|
Entrevista amb la Isàbena Opisso
“A casa ningú fa esport, però algú ha de ser l'ovella negra de la família”. Aquesta va ser una de les primeres frases que em va dir la Isàbena quan ens vàrem trobar per a l'entrevista. Un dia va notar la necessitat de fer esport, encara que ella ja practicava natació des de feia temps, en el córrer veu més sortides i més distracció.
La Isábena és bibliotecària i el fet de passar-se el dia asseguda la va incitar a fer esport, d'aquí la cosa ha anat evolucionant, juntament amb els seus objectius. Ara al plaer de córrer se li ajunta aquella petita ànsia per a rebaixar a poc a poc els seus temps.
 Isàbena he de fer-te una pregunta obligatòria, què et va fer començar a córrer?
En primer lloc per la necessitat de fer esport, veia que tota la tarda asseguda en un cadira, tenia la necessitat de moure'm una mica. Ja nedava i el bo que té la natació és que plogui, nevi o faci sol pots fer-ho, però per altra banda, per a sortir a córrer només necessites una bambes i el que té de bo córrer és que tens petits objectius amb les curses que vas fent.
Aquests petits objectius que comentes, cap a on els estàs dirigint?
Les poques vegades que he corregut sempre he fet 10 km i des de que estic corrent i entrenant més “seriosament” m'adono que he anat rebaixant temps i m'agradaria seguir buscant aquestes petites millores en 10.000 i vaig provar de fer una mitja marató que no va acabar de sortir del tot bé, però m'agradaria fer-ne una altra millor preparada. Ni de bon tros dedicar-me a fer mitjanes, perquè els 10 km m'agraden molt, però si poder alternen ambdues coses.
Què esperes per a aquest 2010 pel que fa a córrer?
La veritat és que quan competeixo no miro el rellotge, però si que m'agradaria poder baixar una mica de temps en curses de 10 km.
Quan es comença a voler rebaixar temps és que el cuquet ja pica una mica...
Mira fa uns tres anys em posava a córrer 1 mes abans de la cursa dels Policies, feia a la cursa i llestos. Aquest any un dels meus grans objectius era no parar de córrer a l'hivern, perquè sempre quan venia el fred parava de córrer i he aconseguit no deixar-ho. Quan corres de forma regular i veus que els temps van baixant, penses que si han anat baixant fins ara poden seguir baixant i entres en aquesta roda.
Sempre es té el concepte que la gent entrena per a guanyar curses. Com entens tu aquest concepte?
Jo entreno per a perdre-les! (Riu) Ara seriosament, mira jo he perdut grans competicions, he quedat última en algunes curses i també crec que a Osona es corre molt ràpid. Si vaig a una cursa a Barcelona, amb el mateix temps que aquí puc quedar última, allí queda molta gent per darrere meu. Jo sóc conscient que mai pujaré a un podi, perquè ni he fet esport des de jove, ni em comprometré a entrenar 2 hores al dia, ni vull, ni puc. Entreno per a sentir-me bé i si aconsegueixo el meu petit objectiu em sento bé. Algunes vegades això significa quedar última, però malgrat això em sento satisfeta.
 Això li semblaria estrany a molta gent...
Si a vegades sorprèn, però per exemple a les curses que els primers ens doblen, a mi m'agrada veure'ls. O a la mitjana quan passava pel km 15 em van dir que l’Encarna havia guanyat i em vaig alegrar molt. Jo vaig al meu ritme i vaig fent.
Amb quina freqüència entrenes?
Normalment surto a córrer dues vegades per setmana. Acostumo a sortir per camins o per Vic. Per la zona de Gurb o per la zona de Calldetenes i Sant Llàtzer els dies de més boira, allí sempre hi ha més moviment.
Com combines obligacions i hobby, que en el teu cas és córrer?
Al no tenir fills és tot més fàcil, jo treballo de tardes a Barcelona, en aquest aspecte vaig una mica al contrari que la resta del món, i m'agrada molt sortir a córrer a primera hora del matí. Normalment m'aixeco, surto a córrer i quan torno a casa començo el dia.
L'Eco-Mitja va ser la teva primera mitja, deixant de banda els problemes que vas tenir amb les butllofes als peus, quina experiència te n’enduus de la teva primera mitja?
A mi em feia molta il·lusió córrer a casa, de fet m'agrada córrer per llocs que conec i on normalment no acostumo a córrer. L'experiència és xula, la zona de Malla i la zona del centre de la ciutat, va ser especial córrer pels seus carrers. L'única cosa que em va decebre va ésser que a Vic no hi havia gent. Que això no és culpa de ningú, ni de l'organització ni dels corredors... Feia molt fred!
Vas acabar durament, al final se't veia molt coixa. En algun moment se't va ocórrer plegar?
No en cap moment. A més he d'agrair molt a tots aquells que en els últims km, quan ja m'estava retardant molt en relació als corredors que duia davant, no van deixar d'animar-me. Els cotxes que duia darrere, la policia, els de Protecció Civil, en cap moment vaig notar un gest de menyspreu, al contrari em van animar molt i això em va ajudar a seguir fins al final.
T'ha quedat un espina clavada?
Sí, encara que sé que amb el temps que vaig fer, a Granollers per exemple, ni de bon tros hagués finalitzat última i sé que a Osona es córre molt, però tot i així... vaig arribar última.
Quin serà la pròxima?
La de Vic segur i m'agradaria corre’n alguna aquesta primavera. No m'agrada desplaçar-me molt per a córrer i havia pensat amb la d'Olot. A part vaig treballar uns anys a Olot i guardo molt bon record de la ciutat i de la gent d'allí. I per a mi és molt important córrer en llocs coneguts i que sento meus.
 En breu:
Un llibre: La Néta del Senyor Linh de Phillippe Claudel
Una pel·lícula: Dersu Uzala (El Caçador) dirigida per Akira Kurosawa
Un menjar: qualsevol que s’hi pugui sucar pa
Una beguda: l'aigua
Per a entrenar, matí o tarda: per organització haig de fer-lo al matí, però els dies de festa, també prefereixo sortir al matí.
Per a competir, matí o tarda: matí
Córrer sola o amb companyia: no tinc més remei que fer-ho sola, però algun dia que he pogut sortir amb algú, és genial.
Córrer amb o sense música: sense música, la sensació de silenci combinat amb el fet de córrer és indescriptible.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
