Isa Hurtado Entrevista (Anna Comet)

Isa Hurtado entrenadora d’en Roger Puigbó

La Isa és llicenciada en INEFC i ha fet el màster sobre alt rendiment esportiu de Madrid, és professora d'educació física en un col·legi de Sant Julià de Vilatorta i entrena a nivell personal a diferents esportistes, com a un equip de raids d'aventura, ajuda a preparar proves de bomber, però des de fa uns anys dedica gran part del seu temps als entrenaments d’en Roger Puigbó, un dels millors atletes amb cadira de rodes a nivell internacional.
Però a part de tot això la Isa és una fanàtica de la muntanya i de la hiperactivitat. Lluita entre l'alt rendiment i l'educació. Assegura que el rendiment és el que més li agrada, però si hagués d'escollir... “Em posarien en un compromís!”.

Quant temps fa que entrenes a en Roger?
4 anys.

I com va sorgir aquesta oportunitat?
En el col·legi on treballo vaig voler fer un crèdit d'esport adaptat i una de les professores em va posar amb contacte amb en Roger, un noi del poble que havia tingut un accident de bicicleta i s'havia quedat en cadira de rodes. Vam contactar per aquesta raó i jo li vaig comentar que era entrenadora i que si necessitava algun tipus d'ajuda només havia de trucar-me, però la cosa va quedar així. Al cap d'un parell d'anys, es va posar amb contacte amb mi a través del Fitness ja que des de la federació els van comentar que aniria bé tenir un seguiment. I així va començar tot plegat...

Com heu evolucionat junts?
A nivell personal, amb una gran amistat. I a nivell de rendiment i d'entrenaments hem après molt. Ell ha fet una gran millora a tots els nivells físic i tècnic i jo he après moltes coses entrenant-lo. He llegit molt, m'he informat i m'he adonat que es poden fer coses inimaginables amb una persona amb una discapacitat. He après que si es vol, no hi ha pràcticament res impossible!

Quines proves esteu preparant? I com les prepareu?
En aquests moments estem preparant les maratons de Nova York i la del Japó ja per acabar la temporada. Ho fem perquè a en Roger li agraden molt les maratons. Ara fem tiratges llargs tant amb la cadira de rodes com amb la bicicleta aquella que es pedala amb les mans, un parell de dies a la setmana fem un treball de força amb peses, sèries amb pujada, a grans trets això és el que estem fent. Però en realitat durant la temporada de pista preparem a consciència el 800 que és l'única prova en la que competeix amb atletes de la seva mateixa categoria i és en la que té més opcions, encara que també competeix en altres distàncies.

Tu has estat en l'alt rendiment esportiu com atleta de gimnàstica, com es veu des de l'altre costat, des del vessant d'entrenadora?
Molta responsabilitat! Quan ets esportista tu simplement reps, tens total confiança en el teu entrenador i fas el que et diu. Quan ets entrenador, ets conscient que allò que escrius en un paper pot funcionar a la perfecció i aconseguir grans coses, però també pot desencadenar l'efecte contrari i arribar a ser un desastre... Però quan surt bé, és increïble!

Sempre s'ha dit que els esportistes amb algun tipus de discapacitat tenen alguna cosa especial que no tenen els altres atletes a nivell d'esforç, de compromís. Què en penses d'això?
Crec que és totalment cert, crec que tothom hauria de passar una època amb aquests esportistes. El grau d’autosuperación que tenen aquests atletes passa per sobre de qualsevol cosa, fins i tot diria que es tracta de sobre motivació, sempre de forma positiva. Acostumen a ser persistents, entregats, les ganes de millorar... tot el que tenen la majoria d'esportistes sense discapacitat, però amb un gran sentiment d’autosuperació.

Has fet algun tipus de formació en esport adaptat per a entrenar a Roger i dur-lo fins al nivell en el que es troba?
La veritat és que no he fet cap tipus de formació reglada sobre aquest tema específic. He llegit i m'he documentat molt, això ho faig constantment. Fins i tot en el màster d'alt rendiment no es parla en cap moment d'esport adaptat. Sembla que ara el Comitè Olímpic Espanyol comença a donar cursos, reunions, monogràfics sobre el tema, per exemple un monogràfic de força. Però jo, sobretot, he après molt d’en Roger i de provar i provar.

L'any passat vàreu estar a Pequín'08. Quina experiència te n’emportes?
No t'ho puc explicar, és una cosa que s’ha de viure... Ha estat una de les millors de la meva vida. Estar en un estadi amb 30.000 persones dempeus animant, totalment entregats, fins a l'últim atleta. I aquest últim atleta, totalment motivat perquè sap que té un estadi per a ell. És impressionant, és sentiment pur... Ja parlant en termes fora de l'esport, els olímpics són espectacle i els paralímpics és una transmissió de sensacions brutals.

Tot entrenador que està tant temps amb contacte amb el seu corredor com és el vostre cas s’emporta moltes coses del corredor. En el teu cas, què t’emportes d’en Roger?
A nivell personal, sobretot, en aquelles coses diàries que en altres moments ho hagués vist molt difícil o se m'hagués fet molt gran, ara ja només em plantejo quina és la solució. I a nivell de rendiment he après moltíssim, perquè encara que tinguis l'experiència d'haver estat esportista, tingui la formació i fins i tot l'experiència professional, hi ha moltes coses que no pots aplicar directament a una persona com en Roger amb una minusvalia física i has d'estar constantment adaptant l'entrenament per a millorar aquelles capacitats físiques. Això implica, com entrenador, estar sempre al 100% i buscar solucions.

En aquests moments, en Roger és una dels millors del món en la seva categoria i especialitat. Entreneu perquè sigui el millor?
Sí, cada dia entrenem perquè sigui el número u i perquè sigui medalla d'or a Londres 2012 en les proves importants. Primer tenim el Campionat del Món l'any que ve i ja serà una prova.

Quines dificultats suposa la lesió de Roger per a entrenar i competir?
Té l'inconvenient que en la seva categoria T53 hi ha pocs atletes. Les categories van per l'alçada de la lesió medul·lar. Barregen la categoria de T54 (lesió més baixa) amb la T53 i aquests últims no tenen abdominal, perd l'equilibri i constantment ha d'equilibrar-se per a mantenir el seu cos dret i un dels inconvenients més gran és la respiració. Prova de fer una marató amb el pit contra els genolls, en els últims km, quan la respiració escasseja, ha d'aixecar-se constantment per a agafar aire i això disminuïx el seu rendiment. Però com tot és adaptar les seves mancances a les proves en les que competeix.

Però tenint en compte les seves mancances, està demostrant ser un dels millors, per tant el seu potencial és molt gran.
Sí, realment és bo.

Entrenes a altres atletes?
Entreno a un equip de raids d'aventura, amb el que a vegades competeixo. Condueixo una mica algunes preparacions per a les oposicions de bomber i ara el seleccionador català d'atletisme de discapacitats m'ha demanat que l’ajudi, aquesta mateixa tarda tinc reunió a la Federació per a acabar de tancar el tema.