|
Josep Maria Cabanas
En Josep María va néixer a Vic l'any 72 i actualment viu a Masies de Voltregà. Apassionat de la muntanya i del córrer, gairebé podria afilar i arriscar-me a dir que viu per a córrer l'Ultra Trail del Mont Blanc, amb aquesta prova, a finals d'agost, acaba la temporada i al gener comença de nou ja amb la ment en la volta al cim d'Europa.
Però aquest any ha competit en la prova per etapes en autosuficiència de Namíbia i amb ell descobrirem de què es tracten aquest tipus de proves i com la va viure.
 Aquest any has estat en la cursa que organitza Racing The Planet, però d'això parlarem més endavant. A quin tipus de proves et dediques exactament?
A les d’ultra fons, estic totalment enganxat a aquest tipus de curses. Aquest any he fet totes les marxes de resistència, les carreres d’ultra fons. He fet els Matxos, la d'Andorra, el Trail Blanc, l’Aneto, etc. i totes per a preparar a consciència l'Ultra Trail del Mont Blanc. Cada any dic que no en faré tantes i cada any... més!
Així que tu sempre has corregut, quan vas començar a córrer?
Vaig començar després de la mili. Bé, primer vaig agafar un gran vincle amb la muntanya, escalar, alpinisme i d'aquí a córrer, és a dir, en el meu cas primer va ser la muntanya i després córrer. Encara que al principi vaig començar amb curses per asfalt ja que no hi havia carreres de muntanya com ara. La primera carrera que vaig fer en muntanya va ser la del Aneto, la de fa anys.
Llavors, Namíbia va ser la primera carrera per etapes i autosuficiència en el desert que feies?
Si, la primera i la veritat és que vaig quedar bastant desconcertat ja que el terreny que vaig trobar fou molt dur. Ja t'esperes les zones de dunes que seran dures, però la primera part en el Fish River Canyon... molt dur, un pedregal!
I exactament, en què consisteix la prova de Namíbia?
Crec que no hi ha cap diferència que amb la Marató des Sables, són 250 km en 6 dies. Etapes totalment marcades, totalment en autosuficiència, l'organització només et dóna l'aigua.
 Què li vas trobar d'especial?
Tot! En primer lloc, ja t'esperes que no serà el mateix que córrer aquí, que córrer a Àfrica serà diferent, però realment tot és molt diferent. El paisatge, la solitud, allò és salvatge de debò. I a part de tot això, la convivència que tens amb els corredors, això és el que més em va agradar comparat amb les altres proves. És una experiència que a part de la competició, és molt agradable en l'aspecte de la convivència.
El teu objectiu era entrar entre els 50 primers i vas acabar 9º, com ho valores?
Estic molt content, crec que em va anar molt bé i em podria haver anat millor perquè el primer dia per córrer massa en el km 35 vaig quedar assegut al terra, vaig pensar que 40 km no serien massa i vaig quedar clavat. El segon dia una insolación enorme i el tercer dia et dius a tu mateix, frena i comença a acostumar-te. Crec que si hagués fet un plantejament més conservador i hagués vigilat més amb el pes... però de tot s'aprèn, ara ja hi ha un grau més d'experiència.
Com es prepara un prova d'aquestes característiques?
Aquest aspecte és un dels que vaig fallar, em vaig preparar amb tirades llargues de 70-80 km, a fer hores més que res. Ara ho prepararia amb més velocitat, tirades més curts i més ràpides. Més que una prova d'ultra fons, són maratons, una darrere de l’altra, necessites estar una mica més ràpid.
Què poses a la motxilla en una prova d'autosuficiència?
Aquí també vaig cometre errors. Jo li vaig plantejar al dietista perquè em preparés per a esmorzar, menjar en carrera i berenar i sopar. Hauria d'haver plantejat l'alimentació en carrera només a base de barretes i gels, com en marató i dinar bé, hagués dut menys pes i la recuperació hauria estat millor. Però com ja t'he dit, l'experiència és un grau.
 I de roba?
Jo duia amb el que corria, unes malles llargues, una samarreta de màniga llarga i un plumó dels fins. I vaig passar moltíssim fred. No vaig dormir ni una nit de fred!
Quin tipus de menjar duus?
Tot liofilitzat, bé hi ha qui duu veritables virguerías, però la gran majoria liofilizatzat.
I a nivell d'animals, serps, etc. Suposo que és una cosa a tenir en compte. Com està aquella zona, és perillós en aquest sentit?
Mira el primer dia, al baixar de l'autobús i posar el primer peu en el terra vaig trobar una serp i un escorpí. Però no vam veure cap serp més. Escorpins si, en l'etapa de 100 km, durant la nit, quan feies les dunes, sortien escorpins negres i això si que impactava. A més vas només amb el frontal i penses que si et pica, no tens res. A més no s'aclareixen, uns et diuen que l'escorpí blanc és el perillós i uns altres et diuen al contrari, que és el negre. També vam veure molts antílops, zebres, micos que en el Fish River Canyon ens llençaven pedres i poca cosa més.
Aquestes proves són molt cares, és fàcil trobar sponsors?
Aquest any ho he aconseguit tot. Trobar material és relativament fàcil, el complicat és trobar diners. A més, per a aquest tipus de competicions has d'inscriure't molt aviat i no saps si tindràs sponsor. Però en aquesta ocasió he estat de sort.
 Canviant una mica de tema, tu has fet moltes carreres d'ultra fons, amb quina et quedes?
Amb l'Ultra Trail del Mont Blanc sense cap mena de dubte, no tant pel seu paisatge, que és realment impressionant, sinó per l'ambient, la carrera en sí. No estem acostumats a que la gent s'aboqui d'aquesta forma a una competició, és com la fira mundial del corredor. Allí es troba tothom. El que també impacta és l'afició d'aquesta gent per la carrera, veure a persones a les tres de la matinada penjats en qualsevol coll, que han dormit allí, per a animar fins a l'últim corredor, o els nens en els pobles amb el seu propi quiosquet d'aigua per a avituallar als corredors... És impressionant!
No és una carrera d'aquell dia, per a mi comença el mateix dia que l'acabo, aquest serà el quart any que la faig. Totes les altres proves que faig, les faig per a preparar aquesta.
En breu:
Un llibre: Els Pilars de la Terra
Una pel lícula: La trilogia del Senyor dels Anells
Un menjar: la pasta
Si haguessis de marxar de viatge ara mateix t'aniries al Nepal
Un esport que no sigui córrer: la bicicleta tot terreny i de carretera
Algun altre hobby: el surf de neu
Si no entrenes: m'avorreixo
El que més odies: Arribar tarda als llocs
En proves tan llargues, per a tu quin és el millor moment abans, durant o al final? A l'acabar, la satisfacció és tan gran que no t'ho podria explicar, tot l'esforç recompensat es plasma en aquell moment.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
