|
Entrevista amb Just Sociats 
Després de 8 anys sense córrer, en Just es va tornar a calçar unes bambes i amb 3 temporades s’ha col•locat de nou entre els millors. Nascut a Sant Feliu Saserra l’1 de març del 78, porta el córrer a les cames i la muntanya al cor.
Maticulós, observador i pacient, sap buscar i trobar el moment exacte per a cada cosa, sempre compaginant les seves dues grans passions córrer i muntanya i tot això, sempre al costat de la Gemma, la seva parella.
La teva història és curiosa, quan comences i quan acabes amb l’atletisme?
Començo als 10 anys, ho deixo als 20, hi torno als 28 i espero seguir fins que perdi la motivació i les cames m’ho permetin; des del meu retorn combino atletisme amb la muntanya i altres esports on em puc adaptar fàcil i ràpidament com les raquetes de neu.
Per cert, felicitats, aquest hivern has guanyat la Copa d’Europa de raquetes de neu. És el primer any que competeixes amb aquesta modalitat de córrer?
Moltes gràcies. Doncs si que és el primer any, tot va començar com una alternativa hivernal a la muntanya; durant aquesta època m’agrada fer competicions de cros i ruta, però tot l’hivern sense muntanya es feia molt llarg. Vaig provar de fer esquí de muntanya, però els que no sabem baixar, no podem competir a un bon nivell, així que vaig decidir provar amb les raquetes de neu...
I amb les curses de muntanya, quant temps fa que t’hi dediques?
Aquesta és la meva tercera temporada. Vaig córrer la cursa de Paüls de fa tres anys com a primera incursió a les curses de muntanya (ho vaig passar fatal, em pensava que no acabaria mai, que les rampes a les cames podrien més que jo...). En aquella època no practicava cap tipus d’esport (bé, sortia a fer excursions pel Pirineu, però sempre amb les botes i la motxilla a l’esquena) i pesava 12kg més que ara....malgrat tot, i suposo que per la “màgia” que desprenen les curses de muntanya i l’ambient que en elles es viu, vaig començar a entrenar una miqueta desprès de la cursa de Paüls, de manera que l’any següent vaig baixar 35’ el meu temps i ja em vaig començar a plantejar més seriosament el tema d’aquestes curses de manera que la temporada passada i l’actual són les dues temporades què he retornat plenament a l’atletisme i m’he dedicat a preparar les curses de muntanya de manera més específica.
Els resultats t’han arribat relativament ràpid, quina creus que ha estat la clau?
Ganes d’entrenar, de córrer un km i un altre km amb la motivació suficient per seguir corrent per fer-ne un altre i un altre. No ens enganyem, per estar lluitant per les primeres posicions cal que les lesions et respectin i poder entrenar fort; no em crec a aquells que estan lluitant per guanyar curses i et diuen que no entrenen.
De quina cursa o resultat et sents més orgullós?
Del campionat de Catalunya de cros de quan era cadet (encara ara tanco els ulls i visualitzo cada instant de la cursa, el meu entrenador situat en el lloc adequat en el moment oportú...va ser un dia inoblidable) i la victòria en l’SKYSPEED dels SKYGAMES celebrats l’any passat a les Dolomites (ho vam preparar a consciència amb el meu entrenador, Joan Lleonart, i va sortir perfecte). 
La temporada anterior ja vas córrer alguna prova de la Copa del Món, fins i tot vas guanyar la prova més explosiva dels Sky Games a Canazei. Enguany faràs la Copa del Món completa, quins són els objectius per a la temporada 2009?
L’objectiu primordial és seguir disfrutant de cada cursa, de cada paisatge, dels companys i amics de selecció i dels que vaig coneixent per allà on passo. A partir d’aquí em proposo anar cursa a cursa a veure on estic; la Copa del Món és molt exigent, les curses són llargues, poden sorgir molts i molt bons atletes en qualsevol moment... així que ja veurem, miraré de posar les coses una miqueta més difícils als ja coneguts atletes catalans; si ho aconsegueixo voldrà dir que estic entre els millors de la Copa del Món.
