Barto Folgarolas (Anna Comet)

Entrevista amb en Barto Folgarolas

Per parlar d’en Barto en el món de les curses de muntanya a nivell català podríem començar per preguntar, qui no coneix en Barto? A la seva manera, s'ha convertit en un corredor carismàtic, natural i tan feliç fent el que fa que destaca sense voler-ho.

De professió manyà i nascut el 1977, aquest corredor podria estar perfectament entre els millors del país, però la seva opció, gens reprotxable , és la de divertir-se fent tots els esports que li agraden que no són pocs, dedicant una mica més de temps a les curses de muntanya.

Barto, tu tens un passat en l'atletisme de pista i cross ...
Si vaig començar amb l'atletisme a l'escola d'atletisme de Vic, quan devia tenir uns 15 anys. Vaig començar a provar la pista a l'estiu i el cross a l'hivern. El que m'anava molt bé era el 1000 de pista, després vaig començar a dedicar-me gairebé exclusivament al cross.
A mi m'agradava molt la bicicleta i vaig aparcar l'atletisme sobre els 18 o 19 anys. Quan t'agraden molts esports, l'esquí, la bicicleta ... Comences amb un grup i et vas quedant sol i a més demana molta dedicació, si t'agraden altres esports ... ho deixes.

I amb les curses de muntanya quan vas començar?
 Ja deu fer 7 o 8 anys, però com amb atletisme ni de bon tros he tingut una dedicació estricta, el combino amb altres esports.

Tu has competit a diferents parts del món, quin d'ells destacaries?
El més lluny en el que he competit és als Estats Units a la Pice Peak. Hi va haver un tema que em va cridar molt l'atenció, era un sender molt marcat i miraven molt que els corredors seguissin el camí molt estrictament, estaven molt pendents de desqualificacions en aquest aspecte. En canvi, tot el que fa a avituallaments, camelbak, gels, tot això era lliure. Els corredors ho tiraven tot i l'organització ho acceptava i després havia de recollir-ho. Aquí és una mica al revés, el que es procura és no embrutar i és un tema que penalitza.
També em va cridar l'atenció que hi havia moltes corredores dones, moltes.

Barto, tu que fas molta btt i corres molt bé a muntanya, no fas o has fet duatlons de muntanya?
Els vaig provar durant una temporada, però també ho vaig aparcat una mica perquè no puc dedicar el temps que m'agradaria. Per a la btt es necessiten hores i no les tinc.

El passat cap de setmana vas fer 14 º al Pedraforca, en una prova que s'ha caracteritzat per un gran nivell, com veus el nivell de les curses de muntanya últimament?
Hi ha hagut un salt qualitatiu molt gran des d'aquests últims anys. Hi ha els 5 o 6 primers, com en aquest cas que hi havia en Just Sociats, en Toti Bes, els valencians, etc. que estan a un nivell superior, després hi ha un segon grup que és on jo em barallo i després hi ha Kilian que és un altre món.

Quines característiques tens com a corredor de muntanya i on creus que falles?
Crec que sóc un corredor ràpid amb distàncies de 20 i pocs km, aquestes distàncies les passo bé. Un dels errors que tinc és que he anat perdent confiança amb les baixades, m'he anat tornant conservador. El que guanyaré baixant ... per mi no val la pena. I les pujades molt, molt forts, aquí també podria millorar bastant, sóc més corredor.

Suposo que correràs l'Olla de Núria, què creus que té d'especial aquesta cursa perquè tanta gent la vulgui córrer?
Bàsicament el lloc. L'any passat, que va ser el primer amb bon temps, ja ho vam veure. A més l'arribada, quan estàs arribant, dones la volta al santuari ... és espectacular tota la carrera en general.

Tu no ets el prototip d'atleta que entreni de manera planificada, es cuidi obsessivament, ni que busqui uns objectius clars, però en canvi tens grans qualitats. No t'has plantejat mai entrenar seriosament per poder lluitar amb els millors?
Mira precisament després del Pedraforca, prenent una cervesa amb els de l'equip ho comentàvem. Possiblement si dediqués el temps necessari per estar entre els primers, perdria aquella il.lusió que tinc. El que m'agrada és anar a les curses, l'ambient que es fa tant abans com després i ara les gaudeixo molt, sense patir massa els entrenaments. Algunes vegades m'ho he plantejat, però és la mentalitat que tinc i així és com ho gaudeixo.


En breu:

Un llibre: tens altra pregunta?

Una pel.lícula: Ocean's Eleven

Un menjar: Rissotto

Una beguda: La Coca-Cola

Una cursa de la que guardis un bon record: La dels Estats Units, la Pice Peak.

Un sinònim per a entrenament : esforç

Un sinònim per a competició: motivació

Si no entrenes ... faig altres coses

Per a tu quin és el millor moment de l'entrenament, a l'inici, durant o al final? Al final, asseguts i amb una gerra de clara.