|
Entrevista amb en Francesc Marsol
 En Francesc és de la Garriga però sempre ha corregut pel Club Atlètic de Vic. És una persona amb vida, és actiu i amb sentit de l'humor, de xerrada fàcil i agradable. Fa uns 25 anys que corre combinant pista, cross i ruta depenent de l'època de l'any i de la vida. Viu en família amb la seva dona i la seva filla petita que l’acompanyen en algunes de les competicions.
Encara que estic segura que no voldria admetre-ho, crec que és un referent per a molts joves del CAVic.
Francesc, has corregut tota la teva vida?
Podria dir que gairebé tota la vida, vaig començar als 13 anys quan el meu germà gran, en David també va començar a córrer. Abans no havia fet cap altre tipus d'esport així de debò, de manera que podríem dir que sóc monotemàtic, sempre he fet atletisme.
Quin ha estat la teva evolució en el món de l'atletisme?
Com t'he comentat vaig començar sobre els 13 anys amb carreres populars de 10 km, anteriorment als voltants de la Garriga se n’organitzaven força. Més endavant, en David va fitxar pel Club Atlètic de Vic i jo darrere d'ell. Aquí vaig començar a fer pista i cross, sempre distàncies de fons i mig fons.
Llavors, sempre has corregut pel Vic?
Si com a club sempre he corregut amb el Vic, anteriorment no havia estat en cap altre club. Per a mi aquí resideix la gràcia de córrer, que no depens massa de res. Unes sabatilles, unes malles i sortir a córrer, sense horaris i sense dependre d'una instal·lació. Sortir durant 20 minuts, 1 hora o mig dia. En el córrer només conta el corredor i les seves circumstàncies.
Amb quina distància és amb la que et trobes més còmode?
Per a mi el millor és un cross curt d'uns 5 km, amb força pujada i molt de fang. Amb mig fons o amb l'inici del fons.
També corres distàncies més llargues ja que fa uns deu dies vas quedar 3º a l'Eco Mitja Marató de Vic. T'esperaves el resultat?
No ho descartava, feia 6 anys que no corria una mitja. En les últimes que havia fet vaig fer sobre 1h10 a Granollers i crec que 1h14 a Vic, tenint en compte el recorregut que era, que era la primera i que vaig fer gran part de la cursa en solitari, és un bon resultat per a començar.
 Per què vas decidir córrer la mitja de Vic?
Vull preparar bé la de Granollers d'aquest hivern. M'agradaria acostar-me a la meva marca, ara no estic per a baixar d’1h10, però tinc ganes de treballar en això i intentar acostar-me tant com sigui possible.
Has fet o et planteges una marató?
Si
Si que n’has fet alguna o si que te’n planteges una?
Vaig fer Sant Sebastián 1993, Copa del Món de marató, era la meva primera marató, vaig entrenar com vaig poder mig assessorat per en Pep Vilà. Vaig sortir per a fer 2h40 i vaig finalitzar amb 3h04 caminant i passejant per la Concha i el Boulevar de Sant Sebastián i vaig arribar dient que passarien molts anys abans de fer-ne una altra. No n’he fet cap més i aquest any si muscularment estic bé, ja que arrossego alguna molèstia, vull provar la de Barcelona. Vull treure'm l'espina!
A l'hivern cross... i a l'estiu?
A l'estiu pista, 5.000 i 1.500. Aquest any el meu objectiu és aconseguir marca de 5.000 o fer un 5.000 el més ràpid possible.
Quines qualitats ha de tenir un corredor de cross?
Buff! Un corredor de cross ha de tenir un “córrer adult” que n’hi dic jo. No pot ser una persona que s'obsessioni amb els ritmes però si amb molta duresa, molta resistència, facilitat per a traçar bé en els circuits de cross, amb facilitats per a pujar i baixar bé. Ha de ser polivalent, resistent a nivell climatològic i ha de saber sofrir. En resum, ha de ser un atleta valent.
Com està el nivell de cross prop de casa, aquí a Catalunya?
Hi ha crossos de renom com el de Granollers, en alguns tens molts problemes per a acabar dels 30 primers. Depèn molt del cross. En sènior hi ha un bon nivell. Jo ja sóc veterà però moltes vegades corro amb els sèniors, m'agrada saber on estic.
Quins objectius t'has marcat per a aquest hivern?
Per a aquest hivern m'agradaria fer una bona mitja marató a Granollers i intentar guanyar el Campionat de Catalunya de cross veterà, fa dos anys que quedo 2º i m'agradaria poder guanyar, encara que cada any puja algun jove que em deixa sense la 1º posició i segur que en puja algun aquest any també, però s'intentarà el 31 de gener a Sabadell i el 7 de febrer la mitja de Granollers. I finalment, si puc anar-hi, sobreviure a la marató de Barcelona.
 Un resultat del que et sentis orgullós, és a dir, un d'aquells que no s'obliden.
Crec que un dels que em sento més orgullós perquè em va costar molt va ser, ja amb 30 i tants anys, vaig començar amb distàncies més curtes i volia rebaixar de 4 minuts en 1.500 i em va costar 4 anys. Finalment ho vaig aconseguir, és el 3’58 que tinc en 1.500, no per ser una gran marca, si no pel que em va costar aconseguir-la.
Tens una filla petita, t'agradaria que fes atletisme?
Si però sense obsessionar-me, m'agradaria acompanyar-la a que ho provés i a partir d'aquí que ella decideixi.
Un desig per al 2010.
Que tot continuï igual, però seguir evolucionant personal i atlèticament.
En breu:
Per a escollir un llibre em quedo amb L'Alquimista de Paolo Coelho.
Una pel·lícula El Sisè Sentit.
Per a menjar un plat de pasta amb una bona salsa.
Per a beure... aigua.
Just abans de la cursa buscar una respiració lenta.
Si no entreno estic insuportable.
La meva filla és el que més feliç em fa.
El millor moment de l'entrenament sens dubte és el final.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
