Encarna Núñez -Entrevista (Anna Comet)

Entrevista amb l Encarna Núñez

L Encarna és una atleta que va venir a Vic fa uns anys i ja sembla que formi part de les pistes d atletisme del CAVic des de tota la vida, però l Encarna va néixr a Roses un 21 de març del 78.
Se la coneix per la seva gran força de voluntat, les seves ànsies de córrer, d entrenar i d aconseguir el que es proposa. De petita, a l escola, ja feia cross i els guanyava tot, va jugar durant 12 anys al bàsquet, però des de sempre, la seva gran passió ha estat la marató.
L Encarna ens descubirà un xic d aquest món, un pèl independent, que representen les curses de fons.

Creus que la marató i la mitja marató són un “submón “ de l atletisme?
Si, realment crec que si, no sé del tot com explicar-t ho. La marató és més el corredor, superar-se a un mateix. La pista és lluitar contra la resta, contra un crono, hi ha unes distàncies, unes marques... No sé si m entens?

És important per a un corredor de fons tenir una bona base de pista, tenir una bona tècnica de cursa?
Si, és important córrer alt, amb el maluc alt, estalviar energia i guanyar velocitat a cada passa, la pista et posa a to, et posa al teu lloc. Tot i que està clar que a les maratons veus a gent de tota mena, des de grans atletes que van a per marques fins a aquelles persones que simplement corren i gaudeixen fent-ho.

I tu, un bon dia et vas llevar i et vas dir: “vaig a fer marató!”
No, de marató jo sempre n he volgut fer, quan es van fer els Jocs Olímpics de Barcelona, jo deia: “vull fer això, vull ser  com aquests”. Vig començar corrent populars de 10 km i m anaven bé, tot i que ara fa uns 15 anys vaig fer una mitja, amb un temps horrible y vaig pensar que no en tornaria a fer mai més cap.

Però tu vens de l atletime de pista?
No que va! Jo feia cross a l escola i sempre guanyava, vaig jugar a bàsquet uns 12 anys, fins als 20, quan la gent es va começar a casar i l equip va quedar desperdigat, llavors va ésser quan vaig començar a córrer. Vaig començar a fer curses, em va fitxar el Girona Costa Brava per a fer pista, vaig provar els obstacles i em va agradar molt, però el meu objectiu sempre era: “vull fer marató”.

Explican s les teves primeres experiències en marató...
La primera marató fou força curiosa... El meu entrenador no creia que jo fes una marató, pensava que abandonaria. Em feia rodar cada dia dos hores i després sèries per veure si me’n cansava i deia que ho deixava. Però jo no, tocava una hora i mitja, doncs jo una hora i mitja; dos hores, dos hores... Em va dir que fes la primera marató sense rellotge i jo... sense rellotge. En Miquel, el meu home, la va fer al meu costat amb la bicicleta. Anava a 15-16 km/h i em deien que anava massa rápid i jo, ni cas. Al km 30 ja li estava dient a en Miquel que ja no podia més, en el 35 em va venir el mur, vaig intentar beure aigua i se’m va caure tota damunt, vaig reaccionar, que no podia, que no podia. I vaig començar a plorar i cridava: “no puc, no puc", el mur aquest del que parlen en marató el vaig veure, però ben vist. Però a l acabar ja estava pensant en quan faria la següent.

Aquesta va ser la primera que vas fer, quin temps?
En aquesta 3h02, la vaig preparar amb un mes i mig, vaig començar a finals d agost i la marató va ser el 20 d octubre.

I la següent?
Als 6 mesos , al febrer i vaig fer 2h 56.

I ara quan és la següent?
Jo volia anar a fer Berlín per a intentar 2h50, però amb l entrenador vam veure que amb l estiu pel mig que potser no faria massa bona marca i al final faré la del 27 de setembre del llac di Garda a Itàlia. Més que res per a fer-la. Després en buscarem una a la primavera, la prepararem bé i buscaré les 2h45-2h50.

El teu gran objectiu és fer mínima per als Jocs Olímpics, com ho veus?
Molt difícil, però en l intent que no quedi. És molt dur entrenar sola, és difícil trobar gent per a entrenar marató i que tingui un ritme semblant al teu. Aquí a Vic no hi ha massa gent que prepari marató, és complicat.

En quant estan els rècords femenins mundial i nacional en marató?
El mundial està en 2h15 que el té Paula Radcliffe i el nacional, no ho sé exactament, però està sobre les 2h27.

I, a part d uns Jocs Olímpics, quin seria aquella marató que et faria especial il lusió córrer?
La de Nova York que és molt mítica o Berlín que és molt bona per a fer marca.

Què penses quan ja no pots més?
En tot i en no-res, penso que he de fer-ho, si tinc un somni, vull aconseguir una sèrie de coses i treus força d on sigui.
 

En breu:
 

Un llibre: Coacció a un jurat de Dawes Green
 

Un pel lícula: La vida és bella
 

Un menjar: els espaguetis
 

El que més odies: la prepotència
 

La nit abans de la carrera: estar relaxada, un bon sopar i intentar descansar.
 

Just abans de la carrera: Música que em relaxi i visualitzar la carrera.
 

Per a tu quin és el millor moment, abans, durant o després de l entrenament? Si surt bé, durant l entrenament i al final.