Jordi Godayol Entrevista (Anna Comet)

Jordi Godayol, “Gudi”

En Jordi Godayol, conegut per molts com a “Gudi”, és un dels Directors de la Clàssica a l’Olla de la Vall de Núria. En Gudi és un gran amant i practicant de la muntanya, tant a nivell competitiu com en la vessant més alpinística. Va néixer l’any 1976 a Vic i ara viu a Santa Eugènia de Berga. Es va iniciar a la muntanya entre els 14 i 15 anys. En competició ha provat moltes de les modalitats de muntanya, des de curses de muntanya, orientació, btt, esquí de muntanya i, sobretot, raids d’aventura.
 Als 17 anys es va iniciar a l’alpinisme amb ascensions als Alps, al Xixa Pagma el 2004; també havia fet estades amb el grup de joves alpinistes de la FEEC. Ha practicat barrancs, escalada amb gel i ha viatjat amb btt pel Marroc o el Brasil.

Gudi, tu ets un dels directors de l’Olla de Núria. Com és que sou dos directors en un sola prova?
La veritat és que quan es va començar a parlar de fer aquesta cursa i vam mirar a veure qui agafava la responsabilitat dintre de la Unió Excursionista de Vic, vam ser en Pep Bisquert i jo. Perquè no recaigués tot el pes en una sola persona vàrem decidir repartir el treball, en Pep és el Director Tècnic i s'encarrega del que és el recorregut, avituallaments i jo sóc el Director de la prova i duc més el que és personal, inscripcions, sortida i arribada. És una forma de poder treballar més còmodament i poder complementar-nos.

D’on va sortir la idea d’aquesta cursa?
Feia temps que s'havia parlat, entre nosaltres i amb l’Arnau Anguera, que proposava de fer una cursa que donés tota la volta a l'Olla de Núria. També fa anys organitzàvem una competició d'esquí de muntanya a Núria, però vam deixar de fer-la per diferents problemes, un d'ells era el tracte amb Núria. Però vam pensar que podria ser una bona cursa i l'hi vàrem plantejar a Núria. La veritat és que les coses han canviat molt allí i el tracte és molt bo. A grans trets, així va néixer la I Clàssica a l'Olla de la Vall de Núria.

Enguany ha estat la 3º edició, quina evolució ha fet la prova?
Ha evolucionat molt més ràpid del que esperàvem. Vàrem començar en el 2007 amb una prova popular, que no estava dins de cap calendari. L'any passat, la segona edició, va formar part de la Copa Catalana de curses de muntanya de la FEEC i aquest any, en principi era el Campionat de Catalunya, però a part del Campionat se'ns va plantejar l'oportunitat de fer-la internacional i crear el I GP Internacional de les Nacions. La veritat és que hem tingut a grans atletes disputant a Núria, ha estat espectacular.

Suposo que organitzar una competició de l’envergadura que ha agafat aquesta edició no ha de ser gens fàcil, quines han estat les dificultats més grans?
En primer lloc el tema de les inscripcions, encara que aquest any ho hem fet tot informatitzat i per Internet, gestionar 400 inscrits sempre és dificultós. Per altra banda, el tema d'albergar a aquests grans atletes, encara que s'han adaptat a la perfecció al que els hem ofert, sempre hi ha algun que té preferències o s'han hagut d'anar a recollir a corredors a l'aeroport ja que arribaven de Mèxic. I l’altra cosa remarcable, ha estat el fet de protocol·litzar-ho més del que estem acostumats. Amb l'entrada a l'organització de Plataforma Pro-Seleccions Catalans hem hagut de tenir en compte coses que potser no haguéssim pres en compte. De totes maneres ens han ajudat molt i amb el treball de tots ha funcionat molt bé.

Què suposa organitzar una prova en la que més de la meitat del recorregut queda per sobre dels 2.000 m. I que no s’arriba enlloc amb cotxe?
El més dificultòs és el fet de no poder arribar amb cotxe a cap dels avituallaments. L'any passat vàrem pujar l'aigua portejánt-la. Van ser uns 400 kg d'aigua que vàrem pujar amb l'ajuda d'uns cavalls, però no tiraven o se'ls queia la càrrega i es trencaven les ampolles. Aquest any hem pogut tenir l'helicòpter de Núria durant tot el cap de setmana, no només el dia de la prova i ens ha anat molt bé ja que hem pogut pujar més aigua, altres begudes i fruita per als avituallaments.

L’equip de col·laboradors que teniu ja està molt ben rodat i saben molt bé el que han de fer, els primers anys també van ésser així?
La veritat és que tenim un equip increïble, responen a la perfecció i això et dóna una tranquil·litat enorme. Sincerament des de l'inici, en aquest aspecte, les coses han anat bastant rodades ja que són gent que està molt acostumada a organitzar proves com la Matagalls-Vic i altres de l'estil. Només hem de dir el que cal fer i et quedes tranquil perquè saps que allò es farà i es farà bé.

Hi ha nervis els dies anteriors a la cursa?
Si! Perquè ens anem a enganyar. Tant en Pep com jo som nerviosos, de totes formes cada any vas aprenent coses i vas adquirint confiança. També aquest any hem posat algun encarregat més en algunes de les tasques a realitzar, d'aquesta manera en Pep i jo anem una mica més descarregats i podem estar per a altres coses.
Perquè et facis una idea, el primer any, durant la nit del dissabte al diumenge, que estàvem dormint a Núria, en Pep es va aixecar de cop i es va posar a cridar, així, sense més... Estàvem molt nerviosos.

En general les tres edicions, deixant de banda les inclemències del temps han anat molt bé, però tot i així hi ha persones que critiquen i és molt fàcil fer-ho quan no s’està en una organització d’una cursa i hi ha gent que té molt mala idea. En feu molt de cas dels comentaris negatius que corren pels fòrums?
Deixant a un costat les crítiques d'aquella gent que critica per criticar, que aquests existeixen i no acabo d'entendre per què ho fan. La veritat és que seguim els fòrums i llegim els correus que ens arriben. Sempre que siguin crítiques constructives les tenim en compte, va molt bé saber l'opinió dels corredors per a poder anar millorant. Molts dels correus intentem respondre'ls i explicar el per què de les coses. En definitiva, fem cas de tot el que sigui constructiu, el que va amb mala llet... intentem deixar-lo de costat.

Us esperàveu tenir la gran acceptació que s’està tenint per part de tots els corredors, des dels cracs que han vingut enguany fins als corredors més modestos que venen any rere any?
Des de l'inici, tant nosaltres com Núria teníem molt clar de volíem fer una cosa ben feta. La il·lusió hi és i les infraestructures també. L'entorn és increïble i la cursa té un gran potencial pel paratge en el que es troba. La nostra intenció sempre ha estat fer-ho bé, però et sorprèn gratament que realment agradi i la gent marxi contenta.

Continuarà tenint caire internacional la prova?
Aquesta és la idea. Juntament amb Plataforma Pro-Seleccions Catalans ens estem posant en contacte amb altres nacions, com El Marroc, Itàlia, Andorra, el país Basc, entre d’altres, per a organitzar un circuit de les nacions amb la idea que vam fer aquesta cursa, que cada atleta pugui competir per la nació que sent que li representa. Ja tenim alguna resposta positiva per part d'algunes nacions.
També tenim la intenció de crear una espècie de butlletí informatiu que es passarà de forma regular als corredors perquè la Olla bulli tot l'any i no només el dia de la competició.