Dani Pujadas (Anna Comet)

Entrevista amb en Dani Pujadas

Podríem dir que en Dani és un atleta primerenc, però tampoc seria la descripció més encertada ja que va tenir alguna incursió inconnexa amb aquest esport durant la seva adolescència. En Dani va néixer a Barcelona el 1975, però actualment viu a Vic i és enginyer geològic.

Al llarg de la seva vida ha practicat diferents esports, de molt diferents característiques, però la vida l’ha dut fins a Vic i fins a l'esport de l'atletisme de fons. Des de setembre que entrena amb el grup d’Oson@corre.


Tinc entès que no fa massa temps que vas començar a córrer, és això cert?
Jo havia fet atletisme d'adolescent, vaig entrenar amb el Barça, però de seguida em vaig adonar que allí jo no pintava hi res i ho vaig deixar. Al venir a viure a Vic vaig buscar una forma de fer esport. Practico futbol, però hi ha molta violència i m'he anat decantant per esports individuals i més pacífics.

Practicaves algun altre esport?
Des de sempre he practicat esquí a l'hivern i windsurf a l'estiu, el windsurf es va acabar amb l'època de sortir, però mai he deixat de fer esport. Entre setmana a l'hivern havia practicat taekwondo, judo, boleibol a la universitat, futbol, etc.

Un dia t'aixeques i decideixes començar a córrer?
Jo sempre havia corregut la Cursa d'El Corte Inglés, la veritat que és m'agradava molt i cada any la feia, però fa 5 anys que vaig deixar de córrer-la. Fa dos anys vaig venir a viure a Vic i per qüestions personals i d'organització laboral, a partir d'aquest setembre he pogut començar a córrer.

Com vas anar a parar a Oson@corre?
Va ser un cúmul de casualitats que van fer que acabés preguntant al Club Atlétic i em van informar d'aquest grup, així que al setembre vaig començar a entrenar amb el grup d’en Víctor.

Què t'aporta el fet d'entrenar i competir?
Jo sóc massa competitiu i córrer amb grup em va molt bé. He après a córrer amb cap i a saber quin és el meu nivell i el meu lloc. Si mai et pots comparar amb altres, pots arribar a pensar que vas molt bé i realment no és així i et dónes compte on estàs i el grup mateix et situa.

Actualment, com definiries la teva experiència atlètica?
Corro per a mi, per a mi i amb companyia, però al meu ritme i buscant la meva pròpia evolució i la meva maduració com atleta, tot això paral·lelament al ritme dels altres i has d'entendre que hi ha altres persones que tenen un ritme superior al teu.

Com duus els nervis en competició, ets dels quals es posa com un flam?
Em poso malalt... (riu). En moltes competicions em poso malalt, sóc asmàtic i amb la humitat el fred, etc. He de cuidar-me molt, sobretot a l'hivern, per exemple aquest hivern he agafat dos bronquitis. Però tornant als nervis de la cursa, no acostumo a posar-me molt nerviós.

Hi ha alguna cursa de les que hagis fet que te n’emportis un record especial, sigui per la raó que sigui?
Recordo la marató de Barcelona d'aquest any, la primera que he fet a la meva vida. I em costarà d'oblidar el mur aquest del que parlen dels 30 km, el vaig trobar i era altíssim (riu). A partir d'aquest moment no podia gairebé ni córrer, fins i tot en algun moment em vaig posar a caminar. Va ser una batalla mental i vaig acabar. Mentre la feia pensava que mai més, però els últim metres, amb tota la gent mirant i animant... aquests metres fan que tornis a repetir.

Vas córrer l'eco-mitja de Vic?
Sí, va estar bé, va ésser la primera mitja i tampoc tinc referències de temps, però vaig poder seguir bé a la llebre d'aquest temps i vaig córrer bastant còmode. A més amb en Víctor havíem estat uns diumenges abans fent el recorregut, així que això va ajudar bastant.

Quins objectius tens per a aquesta temporada?
No els tinc molt clars, vull anar entrenant i veure com em vaig trobant. Però tinc ganes de baixar dels 45 en 10.000.


En breu:

Un llibre: “Aquí i ara” de Carton

Una pel·lícula: Blade Runner

Un menjar: Pa amb tomata, truita de patates i croquetes

Una beguda: aigua

Un sinònim per a entrenament: superació

Un sinònim per a competició: adrenalina

Si no entrenes: em sento buit, que em falta alguna cosa.

Per a tu quin és el millor moment de l'entrenament, quan comences, durant o al final?

De diferents maneres els tres. A l'inici per a trobar als companys i per a veure com anirà l'entrenament. Durant, perquè et dónes compte que si vas seguint les directrius, ho vas superant i al final, perquè et sents satisfet i realitzat.