-m ho gaire... Tot molt ràpid.
Com bé dius, aquest any comences amb la Copa del Món, com t està anant, com ho veus?
Aquestes dones corren molt! He de millorar molt i molt. Però és una experiència molt maca, les curse són molt xules i és una gran motivació veure que hi ha corredores tan bones. Realement motiva molt poder córrer al costat d atletes així.
 La propera setmana tens el Campionat d Europa a Canazei, quin és el teu objectiu en aquest Campionat?
Córrer molt i que no em surtin butllofes als peus. Que els meus peus no siguin un fre a la meva cursa, és a dir que em permetin donar el 100% de mi. I que no em treguin massa temps les primeres.
Per quina raó abandonaries una cursa?
Només he abandonat una vegada a la meva vida, ha estat aquest any al Campionat d Espanya per les butllofes. Realment només abandonaria quan no pots lluitar amb condicions i quan la teva salut entra en joc en aquesta lluita.
Aquesta any has fet la teva primera marató de muntanya, Zegama. Et feia especialment por. Com l has preparada, com l has viscut i com la valores?
La vaig preparar amb molta por i amb molt de respecte, però vaig entrenar molt. La viag viure amb molta il lusió, és de les poques carreres que recordo amb especial sentiment, encara quan hi penso se m posa la pell de gallina. Per mi aquella cursa és el millor que he fet aquest any, per la pròpia cursa i pel fet d adonar-me de que puc córrer una marató de muntanya. És tot especial, em sembla que me n recordaré tota la meva vida.
En breu:
Un llibre: La mà perillosa
Una pel lícula: Amelie
Un menjar: crep de nutella
El que més odio: El despertador del matí
El dia abans de la cursa: Rodar suau i estirar
Just abans de la cursa: anar al lavabo
Si no entreno em dedico a allò que mai puc fer
Quin és el millor moment de l entrenament. Abans, durant o després? La cervessa de després de l entrenament. Anna Comet
|
Usuari - - Acces de Usuaris
