Ernest Dam Entrevista (Anna Comet)

Ernest Dam Entrevista

L’Ernest diu que ha corregut durant tota la seva vida, sempre ha fet altres esports com tennis, futbol o bàsquet, però els completava corrent pel seu compte. Als seus 39 anys, segueix corrent. Amb els seus dos fills que ja tenen gairebé 7 el gran i 4 la petita, segueix corrent. I combina la seva dedicació professional a la promoció immobiliària amb l'activitat de córrer.

Les proves que acostuma a córrer són des de 10.000 fins a maratons, passant per les mitges, però aquest diumenge passat ha provat una competició emblemàtica de llarga distància, com és la Matagalls-Montserrat i ha quedat molt content de l'experiència.

Ja sé que és una pregunta una mica retòrica però, Ernest tu per què corres?
Bàsicament, córrer fa que em senti bé. És una qüestió d'autoestima i d'estar bé amb mi mateix, sempre m'ha agradat molt córrer i... fa que em senti bé.

Què prefereixes un 10.000 o una marató?
Sens dubte, una marató. En primer lloc perquè el 10.000 és una prova molt curta i els ritmes són molt alts. La marató, a part de que el ritme és un altre, em dóna la sensació de que és una prova més completa. Té una preparació més llarga, un procediment més extens i, una marató és una marató!

Tinc entès que pateixes bastant del tendó d'Aquil·les, com ho vas esquivant?
Amb molt de fisio, estiraments i quan estic lluny de competició molta bicicleta de muntanya que no castiga tant les articulacions i puc fer igualment volum. Quan alguna cosa no funciona del tot bé, cal cuidar-lo per a poder fer el que ens agrada.

A part d'entrenar amb les bambes posades, ets dels quals entrenes de forma passiva, és a dir, una bona alimentació, massatges, bon descans, etc.?
No, què va! Al fisio hi vaig sovint pel tema del tendó, però pel demés... res de res. Potser els dies previs a la competició cuido una mica més aquests aspectes, però en general no sóc dels que es cuida. Tampoc tinc un pla d'entrenament, vaig agafant una mica de cadascun dels meus companys i m'adapto l'entrenament als meus horaris i a les meves necessitats.

Ets un malalt del córrer o ho combines amb altres esports?
M'encanta córrer, però també m'agraden altres esports. Fins fa uns anys el córrer era un complement del que feia, ara el córrer és la base, però encara jugo al tennis o al futbol de tant en tant, i últimament surto bastant en btt, realment m'agrada i et posa fort.

Si un diumenge al matí et deixen escollir, què agafes la bicicleta de muntanya o les bambes de córrer?
Les bambes, sense cap mena de dubte!

La família et segueix a les curses?
De vegades si. Vénen a les curses importants o a les més significatives, per exemple a la marató de Barcelona o a la de Sant Sebastián, però no som la família que cada diumenge anem a la meva cursa, quan competeixo a prop de casa acostumo a marxar sol, bé amb els companys.

Què et diuen els teus fills quan et veuen arribar fet pols d'alguna cursa?
No ho entenen, no poden comprendre que m'agradi una cosa que signifiqui un esforç tan gran. Sobretot el gran em pregunta el per què suo tant...

T'agradaria que ells correguessin el dia de demà?
Si que m'agradaria, en aquest mundillo hi ha molt bon ambient. Sobretot si trobes un grup de gent per a entrenar i anar a les competicions, és realment divertit.

Vosaltres teniu un bon grup, no?
Sí, som 5 o 6 que sempre anem junts, intentem sortir a entrenar conjuntament i després de les competicions ens quedem a menjar amb totes les famílies quan vénen, hem creat un bona ambient.

Què estàs preparant ara?
L'objectiu d'aquest any és la marató de Barcelona, farem la de Sant Sebastián per a entrenar, però el gran objectiu és Barcelona. Entre aquest temps cauran algun 10.000 i alguna mitja.

Parlant de mitges, l'Eco-mitja marató de Vic la correreu?
Si em va bé per calendari sí. Què és el 20 de desembre? Crec que si que la correré.

Tens algun objectiu d'aquells que el dia que el compleixis podràs deixar de córrer?
No que va! Això és impossible, els objectius... quan n’has aconseguit un ja vols anar a per un altre, és una cosa que no s'acaba. Per exemple, aquest any passat he fet marca personal en tot, en 10.000, en mitja i en marató i recordo que deia, quan aconsegueixi rodar per sota de 4 en mitja ja ho hauré fet tot i mira aquí segueixo corrent.

I ja per a acabar, aquest diumenge has fet una prova que per a tu ha estat totalment nova, explica'ns l'experiència de la Matagalls-Montserrat.
Jo destacaria l'ambient, hi ha un ambient extraordinari. Allí et trobes des de gent que fa 30 anys que la fa, ens vàrem trobar a un senyor de 64 anys que feia 27 anys que la corria. I des d'aquest fins al que no ha corregut en la seva vida, l’enreden i el primer dia ho fiquen allí, fins a gent que va a totes. L'ambient és el que més m'ha agradat, però també la llarga distància. M'ha semblat una cosa molt bonic. Quan acabes la sensació és brutal. No m'importaria fer-ne alguna més, de fet ja estàvem parlant de fer els Matxos, i la que segur que farem aquest abril serà la Costa Brava X-trem running que són tres dies.
A més edat més difícil és fer marques així que ja ens decantem per a coses més llargues (i acaba l'entrevista amb un bon riure).