Amb aquests anys has demostrat tenir un gran potencial, creus que algun dia pots ocupar un lloc al costat dels grans cracs com Agustí Roc, Kiku Soler, Kilian Jornet, Raúl Martínez, etc.?
Uf! M’estàs parlant de “mites” de les curses de muntanya. Jo intento i intentaré aprendre el màxim de tots ells i arribaré fins on les meves cames em portin...
Tu vens del món de l’atletisme de pista i cross, què et va fer decidir a canviar de terreny?
No he canviat del tot de terreny, miro de combinar l’atletisme de pista i sobretot cros i ruta a l’hivern amb la muntanya a l’estiu; de totes maneres les sensacions que em donen les curses de muntanya no les trobo a l’atletisme. Sense les curses de muntanya possiblement ara no estaria practicant atletisme de cap tipus ni nivell, la muntanya em dóna la motivació i energia per entrenar disfrutant, o per disfrutar entrenant!
Quines diries que són les diferències principals entre la pista i el cross i la muntanya?
Potser ja és un tòpic però crec que l’atleta de pista és un “esclau” del rellotge, de les sèries, dels intervals... a la muntanya vas molt més per sensacions, descobreixes paisatges, camins, corriols, fonts... Això em motiva molt més que els exigents entrenos de pista i cros. I quan arriben les competicions ja no t’explico: a l’atletisme hi han empentes, cops de braços, la gent va a la seva. Són, en general, bastant egoistes (amb algunes excepcions es clar). En canvi a les curses de muntanya hi ha molt més companyarisme, moltes vegades el més important no és quedar un lloc més endavant o més enrere, sinó que el més important és disfrutar de la cursa, descobrir llocs inimaginables (lluny o prop de casa).
Hi ha molta gent que pensa que els que esteu al davant us dediqueu exclusivament a córrer i a entrenar. No tenen clar que sou gent de carn i óssos i, que tot i ésser dels millors del món, malauradament no us hi guanyeu la vida. Com organitzes els teus entrenaments? Vull dir com concilies feina, entrenaments i vida en general?
Ara mateix m’ho puc muntar bastant bé: estic al paro mirant de preparar unes oposicions, per tant tinc temps per poder entrenar. Però això no és el més habitual, així que cal buscar hores de qualsevol lloc per sortir a entrenar i, sobretot, tenir la comprensió i recolzament de la parella. En el meu cas, si ella no em donés el seu suport, seria impossible poder portar a terme els entrenos i les competicions que porto. Normalment el que procurava fer, quan treballava i entrenava, era entrenar un parell d’horetes diàries entre setmana (als vespres) i aprofitar els caps de setmana per fer els entrenos més llargs. A l’hora d’anar a les competicions intento que la meva parella vingui amb mi; així podem estar junts, jo puc competir amb els seus ànims i suport incondicional i, quan tenim una miqueta de temps, aprofitem per conèixer nous indrets per allà on es disputen les curses.
I tu, per què corres?
Perquè em realitza com a persona, em fa sentir molt bé...
No vull entrar en polèmiques polítiques, però actualment hi ha força enrenou entre les federacions catalana i espanyola de muntanya, malauradament les batalles polítiques sempre acaben afectant als esportistes. Creus que hi notareu alguna cosa els corredors?
De fet ja ho estem notant... espero que tots plegats pensin una miqueta més en els corredors i menys en assumptes personals, particulars i/o polítics; si fan les coses ben fetes podrem veure esportistes catalans i estatals entre els millors especialistes del món de les curses de muntanya. Crec que per això han de lluitar tots plegats, per ajudar-nos i facilitar-nos les coses als que volem córrer amb els millors i no entrar en altres temes.
En breu:
Un llibre… Tenzing Norgay, Héroe del Everest
Una pel•lícula… Gladiator
Un menjar… qualsevol cosa que porti xocolata
La nit abans de la cursa... pasta blanca i pit de pollastre a la planxa
Just abans de la cursa… treure’m les bambes d’entreno i posar-me les de competició
Si no entreno... la meva dona diu que estic de mal humor...
El que més odio... anar a les curses amb el temps molt just
Quin és el millor moment: abans, durant o al final d’un entrenament?... la dutxa posterior a l’entrenament.
Anna Comet
|
Usuari - - Acces de Usuaris
