Aureli Gòmez (Anna Comet)

Entrevista amb Aureli Gómez

L’Aureli és un corredor apassionat, com llegireu a l’entrevista, es pot considerar un corredor novell, però no per això menys dedicat o menys impacient per a entrenar, millorar i divertir-se amb aquest esport. L’Aureli va néixer a Badalona l’any 1965, però actualment viu a Vic on entrena, treballa i viu amb la seva família formada per la seva dona i dos fills.
Sempre he pensat que de tothom se n’aprèn, de l’Aureli en podem aprendre la constància sense portar-la a l’extrem de l’obsessió: correr entrena, millora i gaudeix del que fa i també ens ensenya que mai és tard per aprendre i fer coses noves.
 
Explica’ns una mica els teus antecedents esportius, perquè... tu sempre has corregut?
Jo no havia corregut mai, havia jugat a futbol sala i bàsquet, però des de feia més de  vint anys que no feia cap esport regularment.

Com t’hi vas introduir en el món del córrer?
Fa uns tres anys vaig començar a córrer sol pels voltants de casa. Algun dia m’acompanyaven els meus fills, ells anaven amb bici i m’ajudaven a portar un ritme constant.
Des de l’estiu del 2008 que em vaig aficionar a sortit de manera habitual un parell de dies a la setmana i m’agradava molt. A l’hivern em vaig proposar no deixar de córrer i sortir com a mínim un cop per setmana. Vaig córrer la cursa de 10 kilòmetres de Roda i em vaig “enganxar”, i per acabar d’arrodonir la meva dona em va regalar el xip groc, que com saps s’utilitza a moltes curses populars. Potser va ser l’embranzida de la meva dona el que em faltava per introduir-me en el món de les curses.

Un ocellet m’ha explicat que has fet una millora molt gran, a què creus que és deguda aquesta millora tan notable?
Possiblement la millora ha estat des de què es va crear Oson@corre, ja que vaig ser un dels primers en fer-me’n soci, i des d’aleshores sóc més constant amb els entrenaments. Amb els companys fem dos dies d’entrenament a la setmana, ja sé que això no és gaire, però per a mi ja n’hi ha prou i em considero un privilegiat per poder rebre els consells d’en Víctor; cada dia que sortim a rodar aprenem coses noves tots plegats, ja que d’entrada no procedim del món de l’atletisme, i jo era un “ignorant” d’aquest esport.

Tal com dius ets un dels seguidors més constants als entrenaments amb Oson@corre, com està funcionant el grup?
El grup amb el que surto és el de dimarts i dijous al vespre.  Tinc un company de feina, en Marcel·lí, qui em va animar a iniciar-me en aquest món i em va assessorar per poder fer la meva primera mitja marató. Al voltant del mes de maig de 2009 em va comentar que dins del C. A. Vic volien fer una secció per tal d’aglutinar gent de la comarca que sortia a córrer sense gaires coneixements del món del running. Un dels objectius del grup és poder estar informats i assessorats, i fer esport d’una manera sana i equilibrada, alhora que compartim neguits i experiències en grup.

Què t’aporta personalment poder entrenar amb altra gent i que et guiïn en els entrenaments?
M’aporta constància i compromís amb la resta de companys, a més de poder fer els entrenaments amb els inestimables consells del Víctor per tal d’aprendre a seguir un ritme i saber on són els meus límits.

Quines curses has fet aquest 2009?
Hauré fet unes 13 competicions de ruta, 10 km, mitges maratons com la de Barcelona el 8 de febrer en la que vaig finalitzar amb 1h49.23, la setmana següent vaig córrer a Gavà i vaig rebaixar el meu temps uns 6 minuts. També vaig córrer la de Calella amb 1h45, la de Sabadell amb 1h42, la de Roda amb 1h40 i ja a Vic que vaig córrer en 1h36.

Amb quina distància et sents més còmode, un 10.000 o tires més per mitges i maratons?
Jo em sento còmode a partir de 10.000, les mitges cada vegada m’agraden més i del tema de la Marató només et puc dir que encara no n’he fet mai cap.
Dins del grup d’Oson@corre estem preparant la marató de Barcelona del dia 7 de març. La meva intenció és poder-la acabar, d’entrada no puc pensar amb cap marca ja que no he corregut mai més de dues hores, ni he fet mai més de 21 Km seguits. La Marató és tot un repte per a mi.

Com va anar la Mitja Marató de Vic?
La Mitja de Vic va anar molt bé. La vesant organitzativa crec sincerament que va ser excel·lent i aprofito, un cop més, per felicitar-vos a tots.
A nivell personal em vaig trobar molt bé físicament, em vaig divertir i no vaig patir gaire, que això és important, córrer per gaudir no per patir. Fins i tot vaig baixar quatre minuts el temps de l’última mitja que havia fet.


Què prepares pel 2010?
Aquests dies he estat fent una ingesta d’aliments pròpia de les dates en les que ens hem trobat, i a partir del dia 12 de gener he retornat amb ganes, i algun quilet més, als entrenaments per tal de preparar amb seriositat la Marató de Barcelona.


En breu:

Qualsevol llibre que m’enganxi al primer capítol em sembla un bon llibre

Una pel·lícula d’acció que estigui ben feta... ummm...

Per menjar, tot el que cuina la meva dona

De beguda depèn del que estigui menjant

El que em fa més feliç és veure a la meva dona i als meus fills feliços

Si no entreno no passa res

Un cop s’han fet els primers estiraments de l’entrenament tots són bons moments