Albert Riubrogent L Entrevista (Anna Comet)

Entrevista amb l'Albert Riubrogent

L'Albert Riubrogent és pare de família de dos nens petits, un nen i una nena. Treballa en una entitat bancària de Vic, ciutat en la que ha viscut durant tota la vida. Des de fa uns anys, l’Albert i uns quants més, han creat un grup d'amics i de famílies que comparteixen el fet de córrer com a gran unió i això els duu a entrenar i a competir durant tot l'any. Bàsicament asfalt, però l’Albert està sentint, des de lluny, que els seus orígens més muntanyencs tornen a cridar-lo.

Albert, jo creia que només feies bicicleta, però últimament ha arribat a les meves orelles que corres i amb bones marques i sense entrenar massa, és així?
Jo sempre he fet bici i, de vegades corria. Per exemple, arribava la mitjana de Granollers i un mes abans em posava a córrer una mica. Però fa un parell d'anys que ens hem ajuntat un grup i he agafat més constància i surten bones curses dintre del meu nivell. Però si que entreno sí! El que passa que com a màxim surto a córrer 3 dies a la setmana i és cert que, potser, faig menys km que altres persones. Encara que això té engany ja que acostumo a fer 1 quart dia de bicicleta de carretera i, algunes setmanes, un dia vaig a nedar.

Com et definiries com a esportista?
Faig esport perquè m'ho passo bé. Esportista, esportista, no sé si se'm pot considerar... M'agrada molt córrer perquè som un grup que ho fem, igual que amb la bicicleta. Si hagués de fer-lo sol, no sé si ho faria.

Bé, però qui fa esport és esportista, dóna igual el nivell.
Tens raó, però sempre he considerat esportistes als professionals... Jo faig esport, principalment pel tema de salut.

Quines competicions has fet aquest any?
He tornat ha fer alguna cursa de muntanya, que és amb el que vaig començar i fa uns anys que faig més asfalt ja que amb el grup que vaig són més d'asfalt. Al març vàrem fer la marató de Barcelona, la setmana passada vàrem fer la de Sant Sebastián i mitges maratons durant l'any. I de muntanya la de Vic, havia de fer la d'Alpens i vaig fer la de Montesquiu.

I per a l'any que ve què tens en ment?
Barcelona al març és el primer objectiu, volem tornar a baixar de les 3 hores, ara descansem unes setmanes i ja arrenquem pensant en la marató de Barcelona. També tenim en ment el Costa Brava X-Trem Trail, o alguna cosa així... Però dependrà de com acabem la marató. Aquest any m'agradaria consolidar una mica la meva marca a la marató de Barcelona i tornar una mica als meus orígens de la muntanya, com Cavalls del Vent i coses així. L'asfalt em satura un pèl i amb el que tenim aquí per a entrenar de mitja muntanya, val la pena aprofitar-ho.

La teva família comparteix amb tu aquesta passió per l'esport?
Els nens són petits. Han fet alguna cursa per a nens, sobretot al gran li agraden molt. La meva dona no fa tant esport, però ho respecta totalment, m'acompanya i, fins i tot, diria que li agrada que ho faci.

Faràs la mitja marató de Vic?
Si home, sens dubte. Totes les que es fan a prop de casa són gairebé obligatòries... Penso que si hi ha gent que s'esforça a muntar curses al costat de casa hem d'agrair-ho i quina millor forma que participant. Són moltes hores i molt esforç.

Com veus que es torni a fer una mitja marató a Vic?
Fantàstic, molt molt bé! Estic molt content.

Ets d'aquelles persones que et mous per objectius o simplement per plaer?
Em moc per plaer, però estic segur que si no m'apuntés a curses entrenaria una desena part del que ho faig. Va molt bé plantejar-se una cursa i marcar-se un objectiu i això fa que surti molt més a entrenar. Però tampoc vull obsessionar-me ja que tinc altres prioritats.

Pedaleges bé, corres bé, t'has plantejat fer duatlons?
Si m'ho he plantejat, però he de trencar el gel... És apuntar-me a una i trencar el gel. Mai trobo el moment, potser per mandra, ja que és molt còmode agafar les bambes per a competir a peu, en duatlons has de carregar la bici... Però, he de fer-ne alguna.

Algun desig per al 2010?
Sí, a veure si podem anar tot el grup a la Marató de Nova York a l'octubre, estem mirant d'anar-hi... a veure si ho aconseguim.

En breu:

Un bon llibre és el Factor Humà

Una bona pel·lícula és Cadena Perpètua

La pasta és el millor menjar

El que més odio és la poca transparència de la gent

El dia abans de la cursa, normalment, tranquil·litat.

Just abans de la cursa, nervis.

Si no entreno... és dur no entrenar.

El millor moment de l'entrenament és a l'acabar aquells dies que no en tenies gens de ganes i al final surts.