|
Entrevista amb Ciriaco Redondo
 En Ciriaco ha caigut al món de l'atletisme gairebé per casualitat. Com a bon ciclista instal·lat a Osona ha hagut de buscar alguna alternativa a la bicicleta per als mesos d'hivern i s'ha trobat amb el grup d’Oson@corre del Club Atlètic.
Procedent de Barcelona, però resident a Vic en Ciriaco va néixer el 1967, té clara la seva passió per la bicicleta, però l'atletisme li va robant a poc a poc un trocet de cor.
Del ciclisme de carretera no competitiu a córrer en ruta de forma competitiva, a què es deu el canvi?
Principalment a la duresa de l’hivern a la comarca, amb dies freds, humits i on es fa fosc aviat, que combinat amb els meus horaris laborals, fa que sigui una estació de l’any on no puc fer els entrenaments adients. Córrer a peu es una alternativa per poder mantenir d’alguna manera la forma i arribar a la primavera amb una bona base física per poder començar la nova temporada.
Segueixes practicant bicicleta de carretera? T'ajuda amb la teva preparació per a la ruta a peu?
Personalment, al meu nivell, crec que sí. Està clar que per ser competitiu en alguna disciplina, és essencial la dedicació exclusiva. Com no és el meu cas, i menys a la meva edat, penso que practicar diferents esports pot ser complementari, sempre que es faci amb seny i aquests esports no siguin antagònics. De fet, en concret, la bicicleta de carretera dona molt de fons i em permet la pràctica de l’atletisme. Hi ha dies en els que he fet bicicleta i desprès he corregut a peu.
A més, puc comentar com anècdota que l’any que vaig fer el meu record de temps a la Cursa del Corte Inglés a Barcelona va ser desprès d’un any sencer sense córrer a peu.
Quant fa que corres de forma seriosa?
La primera vegada que vaig córrer va ser a l’institut a l’assignatura de gimnàs l’any 1982. Sempre que he corregut ha estat pel meu compte, sense cap assessorament i mai ho he fet de forma continuada fins a l’any 1988 que en van fer una artroscòpia al genoll. Després de l’operació vaig passar a la bicicleta de carretera fins a l’any 1996. I des de l’any 2000 vaig tornar de forma alternativa a córrer a peu i fer bici de carretera fins a di d’avui.
Aquesta temporada podria dir que ha estat la primera que ho he fet d’una forma més seriosa amb una planificació i uns objectius definits.
Què estàs preparant ara?
Aquesta setmana hem acabat l’entrenament per la marató que, encara que jo no la he corregut, els he seguit fins al final, i aquesta propera ens plantejarem els nous objectius. Com a mínim tinc el propòsit de fer, si les lesions i la feina m’ho permeten, alguna mitja marató més, la Cursa del Bombers de Barcelona i la Cursa de la Policia de Manlleu i a més tornar a pujar amb bici ports de muntanya de grans desnivells, que també és una de les meves passions.
 Per que vas renunciar a la marató de Barcelona?
Crec que encara no estic preparat ni física ni psicològicament. Possiblement si la corregués podria acabar-la amb molt patiments, però la sensació que em quedaria seria negativa i això faria que no em planteges fer-la mai més.
T’animaràs la propera temporada?
Aquest any ja he aconseguit un gran repte que ha estat fer alguna mitja marató, cosa que pensava que aquest any no arribaria i menys amb un temps regular. Potser que l’any vinent sigui l’any de la marató....
Com combines els entrenaments amb les obligacions familiars i laborals?
Com puc, però molt bé, no em puc queixar. Per motius de feina sovint he de variar tots els meus hàbits quotidians, fins i tot també els entrenaments, però quan hi ha voluntat de fer les coses tot es possible. A més, sense oblidar les obligacions de la llar i fent-lo compatible amb la família i els amics. Això sí, tinc clar que dins de totes les prioritats, per sobre de tot està la família, per molt bé que em faci sentir fer esport i arribar a ser competitiu.
Entrenes amb el grup d’Oson@corre de forma presencial o et passen un programa i t’ho montes pel teu compte?
A l’inici de temporada vam tenir una reunió per tal de definir els objectius del grup i poder fer una planificació orientativa d’entrenaments que es pogués adaptar a les necessitats de cadascú. Una vegada definit els objectius es va planificar un programa que es va passar a tothom.
Jo tinc la sort de poder assistir a la majoria d’entrenaments i he aprofitat aquesta possibilitat per gaudir de l’assessorament personal d’en Victor Vilalta, un crack de l’atletisme, un bon entrenador i amic a les pistes.
Per a tu es bo entrenar amb grup?
Uf, entrenar amb grup per a mi ho és tot. Acostumat a fer esports on sembla que el treball individual es suficient, amb el temps m’he adonat que en el grup està l’essència de tot. Entrenar en grup és un incentiu, és un aprenentatge continu de tots, és un referent constant, és poder ajudar i ser ajudat i sobre tot bona companyia, passar-ho bé, riure i tenir ganes de que arribi el proper entrenament.
Com va anar la temporada anterior?
La veritat es que no la considero una temporada planificada. Va ser un any com d’altres en el que vaig córrer únicament la Cursa de la Policia de Manlleu
Quina cursa recordes amb especial “carinyo”?
La Cursa del Corte Ingles de l’any 1987 on vaig quedar 3er de la meva categoria.
I quina recordes amb especial “odi”?
L’any 2007 vaig fer la Cursa dels 2 Turons de Moià. Mai havia patit tant. Uns amics em van dir d’anar-hi amb la idea de que era una cursa plana d’asfalt i em vaig trobar davant d’una cursa de muntanya duríssima.
Distàncies curtes o llargues?
Mitges, entre 10.000m i la mitja marató. La meva distància sempre han estat els 10.000 i aquests any que he descobert les mitges maratons. Mai se m’han donat bé les distàncies més curtes. He provat els 3.000 i els 5.000m, però no és per a mi.
 T’has marcat algun objectiu per a aquesta temporada?
En principi, l’única meta que m’havia marcat era estar en forma, però gràcies al grup d’ Oson@corre, i en especial a la perseverança d’en Víctor Vilalta (referent i guia del grup), els objectius de la temporada, de moment, estan més que aconseguits.
En breu:
Un llibre: El Bressol Caurà.
Una pel·lícula: El Bo, el Lleig i el Dolent.
Un menjar: Ous fregits amb bacon
Una beguda: La Pepsi-Cola
Un ídol: Miguel Indurain
El que més odies: Aixecar-me aviat
El que et fa feliç: veure feliços a les persones que estimo.
Si no entrenes... : em falta alguna cosa.
Per a tu quin és el millor moment de l'entrenament, a l'inici, al mig o al final?
Del mig cap al final. Començar a escalfar sempre en costa però una vegada ja calent i, sobre tot cap a el final rendeixo més. De fet, quan fem series, acabo fem millors temps a les darreres voltes.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
