|
Entrevista amb en Jose Luis López
 Ha estat una llàstima no poder emprar-se a fons amb aquesta entrevista, en Jose Luis és un personatge amb qui es podria fer una entrevista de profunditat i segurament se'ns continuarien passant moltes coses. De vegades busquem les persones "influents o importants" lluny del nostre entorn i no sempre és així.
En Jose Luis passa desapercebut per aquells que no el coneixen. De la universitat a les pistes, amb el seu xandall típic d'un entrenador d'atletisme. Una persona tranquil·la i sigilosa, poc vistós. Però darrere d'aquest cos fugaç hi ha un pou de coneixement i de grans experiències. De professió és entrenador, professor d'universitat, periodista esportiu, sempre relacionat amb l'atletisme. Per les mans d'aquest doctor en Activitat Física i Esport han passat atletes com Laura Gallardo i ha realitzat estudis amb Niurka Montalvo, Yago Lamela, Francis Obikwuelo, Dayron Robles, Abubaker Kaki o Ismail Ahmed, entre altres dels més grans velocistes i saltadors.
Jose Luis ets professor de la universitat, treballes en mitjans de comunicació, entrenes atletes d'elit, ara estàs organitzant el World Congress on science in athletics, són moltes facetes, amb quina d'elles et sents més identificat?
No existeix una faceta en la que em senti més identificat, sinó que es tracta de fer tot allò que m'agrada. En realitat tot està molt relacionat i tot gira entorn de l'atletisme, en definitiva és viure i gaudir d'aquest esport des de diferents vessants, si t'agrada més d'una perquè deixar les altres si pots combinar-les. Potser l'alta competició, assistir a les grans proves com els Jocs Olímpics o Campionats del Món i treballar en els mitjans de comunicació en aquestes grans cites podria dir que és la que més m'agrada, però la resta també pesen molt.
Anem per parts, a la universitat ets el professor especialista en atletisme, com no podria ser de cap altra forma, què és el que es busca que aprenguin els futurs llicenciats en INEF en quant a atletisme?
Ara les coses canvien a pitjor amb l'entrada del "Grau" ja que desapareixen les especialitzacions esportives a la carrera. Això significa que d'atletisme només tenim Funaments a primer, un quadrimestre i no hi ha més temps que per fer una introducció als aspectes més bàsics de l'atletisme. En altres assignatures com a Entrenament intento introduir més aspectes, però mai més enllà de les bases d'aquest esport.
El que busco personalment és que els alumnes coneguin aquest esport ja que la majoria d'ells no venen de l'atletisme i que s'interessin per aquest esport, intento passar-los la meva "malaltia" per aquest esport.
Surten preparats com per agafar a un atleta i poder entrenar-lo?
Per a res, haurien de passar per l'escola d'entrenadors que són tres anys. A la carrera els podem introduir i que coneguin aquesta oportunitat.
A la teva faceta de periodista, en quin mitjà et mous?
A televisió al Canal Plus des de fa 15 anys i a la radio a la Cadena Ser des de fa 25 anys, que són del mateix grup Prisa.
 Tots estem molt acostumats a escoltar el futbol o el bàsquet per la ràdio, com es retransmet una cursa de 5.000 o un 100?
És imprescindible tenir un bon coneixement de l'esport, crec que els avantatges que jo tinc és que estic en una pista d'atletisme cada dia des de fa molts anys. Una altra cosa important és que t'agradi molt, d'aquesta manera podràs transmetre una passió i, en última instància, cal treballar amb un gran respecte envers els atletes i envers els entrenadors.
El que més m'interessa d'una retransmissió és despertar l'interès de la gent pel que pugui estar passant a la pista. Transmetre els valors humans i físics de l'atletisme amb el major rigor.
Tinc entès que el teu doctorat va estar relacionat amb les sortides en proves de velocitat, té també alguna aplicació en proves de fons?
La meva tesi doctoral és l'"anàlisi de la sortida de tacs". La tesi no té cap relació amb les sortides de fons i una sortida mai no serà tan important en una prova de fons com a la velocitat. En fons se surt dempeus, quant més llarga és la prova més anecdòtica és la sortida, després ja s'entra en el posicionament dins de la cursa més que a la sortida.
Aquest matí llegia una frase d'un article teu després dels jocs de Pequín: "Un atleta és molt més que un resultat; és tot el que hi ha darrere d'una competició, amb cents d'hores de treball". Referint-te als resultats poc favorables dels nostres atletes a la ciutat xinesa. Tenim bons atletes al nostre país?
