|
Entrevista amb en Josep Barrufet
 En Josep, conegut per quasi tothom com en Barru, és d’aquelles persones que no passen desapercebudes, té un caràcter jovial i molt alegre, d’aquells que a vegades un pensa... I no es cansa mai? Sempre medita amb què pot fer o què farà i, evidentment, és l’ànima de totes les trobades.
És membre de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, també competeixi amb duatló durant l’hivern i enguany està provant les raquetes de neu. Organitza caminades i activitats a l’aire lliure en el seu poble, Callús, i a part de tot això encara li queda temps per treballar i entrenar.
Tinc entès que també se’t coneix com la conilleta o l’infermera “catxonda”, a què venen aquests sobrenoms?
Tot ve per la cursa de la Buff Epic Race que es fa a finals d’any a Barcelona on la gent va disfressada. Fa dos anys anava de conilleta manga amb una disfressa que destacava una mica i vaig guanyar el premi de la millor disfressa. Aquest any com bé dius d’infermera, amb aquesta última vaig creuar la meta en primera posició amb el permís d’en Just Sociats que vam fer la cursa junts. La veritat és que més d’un cop en una cursa normal m’han animat amb el nom de conilleta.
Ara ja t’hi deuen esperar?
Si, la gent quan s’acosta la data ja pregunten de què aniré disfressat i la mateixa organització també em tenen posat el punt de mira i em diuen “no fallis aquest any, eh!”
Amb què ens sorprendràs a la propera edició?
Mmmmmmm encara no ho sé, però si en el moment encara està de moda, en tinc pensada una de molt bona però, evidentment això és com un actor, no us dirà mai com s’acaba la pel·lícula.
 Deixant de banda aquesta vessant teva tan divertida, quina creus que és la teva especialitat?
La muntanya i normalment curses llargues. Potser per la forma d’entrenar que segueixo a principi de temporada que preparo marató, també de petit destacava per la resistència i el fons que tinc, suposo que tot suma.
Peró també és veritat que dins la etapa de duatlons, encara que amb bicicleta mai estic en forma, en el tram de córrer estic ràpid.
Ets membre de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya i la temporada passada vas córrer a la Copa d’Espanya, com va anar?
Per ser el primer any no està malament, les curses han estat dures i exigents , començant per Segòvia que em va anar malament les altres 3 Taga, Ourense i Oturia vaig poder salvar la “papeleta”. En definitiva, de la general he aconseguit un 9è lloc i valoro com un aprovat estar entre el top ten.
El nivell a la Copa d’Espanya ha estat molt alt aquest any, han sortit corredors d’altres comunitats autònomes que venen molt forts, per tu qui són ara mateix els grans dominadors de la Copa?
La veritat és que ha estat una mica irregular perquè tan veies els capdavanters que d’una cursa a l’altre punxaven com altres que, de cop i volta, estaven lluitant pels 3 primers llocs.
El nivell ha estat molt, no sé dir-te quins són els més forts, però els de Cuenca, Andalusos, Valencians, Madrilenys, Bascos… no ha esta una Copa amb un clar dominador que ho ha guanyat tot.
La forma de fer les classificacions finals a la Copa d’Espanya ha dut molts problemes i força injustícies, sobretot amb els de davant, tu n’has sortit beneficiat o perjudicat?
Si tens raó, no sé pas com ho tenen muntat però la majoria de corredors estan en contra de valorar més unes proves que les altres. Una manera d’entendre-ho és que val més un 15è lloc a l’última prova de la Copa (Oturia) que un 1er lloc a la primera (Segòvia).
En el meu cas no m’ ha afectat gaire perquè he estat molt regular. Però el que va anar líder quasi tota la Copa, en l’últim moment va tenir un petita punxada i va quedar sense opcions.
Has acabat l’any fent alguna prova d’asfalt i s’ha vist que estàs ràpid, et trobes millor que durant l’estiu?
Si estic ràpid, és el canvi d’entrenament, vaig molt més descansat, només entreno un dia a la setmana i faig 4 sèries per no perdre el puntet bo.
 I ara a l’hivern és el primer anys que fas raquetes, com està anant?
Efectivament és el primer any, va bé canviar una mica, em vaig animar i és diferent i divertit, de moment estic 3r a la Copa Catalana a dues proves del final i al Campionat d’Europa vaig creuar la meta amb 5a posició.
I de la propera temporada, què n’esperes?
Espero, intentar canviar el que l’any passat no vaig fer bé, tornaré a fer la Copa d’España de curses de muntanya i m’agradaria millorar la meva marca a la marató de Zegama que l’any passat ja em va anar força bé.
En breu
Un llibre : La sort del meu destí
Una pel·lícula : Pearl Harbor
Un menjar: Paella amb llamàntol
Una beguda: Cacaolat
Sóc feliç organitzant sortides, esdeveniments esportius, són coses que m’agraden. I en general sempre estic feliç menys el moment en el que em sona el despertador de dilluns a divendres.
Per tu, quin és el millor moment de l’entrenament, a l’inici, al mig o al final?
L’inici costa, el mig gaudeixes sempre i quan no pateixis més del compte i al final estàs satisfet però cansat i fet pols.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
