|
La Gemma és una esportista tot terreny, apassionada per la muntanya i tot el que es pugui fer en ella: bicicleta tot terreny, córrer, raids d'aventures, etc. A part d'esportista és mare i assegura que no és incompatible amb l'esport si realment es vol practicar. El diumenge passat va quedar 2º en el duatló de la Creu de Gurb i és l'actual líder del circuit Terra Endins, tindrà raó quan ens diu que la maternitat i l'esport no són incompatibles?
Aquest diumenge has quedat segona en el duatlón de muntanya de la Creu de Gurb. Cada vegada hi ha més nivell entre les dones, així que és un resultat molt bo. T'ho esperaves?
La veritat és que no. Fa dies que em sentia cansada i no vaig sortir amb molta motivació, però durant la cursa em vaig anar trobant cada vegada millor i vaig poder apretar. Sobretot a la part de córrer, que en el fons és la meva part dolenta, em vaig sorprendre perquè em vaig sentir molt lleugera. Estic molt contenta.
Fa unes setmanes vas guanyar el duatló de Tona. Vols fer tot el circuit de Terra Endins?
Si, vull seguir tot el circuit. Ara estic la primera de Terra Endins i m'agradaria intentar mantenir el nivell i ser regular, la temporada és molt llarga, ja es veurà.
Ets una esportista bastant multidisciplinar, en quins esports competeixes exactament?
Ara mateix competeixo amb bicicleta de muntanya, amb duatlons i amb curses de muntanya. Havia competit amb Raids amb l'equip de la Unió Excursionista de Vic a nivell català, nacional i, fins i tot, una vegada vàrem anar a fer un raid de la Copa del Món. I aquest any m'he apuntat al Ironman de Zúric.
Fa molt que els practiques?
A molt estirar 5 anys, 4 de segurs.
Si haguessis d'escollir, amb quin d'ells et quedaries?
Buf... m'ho poses difícil! Tant les curses de muntanya com la bicicleta m'agraden molt, però pensant-ho bé, crec que em quedaria amb la bicicleta, les sensacions damunt de la btt són extraordinàries... M'agrada molt!
Ets esportistes i mare, una combinació admirable. Creus que la maternitat és un impediment per a aquest tipus d'esport?
No per res. Si realment t'agrada el que fas no és un impediment. Està clar que la meva primera prioritat és la meva filla i, per davant de tot, passa cobrir les seves necessitats. Però si vols trobes temps per a entrenar i per a competir. Els meus pares m'ajuden molt en aquest sentit. El que està clar és que has de treure temps d'on no n’hi ha... però es fa a gust.
Com t'organitzes per a entrenar?
A la feina l'horari és el que és, després estan totes les obligacions com a mare, però com et deia, trobo temps d'on puc. En lloc d'asseure'm a menjar, surto a córrer i menjo una mica ràpid, per exemple. Això sí tot el temps que tindria exclusivament per al mi és el que ocupació per a entrenar.
Quins objectius tens a mitjà termini?
Ara mateix acabar el circuit de Terra Endins, provar algun duatló de muntanya de la Federació Catalana de triatló, que m'han dit que alguns són bonics i per a poder medir el meu nivell i saber on estic. I ja per a l'any que ve tinc ganes de dedicar-me una mica més amb les curses de muntanya. Curses de mitja marató cap amunt, curses llargues.
I això del Ironman de Zúric, com se't va passar pel cap?
Estic a l’equip de triatlons de l’ETB de Vic i de triatlons, la veritat, és que mai n’he fet. Però som un grup de noies que sortim a entrenar sovint juntes i un dia parlant allò que: “si tu la fas jo també”, i així em vaig inscriure. La llarga distància m'agrada, em sobra el nedar... però alguna cosa faré. Però no vaig amb cap objectiu concret, que surti com surti. Em fa gràcia ja que és llarga distància i és una cosa que m'agrada poder-la fer però a mi el que realment m'omple és córrer per la muntanya.
En breu:
El meu llibre preferit és el Codi Da Vinci
La meva pel·lícula favorita és Els Nens del Cor
El que més m'agrada menjar és qualsevol tipus de verdura
El que més odi és la gent hipòcrita
El dia abans de la cursa molts nervis i no puc menjar res
Just abans de la cursa una estona per a mi
Si no entreno estic que em pujo per les parets
El millor moment de l'entrenament és quan acabo, la sensació d'haver acabat la feina no té preu. Encara que hagi sofert, quan acabo penso: “Bé, un altre que tens!”
|