Tenim bons atletes, hi ha hagut una generació molt bona que encara estem vivint de la generació del 76, amb la Marta Domínguez de líder. Hi ha algun jove amb un futur molt important, però ara mateix el recanvi està molt just i difícil. Actualment és gairebé una casualitat que un nen faci atletisme. Tenim bons atletes, però s'haurà de treballar molt bé en la captació de talents si volem tenir una altra bona generació de cares a un futur.
I pel que fa a la cita que em permeto tornar a repetir: "Un atleta és molt més que un resultat; és tot el que hi ha darrere d'una competició, amb cents d'hores de treball". La gent es permet opinar massa sobre els esportistes?
És imprescindible tenir un respecte envers els esportistes, com t'he dit. Hi ha moltes hores de treball, de sacrifici, molta història darrere de cada esportista i el primer crític amb la seva participació és el propi atleta i moltes vegades quan es critica un atleta sense saber el que hi ha darrere, crec que és una falta de respecte absoluta i un gran desconeixement d'aquest esport.
I acabaves al·ludint a la falta de professionalitat dels entrenadors d'aquest esport, no per la seva dedicació o coneixement sinó per la falta de professionalització de tot l'esport. Existeix solució a aquest problema?
Els entrenadors d'atletisme haurien de ser professionals com un mecànic, un professor o un advocat. Seria molt important, amb un col·legi d'entrenadors d'atletisme. L'entrenador és el que està pitjor tractat de tots els estaments de l'atletisme, és el gran oblidat en aquest esport, no pot ser que entrenadors de grans atletes hagin de realitzar una altra professió i quan acaben se'n van en les pistes d'atletisme a entrenar atletes olímpics, haurien de poder tenir dedicació absoluta.
 Aquest estiu organitzeu el World Congress on Science in athletics, podries subratllar-nos els objectius principals d'aquest congrés?
Fonamentalment el que volem fer és organitzar un esdeveniment científic al voltant de l'atletisme, aprofitant que tenim el Campionat d'Europa a Barcelona, encara que és un congrés independent del Campionat. És demostrar que darrere de l'atletisme hi ha una ciència, que les coses no surten per casualitat i que existeixen uns coneixements científics que s'apliquen a l'atletisme per aconseguir els resultats. És apropar la ciència, la cultura i el coneixement d'aquest esport a tots aquells que hi estiguin interessats.
Aqui va dirigit aquest congrés?
El congrés està obert a tota persona que estigui interessada amb l'atletisme sigui pel vessant que sigui. Entrenadors, periodistes, atletes, directius, professors, empreses relacionades en aquest àmbit, especialistes en medecina, organitzadors i altres persones interessades. Us aconsello que visiteu www.cidida.org.
Quins professionals i atletes assistiran com a ponents?
Hi ha més de 40 universitats de tot el món involucrades en aquest congrés, que serà el més important en atletisme d'aquest 2010. Hi haurà ponents d'alt nivell, des de científics, entrenadors, professionals relacionats amb aquest esport, atletes, etc.
Si tornem a la professionalització d'aquest esport, podria ser un pas més?
Si, tot ajuda. Els atletes de màxim nivell, aquests ja estan vivint de l'atletisme, però només aquests. Crec que es necessiten més diners per a l'atletisme, la societat ha de canviar la mentalitat enveers a l'atletisme i ha de treure's del cap que ha de ser gratuït. Paguem unes classes d'anglès o d'aeròbic o de piano, però per a l'atletisme una misèria a l'any i poc més, s'hauria de valorar el treball|feina que es fa en atletisme, el treball d'un club i d'un entrenador i adonar-se que això costa uns diners.
Aconsella'ns:
Un llibre d'entrenament de l'atletisme: N'hi ha molts i de molt bons, però per introduir-se a l'atletisme jo agafaria el llibre de Joan Rius, Metodologia i Tècniques de l'Atletisme, editorial Paidotribu.
Una pel·lícula referent a temes d'entrenament o esportius: Em remeto a un clàssic, Carros de Foc, als atletes d'una època ens va marcar molt, l'he vist moltes vegades.
Una bona mentalitat per afrontar grans reptes: Si no creus en la teva pròpia victòria comences a no merèixer-la.
Davant del fracàs: Crec que no existeix el fracàs, existeix una nova oportunitat per fer-ho bé.
Davant de la victòria: La humilitat.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
