David Ferràndez Entrevista (Anna Comet)

Entrevista amb en David Ferràndez

En David Ferràndez va néixer a Barcelona l’any 67 i actualment viu a Muntanyola amb la seva família, amb dos fills. És bomber i corre. Però a part de córrer competeix amb canicross. Un dia ens vàrem trobar a fora de les pistes d’atletisme, ell acabava l’entrenament i jo arribava i em va dir: “Escolta’m Anna, per què no expliquem un dia què és això del canicross?” Em va semblar molt bona idea i, finalment hem pogut trobar-nos.

En què consisteix una cursa de canicross?
Tots sabem que es tracta de córrer amb un gos, però amb unes premisses: en primer lloc és indispensable que el gos corri per davant de l’atleta, sinó serà penalitzat. El gos ha de tenir més d’un any i ha de passar uns requeriments veterinaris, com estar vacunat, amb xip i, evidentment, amb bona salut. Les curses són d’entre 8 i 12 km ja que més llargues els gossos patirien massa, igual que es fan a l’hivern (d’octubre a març), per sobre dels 20ºC fa massa calor pels animals.

Com et vas posar a competir amb aquesta modalitat?
De casualitat, jo sempre he corregut, de petit atletisme i ja de més gran mitges d’asfalt, alguna cursa de muntanya. Però fa uns anys em van donar un gos. Un gos de musher que sempre estirava i em van dir que allò era una modalitat, em vaig informar per Internet i així m’hi vaig posar. Realment em va encantar, a la primera cursa vaig finalitzar 5è i de seguida m’hi vaig anar enganxant i vaig fer la lliga, però ja et dic que ser totalment casual.

Com s’entrena a un gos per competir?
Has d’acostumar-lo. Els gossos per naturalesa corren. Però l’has d’acostumar a córrer davant teu, l’has d’exercitar. Bàsicament és sortir a córrer amb el gos. A les curses, la primera vegada van molt perduts perquè no saben massa què passa, però a la que veuen a la resta de gossos que corren ja s’hi posen.

Quina edat han de tenir els gossos?
A partir d’un any ja poden competir i ens els deixen córrer mentre el gos estigui saludable.

Fins on arriba el protagonisme del gos i on comença el de l’atleta?
És una bona pregunta. Mira, un bon gos amb un mal atleta no funciona i un bon atleta amb un mal gos tampoc. És l’equilibri dels dos. Fa dos anys en un Campionat d’Espanya de canicross va aparèixer un ex-atleta que li van deixar un gos molt bo i ens va guanyar a tots, la gent va quedar una mica molesta. És això el que realment volem? Normalment els que en fem, ho fem amb el gos de casa, que el cuides, l’alimentes i t’agrada córrer i vas a córrer amb ell. Són filosofies diferents, no sé si et responc a la pregunta.

Tinc entès que no hi ha una gran quantitat de corredors amb aquesta modalitat. A què creus que es deu?
Hi ha diferents factors, en primer lloc perquè la federació que ho porta, que és la d’esports d’hivern, perquè ens relacionen amb el mushing, no ho porta bé. Hi ha molt impediments: has d’estar federat, has de tenir una assegurança del gos a tot risc, entre altres coses. No es fomenta prou a nivell de federacions.
A Europa és un esport totalment consolidat, amb un Campionat del Món i d’Europa molt potents. Fins fa uns anys hi havia una Lliga Espanyola i algunes curses de Catalunya formaven part del circuit i venia gent de tot arreu, però va haver-hi problemes burocràtics i ara no hi ha cap cursa de la Lliga Nacional que vingui a Catalunya.

I creus que a la llarga pot evolucionar cap a bé, com a Europa o no hi ha ganes per part de la gent que ho mou?
Hi ha gent que en té ganes, però tot plegat està força estancat. Els que hi som, som sempre els mateixos. Les curses acostumen a ser cap a Tarragona o Lleida, has de fer molts kilòmetres, amb el gos, per fer una cursa de 8 o 10 km. Costa i costarà si no hi posen ganes i empenta i és una llàstima.

Si a tu et deixen triar una cursa de muntanya o una de canicross, amb quina et quedes?
Depèn, (i riu) . Depèn molt de la cursa. A mi m’agrada molt tot, però potser amb el canicross va ser amb el que m’hi vaig posar més en serio.

Amb canicros quins resultats has anat aconseguint?
Fa dues temporades, perquè aquesta passada entre la gossa que es va morir i lesions meves no ha anat massa bé, doncs vaig finalitzar 2n de la lliga. Vaig anar fer 2n, 3r a totes les curses, en alguna 1r, sempre de veterans A, la meva categoria.

En una cursa quanta gent pot haver-hi?
Mira, normalment som sobre els 30 o 40 corredors. Que, es clar, 40 corredors amb 40 gossos, et pots imaginar el merder que hi ha a la sortida. Però per exemple a la cursa de Sant Llorenç Savall, que és aquest diumenge, fa dos anys que va ésser de la Lliga Espanyola, érem 107.

La correràs?
Si que hi vaig però no sé si corraré, hi vaig amb un gos que té 5 anys i l’he ensenyat ja d’adult. Ja veurem què passa.

Quin material es necessita?
El gos porta un arnés de mushing que es pot trobar per Internet, l’arnés del corredor que és molt sencill, una mica ample que agafi unes quantes vèrtebres i la línia de tir que ha d’amortiguar perquè les estirades no siguin massa agressives ni pel corredor ni pel gos.

Suposo que aniria bé que creixés el nombre de corredors de canicross...
Conec a molta gent que córrer i que té gos i que surten a córrer amb el gos, però no s’animen a fer curses. I els animo a fer-ho, perquè val la pena. Hi ha curses que no són de lliga, com la de Moià, que són més populars i per provar-ho van molt bé. Que perdin la mandra i la por!