Dani Bordallo (Anna Comet)

Entrevista amb en Dani Bordallo

Si algú es mereix un premi a la progressió, segurament un dels candidats seria en Dani. És un corredor amb grans qualitats, però que les tenia amagades i ni ell mateix les coneixia. Amb una bona base atlètica de la seva joventut quan feia cros i proves combinades i la seva afició per la muntanya i l'aire lliure, ha creat un còctel que ha resultat en un bon corredor de muntanya. Però el millor encara ha d'arribar-li, millora dia a dia i la seva progressió és ascendent.

En Dani és de Vic i té 31 anys acabats de complir, combina curses de muntanya i duatlons, amb alguna prova de ruta i qualsevol activitat física que se li presenti. És constant i meticulós per naturalesa, qualitats bàsiques per a aquest esport.

Tu havies fet atletisme de nen, com és que ho vas deixar?
Vaig haver de deixar-ho per problemes físics en els genolls, tinc les ròtules desplaçades i em van donar molts problemes. Encara que l'atletisme el vaig començar amb 12 anys, feia bicicleta de carretera des dels 8 i la pràctica repetida de l'esport amb el meu problema en les ròtules em van obligar a aparcar la competició sobre els 17 anys.

Quines proves feies amb atletisme?
A l'hivern bàsicament cros i a l'estiu pista, una mica de tot. Havia fet proves combinades, però el que millor se'm donava eren les tanques i el salt de perxa.

Com vas tornar a enganxar-te a córrer?
Mai he deixat l'esport. Després de l'atletisme vaig seguir amb la bicicleta, sobretot de muntanya, amb els amics. Sortíem amb bicicleta els caps de setmana i fèiem alguna duatlón de muntanya, però res seriós. Fins a l'any passat que es va formar aquest equip de curses de muntanya de la Unió Excursionista juntament amb el Club Atlètic i em vaig animar, he agafat més compromís i estic entrenant i competint molt més.

La teva evolució ha estat molt bona, sobretot durant aquest últim any. Què has canviat en la teva forma d'entrenar o de competir?
Podria dir que he començat a entrenar! Abans sortia a córrer un parell de dies a la setmana i amb bici al cap de setmana, ara entreno entre 4 i 5 dies i de forma molt més seriosa. He entrat en els meus entrenaments tot el que són sèries i coses més específiques. En quant a competir, sempre he estat molt competitiu i, encara que el nivell ha canviat, sempre he sortit a fer-ho tan bé com sigui possible.

Com et definiries com a corredor?
La veritat és que no sé com definir-me, encara no tinc molt clar quina distància o quin tipus de cursa és la que em va millor, però suposo que amb curses de mitja muntanya i d'uns 15 km aproximadament, curses que siguin ràpides, són les que, en general, em defenso millor. El que si que tinc clar és que sóc un corredor compromès i constant en els entrenaments.

Ara a l'hivern duatlons i a l'estiu curses de muntanya, amb quina et sents més identificat?
Buf, amb ambdues coses! Sóc una persona que es compromet al 100% amb el que està fent, així que a l'hivern estic de totalment amb les duatlons i a l'estiu amb les curses. A més he tingut la sort de trobar un grup de persones molt maco tant a l'estiu com a l'hivern amb qui compartir els entrenaments i les competicions.

També sé que has provat les duatlons d'asfalt i que et feia certa por, com ha anat l'experiència?
Molt bé. Sincerament em feia por no estar a l'alçada per a aquest tipus de competició, sempre m'havien dit que el nivell era molt alt i que eren curses molt ràpides i a un ritme frenètic. De moment n’he fet només una i me n’enduc bones sensacions, vaig poder entrar amb un grup bastant fort.

Quines diferències veus entre les duatlons d'asfalt i les de muntanya?
La diferència bàsica és el ritme i la part tècnica. A l’asfalt el ritme és molt més alt i és per a gent més ràpida, amb un ritme constant. A la muntanya la part tècnica és molt important i has de tenir bona adaptació als canvis de ritme i de desnivell, però no són tan ràpides.

A finals d'any també has fet alguna prova de 10 km en ruta, no aparcaràs la muntanya tu ara, no?
Per a res, em sento molt més identificat amb les curses relacionades amb la naturalesa i la muntanya. Però aquestes proves d'asfalt em serveixen per a poder-me mesurar i veure on estic, per a anar superant-me i trobar on està el meu màxim.

Amb quines bones sensacions et quedes de l'any passat?
En general amb la gran evolució que he fet i amb la sensació de veure que vaig cap endavant, que estic millorant i que encara no trobo el màxim. En quant a les curses tant la de Berga com la de l'Olla de Núria han estat molt bones curses, en les que he notat el meu bon estat de forma. Són curses d'alta muntanya, molt exigents i veure que el cos aguanta i, fins i tot, que al final encara pots apretar una mica més la màquina, és increïble.

A les proves relacionades amb córrer, la tendència general és de córrer de forma individual. Com va ser l'experiència de córrer en equip en el Campionat d'Espanya de Curses de Muntanya en el 2009?
Sincerament jo no em vaig trobar bé, no vaig tenir un gran dia i no vaig poder fer una bona cursa. Això, quan competeixes en equip et fa sentir malament, et sents responsable de no haver complert amb l'equip d'alguna forma. Però aquí està la gràcia i la “desgràcia” de competir en equip, que tots sumen i tots resten.

T'has marcat algun objectiu concret per a aquest 2010 en muntanya?
Sí, vull millorar els meus propis temps de la temporada anterior. L'any passat em sentia fort i aquest any em sento millor, així que tinc ganes de veure si realment hi ha diferència o no. Encara que el principal, és gaudir-les com ho he fet fins a dia d'avui.


En breu:

Un llibre: El Club dels Poetes Morts

Una pel·lícula: moltes, no en tinc cap de definida, m'encanta el cinema, però te’n podria dir moltes.

Un menjar: depèn de l'època de l'any, a l'estiu la paella i a l'hivern... entrecot amb foie.

Una beguda: la Coca-cola i la cervesa.

Un ídol: ningú en concret

El que més odies: Sóc una persona meticulosa així que no m'agraden les coses mal fetes, ni fetes per mi, ni pels altres.

El que et fa feliç: aixecar-me cada matí i tenir salut.

Si no entrenes... em desespero.

Per a tu quin és el millor moment de l'entrenament, abans, durant o després? Al final, quan has fet un bon entrenament i et sents bé i satisfet.